Catena Aurea · els Pares de l'Església

Mateu 7,1-2

Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →

"No vulgueu jutjar perquè no sigueu jutjats; perquè amb el judici amb què jutgéssiu, sereu jutjats: i amb la mesura amb què mesuréssiu se us mesurarà". (vv. 1-2)

Sant Agustí de sermone Domini, 2,18

Com és incerta la intenció amb què es procuren aquests béns temporals per a l'avenir (podent ser amb cor simple o doble), oportunament afegeix en aquest lloc: "No vulgueu jutjar".

Pseudo-Crisóstomo, opus imperfectum in Matthaeum, hom. 17

Fins aquí va exposar la conseqüència pertanyent a l'almoina, i ara exposarà la relativa a l'oració. Aquesta doctrina és, en certa manera, part de l'oració, i perquè l'ordre de la narració sigui tal, després de dir: "Perdona'ns els nostres deutes", afegeix: "No vulgueu jutjar, perquè no sigueu jutjats".

Sant Jerònim

Mes si prohibeix jutjar, com Sant Pau jutja a l'incestuós de Corint ( 1Cor 5), i Sant Pere acusa de mentida a Ananías i Sáfira ( Hch 4)?

Pseudo-Crisóstomo, opus imperfectum in Matthaeum, hom. 17

Alguns exposen aquest passatge en el sentit que Déu no prohibeix als cristians, per mitjà d'aquest precepte, que corregeixin a uns altres per benevolència, sinó que els cristians menyspreïn als cristians per jactància de la seva pròpia justícia, odiant i condemnant a uns altres, moltes vegades per soles sospites, executant el seu propi odi sota les aparences de pietat.

Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 23,2

Per això no va dir: "No deixis descansar el pecat", sinó més aviat: "No jutjareu", això és, no siguis amarg jutge. Corregeix, sí, però no com a enemic que busca la venjança, sinó com a metge que brinda la medicina.

Pseudo-Crisóstomo, opus imperfectum in Matthaeum, hom. 17

Perquè uns cristians no corregeixin així als altres, convenen les paraules que diuen: "No vulgueu jutjar". Però si no els corregeixen així, potser obtindran el perdó dels seus pecats, perquè s'ha dit: "No sereu jutjats"? Qui aconsegueix la indulgència del primer mal només per no afegir-li un altre després? Hem dit això, doncs, volent manifestar que aquí no es tracta de no jutjar al proïsme que peca contra Déu, sinó del que piga contra nosaltres. El que no jutja al proïsme pel pecat comès contra ell, no és jutjat per Déu respecte del seu pecat, sinó que li perdona el seu deute, com ell va perdonar.

Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 23,1

O d'una altra manera, no mana simplement que no es jutgin tots els pecats, sinó que va fer aquesta prohibició a aquells que han comès moltes culpes, i jutgen als altres per defectes lleugers. Així com Sant Pau no prohibeix jutjar senzillament als que pequen, sinó que reprèn als deixebles que es permeten jutjar als seus mestres, ensenyant-los que no hem de jutjar als que siguin més que nosaltres.

San Hilario, homiliae in Matthaeum, 5

D'una altra manera, Déu prohibeix que es formi judici sobre les seves disposicions, perquè així com els judicis entre els homes es formen de coses incertes, així aquest judici contra Déu es basa en el dubte, la qual cosa rebutja enterament de nosaltres, perquè es conservi millor la certesa de la fe. Jutjar malament de les coses de Déu no és un pecat com el judici fals sobre les altres coses, sinó que es fa principi de crim.

Sant Agustí, de sermone Domini, 2,18

Crec que en aquest lloc no es mana una altra cosa, al meu judici, sinó que prenguem en el millor sentit aquells fets que no sabem amb quina intenció s'han comès. Déu ens permet jutjar aquelles coses que no poden fer-se amb bona intenció, com les blasfèmies, els estupres i altres coses semblants. Mes dels fets mitjans, que poden fer-se amb bon o mala fi, temerari és el judici, sobretot per a condemnar-los. Dues coses hi ha en les que hem d'evitar el judici temerari: quan no tenim seguretat de la fi que es va proposar el que va fer la cosa, o quan no se sap el que serà aquell que ara apareix bo o dolent. No reprenguem aquelles coses que no sapiguem amb quina fi han estat fetes, ni reprenguem de tal mode a què fa públicament les coses dolentes que desesperem la seva esmena. Pot moure'ns a això el que diu el Senyor: "Perquè amb el judici amb què jutgéssiu sereu jutjats". Si nosaltres jutgem amb judici temerari, haurem de ser jutjats per Déu de la mateixa manera? O si mesuréssim amb una mesura dolenta, Déu ens haurà de jutjar amb una altra de la mateixa classe? Jo crec que amb el nom de mesura se significa el mateix judici. Però això s'ha dit perquè és necessari que la temeritat amb què castigues a un altre, al seu torn et castigui, perquè la iniquitat moltes vegades no danya a aquell que sofreix la injúria, mes cal que perjudiqui el que la fa.

Sant Agustí, de civitate Dei, 21, 11

Diuen alguns: "Com pot ser veritat el que diu Jesucrist, que amb la mesura amb què mesurem serem mesurats, quan El castiga un pecat temporal amb el suplici d'un foc etern?" No consideren que es diu "la mateixa mesura" no per la vicissitud del mal (això és, que el que va fer el dolent sofreixi el dolent), encara que aquí pugui entendre's més pròpiament del que el Senyor parlava en aquell moment, això és, dels judicis i de les condemnacions. Per tant, el que jutja i condemna injustament, si és jutjat i condemnat justament, és mesurat amb la mateixa mesura, encara que això no sigui el que va donar, perquè va fer en judici el que és inic i sofreix en judici el que és just.

Text de la Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino (domini públic), traduït al català.