Mateu 5,25-26
Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →
25-26
"Acomoda't després amb el teu contrari mentre que estàs amb ell en el camí, no sigui que el teu contrari et lliuri al jutge i el jutge et lliuri al ministre, i siguis tirat en la presó. En veritat et dic que no sortiràs d'allí fins que paguis l'últim quadrant". (vv. 25-26)
"Acomoda't després amb el teu contrari mentre que estàs amb ell en el camí, no sigui que el teu contrari et lliuri al jutge i el jutge et lliuri al ministre, i siguis tirat en la presó. En veritat et dic que no sortiràs d'allí fins que paguis l'últim quadrant". (vv. 25-26)
San Hilario, in Matthaeum, 4
El Senyor vol que no passem cap temps sense acudir al, amb la intenció de perdonar. Per això ens va manar reconciliar-nos amb el nostre enemic en el camí de la vida, no sigui que al temps de la mort ens anem sense acabar la pau començada. Per això diu: "Acomoda't després amb el teu contrari mentre que estàs amb ell en el camí, no sigui que el teu contrari et lliuri al jutge".
Sant Jerònim
Com no tenim en els còdexs llatins la paraula consentiens, en els grecs s'ha escrit eunoon, que vol dir benigne o benèvol.
Sant Agustí, de sermone Domini, 1, 11
Si pensem qui sigui el nostre contrari, amb qui se'ns mana ser benèvols, haurem de creure que és, o el diable, o l'home, o la carn, o Déu, o la seva llei. El diable no em sembla que sigui aquell amb qui se'ns mana ser benèvols o estar en amistat. On hi ha benevolència allí hi ha amistat, i ningú pot manar-nos que tinguem amistat amb el diable. Ni tampoc convé estar conforme amb ell, ja que hem renunciat al seu tracte i li hem declarat la guerra. Ni tampoc hem de consentir amb ell, perquè l'haver estat conformes amb ell alguna vegada, ha fet que caiguem en tantes misèries.
Sant Jerònim
Alguns diuen que envia el Salvador que siguem benèvols amb el dimoni perquè no li fem sofrir per culpa nostra, perquè hi ha qui diu que ha de ser turmentat per nosaltres quan consentim en les seves temptacions. Uns altres diuen, amb més precaució, que nosaltres en el baptisme fem una espècie de pacte amb el dimoni, renunciant a ell; però si respectem aquest pacte, ens fem benèvols i conformes amb el nostre enemic, i no serem tancats en la presó
Sant Agustí, de sermone Domini, 1,11
No veig com interpretar això: nosaltres som lliurats per l'home al jutge, quan comprenc que Jesucrist és el jutge davant el tribunal del qual tots haurem de presentar-nos, segons diu l'Apòstol. Com haurà de ser lliurat a un jutge aquell que, com nosaltres, haurà de comparèixer també davant el jutge Suprem? I també si algun danya a un altre home matant-lo, no tindrà temps de reconciliar-se amb ell en el camí, això és, en aquesta vida, ni podrà obtenir el perdó per la penitència. Tampoc comprenc com se'ns podria estar manant estar concordes amb la carn, en les supersticions de la qual, si consentim, ens fem més pecadors. Els que la sotmeten a la servitud, no estan d'acord amb ella, sinó que l'obliguen al fet que se sotmeti.
Sant Jerònim
Com pot ficar-se la carn en la presó, si no està d'acord amb l'ànima, sent així que l'ànima i el cos han de ser empresonats juntament, i el cos no pot fer res si l'ànima no l'obliga?
Sant Agustí, de sermone Domini, 1,11
Potser el que se'ns mana és estar units a Déu, de qui ens hem separat pecant, i que des de llavors resulta el nostre adversari resistint-nos, segons aquestes paraules: "Déu resisteix als superbs". Tot aquél, doncs, que no es reconciliés amb Déu en aquesta vida per mitjà de la mort del seu Fill, serà lliurat per l'a el jutge, això és, al Fill, a qui el Pare ha donat tot judici. Mes com pot dir-se rectament que l'home es troba en el camí amb Déu, sinó perquè Déu està a tot arreu? I si no es vol dir que Déu, present a tot arreu, estigui amb els impius, així com no diem que els cecs estiguin amb la llum que els banya. Només resta aquí que comprenguem com a adversari al precepte de Déu, oposat als quals volen pecar, i que ens ha estat donat en aquesta vida perquè ens dirigeixi en el camí. Una vegada conegut, hem d'assentir a ell promptament (llegint, sentint, assentint a la seva autoritat suprema), no avorrint-li, perquè és oposat als nostres pecats, sinó estimant-ho perquè ens corregeix. No rebutjant-ho per fosc, sinó orant per a comprendre-ho.
Sant Jerònim
Mes, dels antecedents apareix que Déu ens exhorta a la caritat fraterna, ja que diu més amunt: "Vés a reconciliar-te amb el teu germà".
Pseudo-Crisóstomo, opus imperfectum in Matthaeum, hom. 11
S'afanya el Senyor a reconciliar-nos amb els nostres germans en aquesta vida, sabent que perillós és que un enemic mori sense reconciliar-se. Si, sent enemics, us presenta la mort davant el jutge, éste us lliurarà a Crist, el qual us convencerà de reus en el seu judici. Us lliurarà al jutge, per més que abans us hagi suplicat la reconciliació. Perquè el que prega abans a l'enemic, el fa reu davant de Déu.
San Hilario in Matthaeum, 4
O bé el vostre adversari us lliurarà al jutge, perquè la vostra ira, que roman sobre ell, és la prova de la vostra enemistat.
Sant Agustí, de sermone Domini, 1,11
Entenc que #aqueix jutge és Crist, perquè "el Pare va donar tot judici al Fill" ( Mt 4,11). Per #aqueix ministre entenc l'àngel: "I els Angeles, diu, li serviran". I, en efecte, creiem que vindrà a jutjar amb els seus àngels, per la qual cosa afegeix: "El jutge et lliurarà al ministre".
Pseudo-Crisóstomo, opus imperfectum in Matthaeum, hom. 11
O al ministre, això és, a l'àngel cruel de les penes, el qual us sepultarà en la presó de foc, i així és com segueix: "I seràs ficat en la presó".
Sant Agustí, de sermone Domini, 1,11
Entenc per presó les penes de les tenebres, i perquè cap menyspreï aquesta presó, afegeix: "En veritat et dic que no sortiràs de #aqueix presó fins que no paguis l'últim quadrant".
Sant Jerònim
Quadrant és una moneda que val dues minutes, la qual cosa equival a dir: no sortiràs de la presó mentre no hagis expiat fins als pecats més petits.
Sant Agustí, de sermone Domini, 1,11
Aquesta expressió es posa aquí per a significar que res es deixa sense càstig. Així com diem d'una cosa, exigida amb rigor, que la hi ha espremut fins a l'últim. O se signifiquen, amb el nom de novíssim quadrant, els pecats terrenys, ja que la terra és el quart ( novíssim o últim) dels elements. La paraula pagar significa la pena eterna, i la manera d'expressar-se fins que , ha de prendre's en el mateix sentit que aquesta altra frase: "Asseu-te a la meva dreta fins que posi als teus enemics sota els teus peus" ( Sal 109,1). És clar que el seu regne no acabarà quan sotmeti als seus enemics i així ha d'entendre's aquí: "No sortiràs d'aquí fins que no paguis l'últim quadrant", com si digués que mai sortirà d'allí, perquè pagarà sempre l'últim quadrant mentre durin les penes eternes, degudes als pecats de la seva vida.
Pseudo-Crisóstomo, opus imperfectum in Matthaeum, hom. 11
Si fas les paus en aquesta vida, pots rebre la remissió fins i tot de les faltes més greus. Però una vegada condemnat i ficat en la presó, no sols t'exigiran suplicis pels pecats greus, sinó també d'una paraula ociosa, la qual cosa pot entendre's per quadrant.
San Hilario in Matthaeum, hom. ca
Com la caritat cobreix multitud de pecats, pagarem fins a l'últim quadrant, si amb el preu d'ella no redimim els nostres pecats.
Pseudo-Crisóstomo, opus imperfectum in Matthaeum, hom. 11
També es poden dir presons a les angoixes d'aquest món, les quals permet Déu moltes vegades als quals pequen.
Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 16,11
O es tracta aquí dels jutges d'aquest món, del camí que condueix a aquest judici i d'aquesta presó. Això per a fixar-nos en les coses de l'eternitat per mitjà de les temporals que tenim a la vista i que d'ordinari ens mouen més. En aquest sentit diu Sant Pau: "Si obressis malament, tem la potestat; perquè no sense causa porta cenyida l'espasa" ( Rom 13,4).
Text de la Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino (domini públic), traduït al català.