Mateu 3,4
Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →
04
El mateix Sant Joan tenia vestit de pèls de camell, i un cenyidor de pell envoltava la seva cintura. El seu aliment era de llagostes i de mel silvestre. (v. 4)
El mateix Sant Joan tenia vestit de pèls de camell, i un cenyidor de pell envoltava la seva cintura. El seu aliment era de llagostes i de mel silvestre. (v. 4)
Pseudo-Crisóstomo, opus imperfectum super Matthaeum, hom. 3
Després que ell va manifestar que era la veu del qual clama en el desert, el mateix evangelista afegeix amb prudència: "El mateix Juan", en el que es manifesta quina era la seva vida, perquè ell es posa com a testimoni de Crist. La seva vida, doncs, és del, perquè cap pot ser testimoni idoni d'un altre, si no fos seu propi.
San Hilario, in Matthaeum, 2
Havia tingut Sant Joan el predicador, així com el lloc més propici, el vestit més oportú i el menjar més adequat.
Sant Jerònim
Tenia el vestit de pèl de camell, no de llana, perquè el primer és senyal de penitència austera, mentre que el segon és senyal de mol·lície.
Pseudo-Crisóstomo, opus imperfectum super Matthaeum, hom. 3
Als serfs del Senyor no convé tenir el vestit de luxe, ni usar-lo per a complaença de la carn, sinó només per a cobrir la nuesa. Tenia, doncs, Sant Joan un vestit no suau ni delicat, sinó cilicio fort, aspre i que li mortificava el cos més que li abrigava, perquè així pogués dir-se de la virtut de la seva ànima el que del vestit del seu cos. Segueix: "I un cenyidor de pell envoltava la seva cintura, etc". Era costum entre els jueus usar cenyidors de llana, però éste, com volent fer una cosa més forta, se cenyia amb corretja de pell.
Sant Jerònim
És cert el que segueix: "El seu aliment era la llagosta i la mel silvestre". Això és molt oportú per al qual habita en la solitud, perquè no experimenti les delícies del menjar, sinó les necessitats de la vida humana.
Rave
S'acontentava amb un menjar frugal, formada amb uns petits ocells i amb la mel que trobava en els troncs dels arbres. En les paraules d'Arnulfo, Bisbe de les Galias, trobem que existeix un gènere de llagostes menudes en el desert de la Judea, que tenint uns cossos com el dit menor de la mà, s'agafen fàcilment en les herbes primes i curtes i que, cuites amb oli, proporcionen aliment al pobre. També compta, que en el mateix desert hi ha arbres que tenen fulles llargues i rodones de color de llet i d'un sabor agradable, que sent d'una naturalesa fràgil, es trenquen amb les mans i es mengen. I això és el que es diu mel silvestre.
Remigio
Sota aquesta manera de vestir i en aquesta classe d'aliment, manifesta que lamenta els pecats de tot el gènere humà.
Rave
El seu vestit i el seu menjar poden expressar el seu mode de sentir. Usava vestits austers, perquè reprenia la vida dels pecadors.
Sant Jerònim
La corretja de pell amb què se cenyia (com Elías), és el senyal de la mortificació.
Rave
Menjava llagostes i mel silvestre, perquè la seva predicació sabia bé a la munió i aconseguia millor els seus fins. En la mel es representa la dolçor, en la llagosta el vol aviat, però curt.
Remigio
Per mitjà de Juan, que vol dir gràcia, se significa a Jesucrist, que va portar la gràcia al món; pel seu vestit es designa a l'Església dels gentils.
San Hilario, in Matthaeum, 2
Amb les despulles dels ramats immunds, en què els gentils es consideren iguals, es vesteix el predicador de Crist, i amb l'hàbit del profeta se santifica tot el que abans havia subsistit en ells inútil o tacat. I el cenyir-se amb una corretja és un mitjà propici per a estar disposats a quant exigeixi el servei de Crist. En el menjar també es trien les llagostes, que s'espanten davant els homes i volen per tots costats quan algú s'aproxima. Però nosaltres, que per qualsevol paraula i conveni érem portats a fer els mateixos salts, amb una voluntat voluble, fent obres inútils, proferint paraules de queixa, sense un lloc estable, ara som l'aliment dels sants, la societat dels profetes, els triats. Per tant hem de donar amb la mel silvestre un menjar dolcíssim que surti de nosaltres i no dels ruscos de la llei, sinó dels troncs dels arbres silvestres.
Text de la Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino (domini públic), traduït al català.