Mateu 6,19-21
Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →
19-21
"No vulgueu atresorar per a vosaltres tresors en la terra, on l'orín i l'arna els consumeixen: i on els lladres els desenterren i roben. Mes atresoreu per a vosaltres tresors en el cel, on ni els consumeix orín ni arna, i on els lladres no els desenterren ni roben. Perquè on està el teu tresor, allí també està el teu cor". (vv. 19-21)
"No vulgueu atresorar per a vosaltres tresors en la terra, on l'orín i l'arna els consumeixen: i on els lladres els desenterren i roben. Mes atresoreu per a vosaltres tresors en el cel, on ni els consumeix orín ni arna, i on els lladres no els desenterren ni roben. Perquè on està el teu tresor, allí també està el teu cor". (vv. 19-21)
Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 20,2
Després que va manifestar la malícia de la vanaglòria, va creure el Salvador molt oportú parlar del menyspreu de les riqueses. Cap altra cosa fa desitjar tant les riqueses com el desig de la glòria. Per això els homes presenten gran nombre de criats, cavalls coberts d'or i taules adornades amb plata. No per a reportar d'això alguna utilitat sinó per a fer ostentació davant de molts. I això és el que diu el Senyor quan continua: "No vulgueu atresorar per a vosaltres tresors en la terra".
Sant Agustí, de sermone Domini, 2, 13
Si algun fa aquestes coses a fi d'aconseguir algun benefici terreny, no podrà dir-se que té el cor net aquell que es complau amb les coses de la terra. El que s'uneix a una naturalesa inferior, taca la seva, encara que aquélla a la qual s'ha unit no estigui tacada en la seva espècie. I així com l'or es deteriora quan es barreja amb plata pura, així també la nostra ànima es taca quan es barreja amb la terra, per molt bona que sigui en la seva classe 1.
Pseudo-Crisóstomo, opus imperfectum in Matthaeum, hom. 15
Com el nostre Senyor res havia ensenyat sobre l'almoina, de l'oració i del dejuni, sinó que només havia reprovat l'el seu fingiment, ara de les tres coses esmentades dedueix tres conseqüències d'ensenyament. La primera d'elles afecta a l'almoina d'aquesta manera i en aquest ordre: "No vulgueu atresorar per a vosaltres, etc". "Quan dónes almoines, no vulguis tocar la trompeta davant de tu"; i després prossegueix: "No vulgueu atresorar per a vosaltres tresors en la terra". Aquí, en primer lloc, dóna consell perquè es faci almoina; en segon lloc manifesta quina sigui la utilitat de l'almoina; i en tercer, exhorta al fet que el temor de la pobresa que pugui sobrevenir, no impedeixi a la voluntat donar almoina.
Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 20,2
Havent dit: "No vulgueu atresorar per a vosaltres tresors en la terra", afegeix: "On els consumeix orín i arna", per a demostrar que els tresors de la terra, tant pel lloc com per les persones els danyen, perjudiquen, mentre que els del cel produeixen gran utilitat. Per això deia: "Per què tems que se t'acabi els diners si dónes almoina? Dóna, doncs, almoina i ella et portarà l'augment de les riqueses, perquè s'afegiran les que estan en el cel, les quals perdràs si no dónes almoina". I no va dir: "Les deixaràs a un altre", perquè això és agradable als homes.
Rave
Posa tres coses, segons les tres classes de riqueses: els metalls es destrueixen per l'orín, els vestits per l'arna. Però hi ha altres coses a les quals no afecta ni l'orín ni l'arna, com són les pedres precioses, i per això posa la seva destrucció als lladres que poden robar tota classe de riqueses.
Pseudo-Crisóstomo, opus imperfectum in Matthaeum, hom. 15
En altres textos es troba: "Perquè els destrueixen el menjar i l'arna". Tots els béns del món poden destruir-se de tres maneres. O per si mateixos, com quan es tornen vells i s'omplen d'arna, segons esdevé als vestits. O pels mateixos amos que se'ls mengen, vivint amb luxúria. O pels estranys, quan enganyen els propis amos per mitjà del frau, o per la força, o per les calúmnies, o per un altre mode qualsevol. És a dir, tots els que es diuen lladres, perquè desitgen fer que les coses alienes els siguin pròpies. Però diràs: Potser els que fan aquestes coses també les perden? Però que mentre que uns, parlant amb propietat, no les perden, sí que les perden els altres, als qui les hi arrabassen. En veritat, les riqueses mal conservades poden perdre's fàcilment, si no d'una manera material, d'una manera espiritual, perquè no aprofiten al seu amo per a aconseguir la seva salvació.
Rave
Parlant d'una manera al·legòrica, l'orín significa la supèrbia, que enfosqueix la lluentor de les virtuts, i l'arna , que mossega el bon desig, i per això descompon el compacte de la unitat. Lladres són els heretges i els dimonis, que sempre estan disposats a llevar-nos les gràcies espirituals.
San Hilario, homiliae in Matthaeum, 5
D'altra banda, la lloança celestial és eterna i no pot ser robada pel furt del lladre, ni mortificada per l'orín i l'arna de l'enveja. I per això prossegueix: "Mes atresoreu per a vosaltres tresors en el cel, on ni el consumeix orín ni arna, i on els lladres no els desenterren ni els roben".
Sant Agustí de sermone Domini, 2, 13
Jo no considero en aquest lloc el cel com una cosa corpòria, perquè tot cos és terra. Ha de menysprear totes les coses del món aquél que atresori per a si tresors en el cel, del qual s'ha dit: "El cel són els cels per a Déu" ( Sal 113,16), això és, en el firmament espiritual. El cel i la terra passaran. No devem, doncs, col·locar el nostre tresor en el que pot passar (o constituir el nostre cor), sinó en el que roman sempre.
Pseudo-Crisóstomo, opus imperfectum in Matthaeum, hom. 15
Què és, doncs, millor, l'amuntegar sobre la terra, on no és segura la seva conservació, o en el cel, on és segura la seva defensa? Quina neciesa tan gran és amuntegar béns on s'ha de deixar, i no enviar-los allí on s'ha d'anar! Col·loca les teves riqueses allí on tens la teva pàtria.
Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 20,3
Com no tot tresor de la terra es destrueix per l'orín i l'arna ni es roba pels lladres, afegeix allò dient: "On està el teu tresor, allí està el teu cor". Com si digués: "Encara que no succeeixi el primer, no sofriràs petita pèrdua, apegat a les coses inferiors, fet el seu esclau, caigut del cel i incapaç de pensar en les coses sublims".
Sant Jerònim
Això no ha d'entendre's solament dels diners, sinó de totes les coses que es posseeixen en la terra. Per al llaminer, el seu déu és el ventre; per al lasciu, el seu tresor és la impuresa; per a l'amant, la liviandad. Cadascun és esclau del qual li ha vençut. Allí, doncs, té el seu cor on té el seu tresor.
Pseudo-Crisóstomo, opus imperfectum in Matthaeum, hom. 15
Ara tracta sobre la utilitat que es percep quan es fa almoina. El que col·loca el seu tresor en la terra res ha d'esperar en el cel. Què esperarà trobar en el cel aquell que res ha enviat? Per tant, piga dues vegades: primer, perquè atresora coses dolentes, segon, perquè té el seu cor fix en la terra. Així mateix, per causes contràries obra bé doblement qui atresora tresors en el cel.
Notes
1. Per aquesta metàfora no ha d'entendre's un rebuig a la matèria i a les coses creades, sinó més aviat el rebuig al pecat.
Text de la Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino (domini públic), traduït al català.