Mateu 6,25
Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →
25
"Per tant us dic: No camineu afanyats per a la vostra ànima què menjareu, ni per al vostre cos què vestireu. No és més l'ànima que el menjar i el cos més que el vestit?" (v. 25)
"Per tant us dic: No camineu afanyats per a la vostra ànima què menjareu, ni per al vostre cos què vestireu. No és més l'ànima que el menjar i el cos més que el vestit?" (v. 25)
Sant Agustí, de sermone Domini, 2, 15
El Senyor havia ensenyat abans que aquell que vol estimar a Déu i cuidar de no ofendre'l no ha de fer-se la il·lusió que pot servir a dos senyors alhora, amb la finalitat que el cor no es divideixi, encara que ja no busqui les coses supèrflues i sí les necessàries. Així, a fi que la intenció no s'inclini a separar-se d'unes i d'unes altres, afegeix dient: "Per tant us dic: No camineu afanyats per a la vostra ànima què menjareu, etc."
Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 21,2
No va dir això perquè l'ànima necessiti de menjar (perquè és incorpórea), sinó que va parlar segons era comú costum. D'altra banda, l'ànima no pot romandre en el cos si éste no s'alimenta.
Sant Agustí, de sermone Domini, 2,15
Hem de creure que aquí s'entén per ànima la vida sensible.
Sant Jerònim
En alguns còdexs s'ha afegit: "Ni quin begueu". Després es refereix a allò que la naturalesa concedeix a les feres, a les bèsties i també als homes, i sent-nos això comú, no podem viure lliures d'aquesta cura. Però se'ns mana que no caminem sol·lícits sobre el que hem de menjar, perquè amb la suor del nostre front hem de preparar-nos el pa. El treball ha d'exercitar-se, mes s'ha d'evitar l'afany. El que aquí es diu hem d'entendre-ho respecte del menjar carnal i del vestit. D'altra banda, respecte dels menjars espirituals i dels vestits, sempre hem de ser sol·lícits.
Sant Agustí, d'haeresibus, 57
Es diuen euquitas, uns certs heretges que opinen que no és lícit al monjo treballar per a sostenir la vida, i que per tant, tots els monjos han de fer professió d'abstenir-se en absolut del treball.
Sant Agustí, d'operi monachorum, 1ss
Diuen, doncs: no els va manar l'Apòstol que s'ocupessin en treballs corporals, en els quals s'exerciten els llauradors i els artesans, quan va dir ( 2Tes 3,10): "El que no vulgui treballar que no mengi". I no podria en absolut ser contrari a l'Evangeli, quan diu el Senyor: "Per tant us dic: No camineu sol·lícits".
En les paraules de l'Apòstol hem d'entendre els treballs espirituals, sobre els quals diu en la seva primera carta als fidels de Corint ( 1Cor 3,6): "Jo he plantat, Apol·lo ha regat". I així pensen obeir alhora a la sentència apostòlica i evangèlica, admetent que l'Evangeli va manar no cuidar-se de la indigència corporal d'aquesta vida, i que l'Apòstol va dir del treball i el menjar espiritual: "El que no vol treballar que no mengi". Primerament provem que l'Apòstol va voler que els que serveixen a Déu s'exercitin en treballs corporals. Havia començat dient ( 2Tes 3,7-10): "Vosaltres sabeu com heu d'imitar-nos: nosaltres no hem caminat inquiets entre vosaltres, ni hem menjat el pa d'algun sense guanyar-lo abans; ja que hem passat el dia i la nit sofrint amb el treball i la fatiga per a no ser onerós a cap; no perquè no vam tenir poder, sinó per a ensenyar-vos a viure en la forma en què ens heu d'imitar. He aquí per què, mentre hem estat entre vosaltres, us hem dit que, si algun no vol treballar, no mengi". Què pot dir-se respecte d'això, quan amb el seu exemple havia ensenyat el mateix que manava, això és, a treballar corporalment? Que l'Apòstol treballava corporalment es manifesta en els Fets dels Apòstols ( Hch 18,2-3) amb aquest passatge: "Va romandre amb Aquila i amb la seva dona Priscil·la, treballant amb ells; eren, doncs, constructors de tendes de campanya" ( Hch 18,3). I no obstant això Déu havia constituït a l'Apòstol com a predicador de l'Evangeli, com a soldat de Crist, com a plantador de la seva vinya, com a pastor del seu ramat, i per tant perquè visqués de l'Evangeli. El, amb tot, mai va exigir el que se li devia, per a donar exemple als altres que desitgen exigir fins i tot el que no se'ls deu.
Sentin, doncs, els que no tenen el poder que aquél tenia, perquè treballant, no ja solament amb l'esperit, mengin el pa guanyat amb el seu treball corporal ( Hch 21). Si són evangelistes, si són ministres de l'altar, si són els que administren els sagraments, tenen facultats per a això. Si potser tenien alguna cosa en el món amb el que poguessin fàcilment i sense treball material sostenir aquesta vida, després de convertir-se al Senyor el van distribuir als pobres. Ha de creure's la seva impossibilitat de guanyar el pa i proveir a les seves necessitats, i no atendre el lloc en el qual han invertit el que tenien, ja que tots els cristians formen una societat ( Hch 22). Però quant als quals vénen a la professió del servei de Déu deixant la vida rústica, el taller o una altra professió manual, no poden excusar-se de treballar. De cap mode convé que allí on els senadors treballen, els obrers visquin ociosos, i que on vénen després d'haver abandonat les seves complaences els que van ser amos de predis, allí es facin delicats els rústics. Així quan el Senyor diu: "No vulgueu caminar sol·lícits", no ho diu a fi que no busquin el necessari amb el que puguin viure honradament, sinó perquè no es fixin en aquestes coses, i que no sigui per elles que facin tot el que es mana en la predicació de l'Evangeli, la intenció del qual va dir ull més amunt.
Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 21,2
Pot continuar-se d'una altra manera. Havent dit el Senyor que ha de menysprear-se els diners perquè alguns no diguessin: "Com podrem viure si abandonem tot?", afegeix: "I per tant us dic: No camineu sol·lícits", etc.
Glossa
Això és, per les coses temporals, perquè no prescindiu de les eternes.
Sant Jerònim
Se'ns mana que no caminem sol·lícits sobre el que hem de menjar, perquè ens busquem el menjar amb la suor del nostre front. Per tant ha de treballar-se, però ha d'evitar-se la preocupació.
Pseudo-Crisóstomo, opus imperfectum in Matthaeum, hom. 16
Ha d'adquirir-se el pa, no per mitjà d'afanys espirituals, sinó per mitjà de treballs corporals, el pa dels quals abunda per als que treballen perquè Déu li ho concedeix com a premi de la seva laboriositat i li ho oculta als mandrosos com a càstig. Confirma, doncs, el Senyor la nostra esperança, raonant així de major a menor: "Potser l'ànima no val més que el menjar, i el cos més que el vestit?".
Sant Jerònim
El que assenti al major també assentirà al menor.
Pseudo-Crisóstomo, opus imperfectum in Matthaeum, hom. 16
Si Déu no hagués volgut conservar el que existia, no ho hagués creat. Però al que ha creat perquè se sostingui per mitjà de l'aliment, cal que li doni el menjar, tant de temps quant vol que existeixi el que ha fet.
San Hilario, homiliae in Matthaeum, 5
O d'una altra manera, com el sentit d'aquestes paraules s'ha adulterat respecte de la cura que hem de tenir per les coses futures, i com els infidels s'han burlat respecte del que haurà de succeir amb els cossos en la futura resurrecció i del que constituirà l'aliment en la vida eterna, Déu reprèn per tant la malícia d'aquesta qüestió tan inútil, dient: "Potser l'ànima no és més que el menjar?". No permet, doncs, que la nostra esperança sobre l'avenir en la resurrecció es detingui amb preocupació del menjar, de la beguda i del vestit, amb la finalitat que amb #aqueix inquietud per les coses mínimes no s'infereixi cap ofensa al qual ha de retornar-nos el cos i l'ànima.
Text de la Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino (domini públic), traduït al català.