Catena Aurea · els Pares de l'Església

Mateu 5,31-32

Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →

"També va ser dit: Qualsevol que repudiés la seva dona, doni-li carta de repudi. Mes jo us dic que el que repudiés a la seva dona, a no ser per causa de fornicació, la fa ser adúltera. I el que prengués la repudiada, adultera". (vv. 31-32)

Glossa

Havia ensenyat el Senyor abans, que no ha de desitjar-se la dona del proïsme. Ara ensenya, com a conseqüència, que no ha de deixar-se la pròpia, dient: "També va ser dit als antics: qualsevol que repudiés a la seva dona, doni-li carta de repudi".

Sant Jerònim

Més a baix el nostre Salvador explica millor aquest passatge, això és, que Moisès va manar donar l'acta de divorci per la duresa de cor dels marits, no concedint el divorci, sinó impedint l'homicidi.

Pseudo-Crisóstomo, opus imperfectum in Matthaeum, hom. 12

Quan Moisès va treure als fills d'Israel d'Egipte, per la seva descendència eren israelites, però pels seus costums eren egipcis. D'aquí, que havien après, en els costums dels gentils, que el marit avorrís a la seva dona, i com no se li permetia deixar-la, estava disposat a matar-la o mortificar-la constantment. Per això Moisès va manar donar l'acta de divorci, no perquè era bo, sinó perquè era el remei d'un mal major.

San Hilario, in Matthaeum, 4

Però el nostre Senyor, conciliant l'equitat envers tots, va manar que ella principalment sigui la que procuri la pau del matrimoni. I per això afegeix: "Però jo us dic que tot el que repudia a la seva dona", etc.

Sant Agustí, contra Faustum,19, 26

El que aquí mana el Senyor de no acomiadar a la dona, no és contrari al que mana la llei, com deia el maniqueu, ni tampoc diu això la llei: "El que vulgui dimiteixi a la seva dona" (a la qual cosa seria contrari no acomiadar-la), sinó que com no volia que la dona fos repudiada pel marit, va posar #aqueix obstacle de l'acta, que podia detenir a un esperit precipitat. Llavors, sobretot, que entre els hebreus (com diuen) només els escribes tenien el privilegi d'escriure en el seu idioma, perquè tenien una saviesa superior. La llei manava que vinguessin a éstos tots aquells als qui va manar donar l'acta de divorci si acomiadaven a la seva dona. Aquests escribes procuraven persuadir als consorts, d'una manera pacífica, al fet que tinguessin concòrdia entre si i no escrivien l'acta sinó quan no acollien el seu consell i es perdia tota esperança de conciliació. Així com, doncs, no va complir la llei primordial per aquesta addició de paraules, tampoc va destruir la de Moisès oposant-li una contrària (com el maniqueu deia), sinó que de tal mode va recomanar tot el contingut de la llei dels hebreus, que tot el que parlés a més de la seva persona valgués, o per a buscar millor aclariment (si una cosa fosca es trobava en ella) o que aprofités per a complir-la millor.

Sant Agustí, de sermone Domini, 1, 14

El que va buscar mitjà de detenir el divorci, va manifestar clarament que no volia la dissensió ni fins i tot entre els homes més endurits. El Senyor per a confirmar això mateix, això és, que no es repudiï fàcilment, exceptua només la causa de fornicació, dient: "A no ser per causa de fornicació". Mana, doncs, que se sofreixin totes les altres molèsties, si potser existissin, portant-les amb paciència en benefici de la pau conjugal.

Pseudo-Crisóstomo, opus imperfectum in Matthaeum, hom. 12

Si hem de portar amb paciència les males accions dels estranys, ja que diu l'Apòstol: "Porteu mútuament les vostres càrregues" ( Gál 6,2), quant més les molèsties de les dones? L'home cristià no sols no ha de pecar, sinó que també ha d'evitar a uns altres l'ocasió d'obrar malament. En cas contrari, la culpa d'un altre vindria a constituir un pecat d'éste, ja que havia estat la causa que es cometés el crim. El que acomiadant perquè, a la seva dona, va donar ocasió a adulteris, que ella adulteri amb un altre, i un altre amb ella, éste seria condemnat per causa d'aquest adulteri. Per això diu que el que repudia a la seva dona, l'obliga al fet que adulteri.

Sant Agustí, de sermone Domini, 1, 14

També diu més endavant que adultera aquell home que es casi amb la repudiada per un altre, encara que sigui per mitjà de l'acta de divorci. I per això afegeix: "I el que prengués la repudiada, comet adulteri".

Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom.17,4

I no pot dir-se que el seu propi marit l'ha repudiat, ja que ésta, fins i tot després de repudiada, continua sent dona del qual la va repudiar.

Sant Agustí, de sermone Domini, 1,14

L'Apòstol assenyala els límits d'aquest precepte, dient que ha d'observar-se per tot el temps que visqui el marit, però mort éste se li concedeix llicència a la dona per a casar-se. I si no se li concedeix permís per a casar-se amb un altre, mentre viu el marit, de qui s'ha separat, molt menys li és permès cometre pecats il·lícits o estupres amb qualsevol altre. El que sense acomiadar a la seva dona, viu amb ella, no carnal sinó espiritualment, no va contra aquest precepte, perquè els matrimonis d'aquells que viuen en continència per mutu consentiment, són més feliços. Aquí neix una qüestió: sent així que el nostre Senyor permet repudiar a la dona per causa de fornicació, convé saber quina classe de fornicació sigui ésta. Si hem de creure que aquesta fornicació es refereix a aquells que cometen estupres, o si, com diuen les escriptures, que solen dir fornicació a tot pecat il·lícit ( 1Cor 7), com és la idolatria, l'avarícia, o qualsevol altra transgressió de la llei, comesa per concupiscencia il·lícita. Però si és permès, segons l'Apòstol, el repudiar a la dona infidel, tot i que seria millor no repudiar-la, no obstant això, no és lícit, segons el precepte del Senyor, el que es repudiï a la dona, sinó per causa de fornicació. La infidelitat és una fornicació. I si la infidelitat és també fornicació, i la idolatria infidelitat, i l'avarícia idolatria, no ha de dubtar-se que l'avarícia és també fornicació. I en aquest cas qui podrà separar fàcilment qualsevol concupiscencia il·lícita de la fornicació, si l'avarícia és fornicació també?

Sant Agustí, in llibre retractationum, 1, 19

No vull, no obstant això, creure que aquesta qüestió suscitada per nosaltres en assumpte tan difícil, satisfaci al lector. No tot pecat pot dir-se fornicació espiritual, ni tampoc Déu castiga a tot el que piga, ja que tots els dies sent els seus sants, que diuen: "Perdona'ns els nostres deutes" ( Mt 6,12). No obstant això, perd a tot el que es fa reu de fornicació respecte del. És lícit el divorci per una fornicació d'aquesta classe? Fosca és la qüestió, però no hi ha dubte cap respecte de la fornicació que profana el cos.

Sant Agustí, de diuersis quaestionibus octoginta tribus, q. ultima

Si algun diu que el Senyor només considera la fornicació com a causa suficient per a repudiar a la dona, aquella fornicació que es comet per mitjà de concubinat il·lícit, pot dir-se que el Senyor es referia a un i a un altre fidel, dient que a cap és lícit separar-se de l'altre a no ser per causa de fornicació.

Sant Agustí, de sermone Domini, 1, 16

No es tracta aquí solament de repudiar a la dona adúltera. El que l'acomiada ho fa, no sols perquè ella cometia la fornicació, sinó perquè era causa de fornicació per a ell mateix; la repudiaria per causa de fornicació no sols d'ella sinó també seva; d'ella, perquè fornica, i seva, perquè no forniqui.

Sant Agustí, de fide et operibus, 16

Amb igual raó, la repudiarà, si ella diu al seu marit: "No continuaré sent dona teva, si no m'enriqueixes amb el robatori", o si es delectés amb alguna altra qualitat criminal que notés en el seu marit. Llavors, aquell a qui la dona diu qualsevol cosa d'éstas, si és un veritable penitent, tallarà aquell membre que l'escandalitza.

Sant Agustí, de sermone Domini, 1, 16

Cap cosa hi ha més lletja que deixar a la dona per causa de fornicació, quan el marit pot convèncer-se que també ell és fornicador. Llavors succeeix aquí el que diu Sant Pau als fidels de Roma: "Et condemnes a tu mateix en allò que jutges a un altre" ( Rom 2,1). I quant al que diu Jesucrist: "I el que prengués la repudiada comet adulteri", pot comprendre's que així com adultera el que es casa amb ella, així també peca aquella amb qui es va casar. Es mana per l'Apòstol que ella segueixi sense casar-se o que es reconciliï amb el seu marit, però si se separa del seu marit, va dir l'Apòstol que seguís sense casar-se. Molt interessa saber si és ella la que repudia o si és la repudiada. Si és ella la que se separa del seu marit i es casa amb un altre, sembla que se separa del seu primer marit pel desig de contreure nou matrimoni (la qual cosa ha de considerar-se com un pensament d'adulteri), però si és ella repudiada pel marit no pot esbrinar-se certament com s'explica que, verificant-se la unió per mutu consentiment, un d'ells sigui el que adulteri i no l'altre. A això ha d'afegir-se que si adultera aquell que es casa amb una altra que ha estat repudiada pel seu marit, ella és la que li fa adúlter, la qual cosa prohibeix el Senyor aquí.

Text de la Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino (domini públic), traduït al català.