Mateu 5,5
Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →
05
"Benaurats els que ploren, perquè ells seran consolats". (v. 5)
"Benaurats els que ploren, perquè ells seran consolats". (v. 5)
San Ambrosio, in Lucam, 5,55
Quan facis això, perquè siguis pobre i mans recorda't que ets pecador i plora els teus pecats. Per això segueix: "Benaurats els que ploren". Amb tota propietat s'aplica la tercera benaurança al qual plora els seus pecats perquè la Trinitat és qui perdona els pecats.
San Hilario, in Matthaeum, 4
Es diuen llorantes, no els que s'entristeixen plorant l'orfandat o els afronts o altres danys, sinó els que ploren els seus pecats.
Pseudo-Crisóstomo, opus imperfectum in Matthaeum, hom. 9
I els que ploren els seus pecats poden dir-se en realitat benaurats, però a mig fer. Més benaurats són aquells que ploren els pecats aliens, tals convé que siguin tots els mestres.
Sant Jerònim
El dol del qual es tracta aquí no és pels morts segons la llei comuna de la naturalesa, sinó pels que han mort a causa del pecat i els vicis. Així va plorar Samuel a Saúl ( 1Sam 16), i Sant Pau a aquells que després dels seus actes d'impuresa necessitaven penedir-se ( 2Cor 12,21).
Pseudo-Crisóstomo, opus imperfectum in Matthaeum, hom. 9
El consol dels quals ploren serà el dol i els que ploren els seus pecats es consolaran quan obtinguin el perdó.
Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 15,3
I encara que sigui suficient gaudir del seu perdó, no acaba la retribució en el perdó dels pecats, sinó que els fa partícips de molts consols tant per a la vida present com per a la futura. El Senyor dóna sempre retribucions majors que els treballs.
Pseudo-Crisóstomo, opus imperfectum in Matthaeum, hom. 9
I els que ploren els pecats aliens també seran consolats, ja que quan coneguin en l'altra vida la gran bondat de Déu, de les mans de la qual ningú els podrà ja arrabassar, i comprenguin que els que es van perdre no eren de Déu, s'alegraran d'aquells que havent deixat l'aflicció han estat constituïts en hereus de la glòria.
Sant Agustí, de sermone Domini, 1, 2
El dol és la tristesa que ocasiona la pèrdua de persones estimades. Els convertits a Déu perden a tot estirar volgut que tenen en aquest món. No es gaudeixen en aquelles coses en què abans s'alegraven i fins que no posseeixin l'amor de la coses eternes són ferits per alguna tristesa. Es consolaran en l'Esperit Sant, el qual amb tota propietat es diu Paráclito, la qual cosa vol dir consolador, perquè enriqueix amb l'eterna alegria als quals perden l'alegria temporal. Per tant diu: "Com que ells seran consolats".
Glossa
Pel dol s'entén també dues classes de compunció, a saber, per les misèries d'aquesta vida i pel desig de les coses celestials. Per aquesta causa la filla de Calef va demanar la rosada del cel i de la terra. Aquesta classe de dol no la té sinó el pobre i el mans, el qual com no mestressa al món perquè ho considera pobre, ve de gust el cel. Per això s'ofereix oportunament als que ploren el consol, perquè el que s'entristeix en la vida present gaudi en la vida futura. És major la retribució del qual plora que la del pobre i el mans. Més val gaudir en el Regne que tenir i posseir. Tenim moltes coses a costa de dolors i les posseïm.
Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 15,3
Observi's que va proposar aquesta benaurança amb una certa intenció. I per això no va dir: "Els que s'entristeixen" sinó "els que ploren". Ens va ensenyar així la saviesa més perfecta. Perquè si els que ploren als fills o altres individus que han perdut, per tot el temps del seu dolor no desitgen la riquesa ni la glòria, ni es consumeixen per l'enveja, ni es commouen per les ofenses, ni són preses d'alguna altra passió, molt més han d'observar aquestes coses els que ploren els seus pecats, perquè plorar-los cosa digna és.
Text de la Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino (domini públic), traduït al català.