Catena Aurea · els Pares de l'Església

Mateu 5,27-28

Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →

"Vau sentir que es va dir als antics: No adulteraràs. I jo us dic que tot aquell que posés els ulls en una dona per a cobejar-la, ja va cometre adulteri en el seu cor amb ella". (vv. 27-28)

Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom.17,1

Després que el Senyor va acabar el primer manament a saber: "No mataràs", procedeix amb ordre a parlar del segon. Vau sentir que va ser dit als antics: "No adulteraràs".

Sant Agustí, sermons, 9,3

Això és, no aniràs a buscar una altra dona que la teva. Si exigeixes de la teva dona això, no voldràs pagar-li de la mateixa manera quan has de donar-li exemple amb les teves virtuts? És molt neci el que l'home digui que això no es pot fer. El que fa la dona, no podrà fer-ho l'home? No vulguis dir: No tinc dona i per tant buscaré a una dona pública i per això no infringeixo aquest precepte, ja que diu: "No adulteraràs". Ja has conegut el que vals, el preu que Crist va pagar per tu: ja saps què menges i què beus, i també a qui menges i a qui beus. Separa't, doncs, de les fornicacions. Quan corromps la imatge de Déu (que ets tu), per les fornicacions i per les complaences carnals, el mateix Déu també (que sap el que t'és útil), et mana això perquè no es destrueixi el seu temple, que tu has començat a ser.

Sant Agustí, contra Faustum,19, 23

Però com els fariseus creien que el només tracte corporal i il·lícit amb una dona es deia adulteri, el Senyor els va manifestar que tal concupiscencia no era una altra cosa, dient-los: "Perquè jo us dic que tot aquél que posés els ulls en una dona per a cobejar-la, ja va cometre adulteri amb ella". El que la llei mana és: "No desitjaràs la dona del teu proïsme" ( Ex 20,17), això els semblava als jueus que havia d'entendre's només de l'acció de llevar la dona a un altre i no del tracte carnal.

Sant Jerònim

Entre la passió i el desig hi ha la diferència que la passió es considera com a vici, i el desig tot i que té la mateixa culpa del vici, no obstant això, no es considera com a crim. Després aquell que veiés una dona i observés que la seva ànima es pertorba, éste ha de considerar-se com a ferit pel desig. Si consentís, passa del desig a la passió, i per a éste, no sols hi ha voluntat de pecar, sinó també ocasió. Tot aquél que veiés una dona amb ànim de pecar amb ella (això és, si la mira de tal mode que la desitgi i es prepari per a obrar el mal), éste ja pot dir-se amb veritat que ha pecat en el seu cor.

Sant Agustí, de sermone Domini, 1, 12

Tres circumstàncies concorren perquè es cometi un pecat: la suggestió, la complaença i el consentiment. La suggestió es verifica per mitjà de la memòria, això és, pels sentits del cos, en el gaudi del qual, si algun es delecta, ha incorregut en delectació il·lícita, que ha de refrenar. Si hi ha hagut consentiment, llavors hi ha pecat complet. La complaença, no obstant això, abans del consentiment, o és nul·la o molt lleu. Consentir amb ella és pecat quan és il·lícita; però si s'emporta a la pràctica, sembla que llavors se sadolla i s'apaga la concupiscencia. Després, quan la suggestió es repeteix, la complaença és major, més no ho és tant com aquella que ve a constituir un hàbit, que difícilment es pot vèncer.

Sant Gregori, Moralia, 21, 2

Tot aquell que mira exteriorment d'una manera incauta, generalment incorre en la delectació de pecat, i obligat pels desitjos, comença a voler el que abans no va voler. És molt gran la força amb què la carn obliga a caure, i, una vegada obligada per mitjà dels ulls, es forma el desig en el cor, que a penes pot ja extingir-se amb l'ajuda d'una gran batalla. Devem, doncs, vigilar-nos, perquè no ha de veure's allò que no és lícit desitjar. Perquè la intel·ligència pugui conservar-se lliure de tot mal pensament, han d'apartar-se els ulls de tota mirada lasciva, perquè són com els lladres que ens arrosseguen a la culpa.

Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 17,2

Si vols amb freqüència fixar els ulls en les cares belles, seràs atrapat per complet, encara que potser puguis contenir-te per dues o tres vegades, perquè això no està fora de la humana naturalesa. Però el que una vegada encén la flama en el seu cor (després de vista una dona), encara que no vegi les seves formes, reté en sí el record de les accions maldestres, de la representació de les quals moltes vegades passa a l'obra. Però si alguna, adornant-se massa, atreu els ulls dels homes cap a si, encara que no faci pecar a cap, ella patirà el foc etern, perquè forma el verí, encara que no trobi cap que el begui. El que diu als homes, això mateix diu a les dones, la qual cosa es diu al capdavant, també es diu al cos.

Text de la Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino (domini públic), traduït al català.