Mateu 6,24
Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →
24
"Cap pot servir a dos senyors, perquè o avorrirà a l'u i estimarà a l'altre, o a l'u sofrirà i a l'altre menysprearà. No podeu servir a Déu i a les riqueses". (v. 24)
"Cap pot servir a dos senyors, perquè o avorrirà a l'u i estimarà a l'altre, o a l'u sofrirà i a l'altre menysprearà. No podeu servir a Déu i a les riqueses". (v. 24)
Pseudo-Crisóstomo, opus imperfectum in Matthaeum, hom. 16
Havia dit el Senyor abans que el que té una intel·ligència espiritual podrà conservar el seu cos sense pecat, però el que no la té no pot. La raó d'això l'afegeix quan diu: "Cap pot", etc.
Glossa
S'ha dit a dalt que una intenció terrestre fa dolent el que és bo, d'on algun ha pogut deduir: "Jo faré obres bones amb finalitats temporals i amb finalitats celestials". Contra la qual cosa diu el Senyor: "Cap pot servir a dos senyors".
Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 21,1
Ja hi havia el Senyor refrenat la tirania de l'avarícia amb moltes i grans raons però ara afegeix altres més àmplies. Les riqueses no ens danyen precisament perquè armen als lladres contra nosaltres i perquè enfosqueixen la nostra intel·ligència, sinó perquè també ens separen de Déu. I això ho prova amb una raó molt fàcil de comprendre: "Cap pot servir a dos senyors". Diu dos, perquè manen coses contràries. Si s'entenguessin no serien dos sinó un, i manifesta això pel que afegeix de seguida: "Perquè avorrirà a l'u i estimarà a l'altre, o a l'u sofrirà i a l'altre menysprearà". Posa dos per a demostrar que és fàcil el trànsit a una altra cosa millor, dient: "M'he fet esclau dels diners" (estimant les riqueses). I demostra que és possible arribar a un altre estat, a saber, no sofrint l'esclavitud, sinó menyspreant-la.
Glossa
O bé es refereix el Senyor a dues classes de servents: uns serveixen amb gust i per afecte, i altres servilment i per temor. Quan un serveix per afecte a un de dos senyors enemics, és necessari que avorreixi a l'altre. Però si li serveix per temor, es fa necessari que mentre obeeix a un avorreixi a l'altre. Si les coses terrestres, o Déu, dominen en el cor de l'home, éste es troba atret per forces contràries. Déu, atraient al seu serf cap a les coses sublims, i la terra que li inclina cap a les coses inferiors. Per això, com posant fi, afegeix: "No podeu servir a Déu i a les riqueses".
Sant Jerònim
La paraula mammona en siríaco vol dir riqueses. Senti això l'avar que s'honra amb el nom de cristià: no es pot alhora servir a Déu i a les riqueses. I no obstant això no va dir: "El que té riqueses", sinó: "El que serveix a les riqueses". El que és esclau de les riqueses les guarda com a esclau, però el que sacseja el jou de la seva esclavitud, les distribueix com a senyor.
Glossa
Per mammona s'entén també al diable, que presideix a les riqueses; no perquè pugui donar-les, tret que Déu li ho permeti, sinó perquè enganya els homes per mitjà d'elles.
Sant Agustí, de sermone Domini, 2, 14
El que serveix, doncs, a la mammona (això és, a les riqueses) també serveix a aquell que, posat al capdavant de totes elles per raó de la seva perversitat, és cridat per Déu príncep d'aquest món. O d'una altra manera, manifesta qui són aquests dos senyors quan diu: "No podeu servir a Déu i a les riqueses", o cosa que és el mateix, a Déu i al diable, perquè l'home avorrirà a éste i estimarà a l'altre (això és, a Déu), o sofrirà a l'u i menysprearà a l'altre. Sofreix un dur domini tot el que serveix a les riqueses. Encegat per la seva cobdícia, viu sotmès al diable, i no el vol. Com aquell que està unit a la serva d'un altre per la concupiscencia, sofrint una dura esclavitud, encara que no estimi a aquél la serva de la qual estima. Observi's que ha dit: "I menysprearà a l'altre", i no: "Li avorrirà", perquè a penes hi ha consciència que pugui avorrir a Déu. Mes se li pot menysprear, això és, no témer-li a causa de la confiança que inspira la seva bondat.
Text de la Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino (domini públic), traduït al català.