Mateu 3,5-6
Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →
05-06
Llavors sortia cap a ell Jerusalem i tota la la Judea, i tota la regió pròxima als marges del Jordán, i eren batejats per ell al Jordà, confessant els seus pecats. (vv. 5-6)
Llavors sortia cap a ell Jerusalem i tota la la Judea, i tota la regió pròxima als marges del Jordán, i eren batejats per ell al Jordà, confessant els seus pecats. (vv. 5-6)
Pseudo-Crisóstomo, opus imperfectum super Matthaeum, hom. 2
Havent exposat la predicació de Sant Joan, afegeix oportunament: "Llavors sortia Jerusalem a buscar-li, etc". Més ressonava la fama de la seva vida en el desert que l'atenció al seu clam.
Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 10
Era admirable veure tanta paciència en un ésser humà; i això és el que més atreia als jueus, que veien en ell al gran Elías. Va haver-hi també de contribuir a la seva admiració el que aparegués un profeta després de tant de temps. El mode singular de predicar contribuïa a això. No sentien de Juan res del que acostumaven sentir altres profetes, com eren les batalles i les victòries d'aquí a baix, sobre Babilònia i Pèrsia, sinó que parlava dels cels, de quant condueix a ells i dels càstigs de l'infern.
Diu, doncs: "Llavors sortia a ell Jerusalem, i eren batejats per ell al Jordà".
La glossa
Oferia el baptisme, però no el perdó dels pecats.
Remigio
El baptisme de Sant Joan prefigurava als catecúmenos, perquè així com són catequizados els nens perquè es facin dignes del sagrament del baptisme, així batejava Sant Joan, perquè batejats per ell, després, vivint piadosament, es fessin dignes de rebre el baptisme de Crist. Batejava al Jordà, perquè allí s'obrís la porta del regne dels cels, on als fills d'Israel se'ls va donar facilitat d'entrar com a terra de promissió.
Segueix: "Confessant els seus pecats".
Pseudo-Crisóstomo, opus imperfectum super Matthaeum, hom. 3
Comparant-se amb la santedat del Baptista, qui pot considerar-se just? Així com un vestit blanc, si es col·loca al costat de la neu, apareix brut i fosc, així tot home comparat amb Sant Joan sembla immund, i per això confessava els seus pecats. La confessió dels pecats és el testimoniatge de la consciència que tem a Déu. El temor perfecte fa desaparèixer tota vergonya. Es troba la deformitat de la confessió allí on no se dóna crèdit als rigors del judici. I pel mateix que és una pena gran avergonyir-se a si mateix, ens mana Déu confessar els nostres pecats perquè se sofreixi la vergonya en comptes de la pena, i això ja es considera com a part del judici.
Rave
Bé es deia que els que anaven a batejar-se sortien a trobar-se amb el profeta, perquè si algun no s'allunyava de la lleugeresa i si no renunciava a les pompes del diable i als afalacs del món, no podia obtenir un baptisme de salvació. I bé es deia que aquells que al Jordà eren batejats baixaven, perquè descendien de la supèrbia de la vida a la humilitat de la veritable confessió. Ja llavors els que havien de batejar-se donaven l'exemple de confessar els pecats i de prometre una vida millor.
Text de la Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino (domini públic), traduït al català.