Catena Aurea · els Pares de l'Església

Mateu 6,7-8

Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →

"I quan oreu, no parleu molt com els gentils. Perquè pensen que per molt parlar seran sentits. No vulgueu, doncs, assemblar-vos a ells: perquè el vostre Pare sap el que heu menester abans que ho demaneu". (vv. 7-8)

Sant Agustí, de sermone Domini, 2,3

Així com és propi dels hipòcrites manifestar-se perquè els vegin en l'oració, la fi de la qual no és un altre que agradar als homes, així també els gentils (això és, els pagans) creuen que quan parlen molt podran ser sentits. I per això afegeix: "I quan oreu no parleu molt".

Casiano, Collationes, 9, 36

S'ha d'orar amb freqüència i breument, no sigui que detenint-nos massa, pugui l'enemic introduir alguna cosa en el nostre cor.

Sant Agustí, Ad Probam, epístola 130,10

No és orar parlant molt, com pensen alguns, l'orar llarg temps. Una cosa és parlar molt i una altra cosa és un afecte prolongat. Del mateix Déu s'ha escrit que passava les nits en oració ( Lc 6), i que resava per molt de temps ( Lc 22), per a donar-nos exemple. Es diu que els nostres germans d'Egipte tenen freqüents oracions, però molt curtes, i jaculatòries pronunciades d'un mode secret, temorosos que la intenció, que tan necessària és al qual ora, no pugui prolongar-se molt temps amb l'energia del seu fervor. Amb això ens ensenyen que no ha de violentar-se #aqueix moviment de l'ànima per a fer-lo durar molt de temps, ni interrompre'l bruscament si vol continuar. Lluny de l'oració les moltes paraules, però no falti l'oració continuada si la intenció persevera fervorosa. Parlar molt en l'oració és tractar una cosa necessària amb paraules supèrflues. Orar molt és prémer amb exercici continuat del cor, a Aquell a qui supliquem. Perquè, d'ordinari, aquest negoci es tracta millor amb gemecs que amb discursos, millor amb llàgrimes que amb paraules.

Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 19,3-4

El Senyor ens dissuadeix amb això de la molta conversa quan orem, com succeeix quan no li demanem coses convenients, com són l'adquisició del poder, la glòria, vèncer als enemics i l'abundància de diners. Aquí ens mana també no fer oracions llargues. Dic llargues no pel temps, sinó per la multitud d'aquelles coses que es demanen. No obstant això, convé que perseverin en l'oració, segons aquestes paraules de l'Apòstol: "Insistents en l'oració" ( Col 4,2). No perquè l'Apòstol hagi volgut que componguéssim les oracions de deu mil versos, sinó que les anunciéssim amb el cor. La qual cosa indica en secret, quan diu: "No parleu molt".

Glossa

Condemna el molt parlar en l'oració, perquè això prové de la infidelitat. I per això segueix ( Rom 12,12): "Com ho fan els gentils". Per als gentils era necessària la multiplicació de paraules, perquè els dimonis no sabien el que ells demanaven, si no ho aprenien de les seves mateixes paraules. Creuen, per tant, que quan parlen molt són sentits.

Sant Agustí, de sermone Domini, 2, 3

I en veritat tota conversa llarga prové dels gentils, que cuiden més aviat d'exercitar la llengua que de canviar de vida canviant de mode de pensar, i aquesta classe de preocupació intenten portar-la fins a l'oració.

Sant Gregori Magno, Moralia, 1, 14

Però en veritat, orar és estimar en la compunció del sospir, i no deixar-se sentir per mitjà de paraules adornades. I per tant s'afegeix: "Perquè no vulgueu assemblar-vos a ells".

Sant Agustí, de sermone Domini, 2,3

Si és veritat que la multitud de paraules no té un altre motiu que la ignorància d'aquell a qui es parla, quina necessitat hi ha d'això en relació amb el qual coneix totes les coses? Pel que afegeix: "Sap el vostre Pare el que heu menester, abans que ho demaneu".

Sant Jerònim

Aquí es deixa veure una certa heretgia d'alguns filòsofs, que havien formulat aquest dogma impiu: si coneix el Senyor què és el que demanem, i abans que el demanem sap què necessitem, en va demanem al que ja coneix les nostres necessitats. A éstos ha de respondre's que nosaltres no és que comptem a Déu les nostres coses, sinó que preguem. Una cosa és ensenyar al que ignora, i una altra cosa és demanar a aquell que ja coneix les nostres necessitats.

Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 19,4

No ores per a ensenyar, sinó que t'agenolles perquè et facis amic de Déu per la continuació de la teva súplica, perquè t'humiliïs en la seva presència i perquè et recordis del teu pecat.

San Agustínde sermone Domini, 2,3

I en veritat que no hem de fer res amb les paraules en presència de Déu per a aconseguir el que ens proposem, sinó amb les coses que fem a fi de bé, recta intenció, pur amor i senzill afecte.

Sant Agustí Ad Probam, epístola 130,9

En unes certes ocasions també preguem a Déu amb paraules, de manera que per mitjà de les coses que anem demanant ens aconsellem a nosaltres mateixos, i ens fem notar quant demanem en els nostres desitjos, i ens moguem més intensament a créixer en això, no sigui que per diverses distraccions es refredi totalment el que començava a escalfar, i extingeixi del tot sense haver arribat a cremar amb força. Així doncs, ens són necessàries les paraules, perquè per mitjà d'elles ens enfervorim i coneixem el que demanem, i no perquè creguem que amb elles haurem d'ensenyar a Déu, ni li haurem d'inclinar a què ens concedeixi el que li demanem.

Sant Agustí, de sermone Domini, 2,3

Però deu moltes vegades buscar-se si és més convenient orar amb les accions o amb les paraules. És així que l'oració sempre és necessària, tot i que Déu ja coneix el que necessitem, perquè la mateixa fi de l'oració tranquil·litza i purifica la nostra ànima, ens fa més capaces de rebre els divins beneficis que moltes vegades se'ns concedeixen d'una manera espiritual. No ens sent el Senyor per les moltes oracions, tot i que sempre està preparat a dispensar-nos les seves llums, però nosaltres no sempre estem preparats per a rebre-les, quan ens inclinem a altres coses. En l'oració es verifica la conversió de l'ànima cap a Déu i la purificació de l'ull interior. Com que s'exclouen d'ell les coses temporals que es desitjaven, a fi que la força d'un cor pur pugui suportar una llum pura i romandre en ella amb el mateix goig que es gaudeix en l'eterna vida.

Text de la Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino (domini públic), traduït al català.