Catena Aurea · els Pares de l'Església

Mateu 7,3-5

Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →

"Per què, doncs, veus la palla en l'ull del teu germà, i no veus la biga en el teu ull? O com dius al teu germà: Germà, deixa, trauré la palla del teu ull, i s'està veient una biga en el teu? Hipòcrita, saca primer la biga del teu ull, i llavors veuràs de treure la palla de l'ull del teu germà". (vv. 3-5)

Sant Agustí, de sermone Domini, 2,19

El Senyor ens havia amonestat sobre els judicis inics o temeraris que fem respecte dels nostres proïsmes (especialment als quals jutgen temeràriament, als qui jutgen sense estar certs de la culpa que reprenen i ho fan amb summa facilitat, als quals s'ocupen més aviat a censurar i condemnar a uns altres, quan ells són els primers que necessiten correcció, la mala inclinació de la qual neix de la supèrbia o de l'enveja), i consegüentment afegeix: "Per què veus la palla en l'ull aliè, i no veus la biga en el teu?".

Sant Jerònim

Parla dels quals desconeixent els seus propis pecats mortals no disculpen la menor falta en els seus proïsmes. Reprèn a aquells que s'escandalitzen de la ira dels seus germans, quan ells viuen ennegrits per l'odi.

Sant Agustí, de sermone Domini, 2,19

Tanta distància hi ha de la palla a la biga, quanta hi ha de la ira a l'odi: l'odi és una ira inveterada. Moltes vegades succeeix que ens incomodem amb un home a qui desitgem corregir, però que no l'odiem.

Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 23,2

Hi ha molts que si veiessin a un monjo amb un vestit de luxe o menjant amb abundància, l'acusarien amargament, sent així que ells roben tots els dies i viuen en contínua crápula.

Pseudo-Crisóstomo, opus imperfectum in Matthaeum, hom. 17

O d'una altra manera, això que aquí es diu, convé als mestres. Tot pecat es jutja greu o lleu per la importància de la persona que ho comet. Per a un seglar un pecat lleu és una palla, però per a un sacerdot el mateix pecat és una biga.

San Hilario, homiliae in Matthaeum, 5

D'una altra manera, es diu pecat contra l'Esperit Sant negar el poder infinit de Déu, i no admetre substància eterna en Crist, per qui com Déu va venir a ser home, l'home, al seu torn, ve a ser Déu. Per això, quanta diferència hi ha entre la palla i la biga, una altra tanta hi ha entre els pecats comesos contra l'Esperit Sant i els altres pecats. Igual que succeeix quan els infidels censuren a uns altres els delictes del seu cos, i no veuen en sí el pes dels seus pecats que constantment estan cometent, dubtant de les promeses del Senyor, i caient la biga en els seus ulls (com en el cim de l'ànima). Prossegueix: "Com dius al teu germà, deixa, trauré la palla del teu ull, i s'està veient una biga en el teu?".

Pseudo-Crisóstomo, opus imperfectum in Matthaeum, hom. 17

Això és, com reprens al teu germà en pecat, quan vius en el mateix pecat, si no és que tens altres majors?

Sant Agustí, de sermone Domini, 2,19

Quan ens vegem precisats a reprendre a uns altres, pensem primer si alguna vegada hem comès aquell pecat que reprendrem. I si no ho hem comès, pensem que som homes, i que hem pogut cometre-ho. O si ho hem comès en un altre temps, encara que ara no el cometem, llavors toqui la memòria la comuna fragilitat, perquè la misericòrdia, no l'odi, precedeixi a aquella correcció. Però si ens trobéssim amb el mateix pecat no reprenguem, sinó plorem, moguts a l'esmena, amb mutus esforços. Rares vegades, i per gran necessitat, s'han de fer les reprensions, en les quals no hem d'insistir pel nostre interès personal, sinó per a servir al Senyor.

Pseudo-Crisóstomo, opus imperfectum in Matthaeum, hom. 17

D'una altra manera: "Com dius al teu germà?", això és, "amb quina fi?" Per caritat, perquè se salvi? No, perquè abans et salvaries a tu mateix. Vols, doncs, no sanar a uns altres, sinó ocultar els actes dolents amb la bona doctrina, i buscar la lloança del teu saber entre els homes i no la recompensa que Déu concedeix al que edifica? Ets, doncs, un hipòcrita. Per això s'ha dit: "Hipòcrita, saca primer la biga del teu ull".

Sant Agustí, de sermone Domini, 2,19

L'acusar els vicis és propi solament dels bons. Per la qual cosa, quan fan una cosa dolenta, imiten als altres. Semblants llavors als hipòcrites, oculten en la seva persona el que són, i manifesten per fora el que no són.

Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 23,2

I ha d'advertir-se que quan el Senyor vol mostrar algun gran pecat, comença per la injúria, com quan diu: "Serf dolent, t'he perdonat tot el teu deute". Pel mateix diu aquí: "Hipòcrita, saca primer". Perquè les coses que són pròpies d'un, es coneixen millor que les que són pròpies dels altres, i es veuen millor les que són majors que les que són menors, i un s'estima a si mateix més que al seu proïsme. Per això mana el Senyor que aquell que sigui capaç de cometre molts pecats, no sigui jutge sever dels pecats d'un altre (i especialment si són petits). El que el Senyor ens prohibeix no és la reprensió i correcció de les faltes dels nostres enemics, sinó el menyspreu o oblit dels propis pecats, quan es reprenen els aliens. Primer convé que amb summa cura inspeccionem els nostres defectes, i llavors passem a reprendre els dels altres. Per això segueix: "I llavors veuràs de treure la brossa de l'ull del teu germà".

Sant Agustí, de sermone Domini, 2, 19

Traient del nostre ull la biga de l'enveja i de la malícia i de l'afectació, veurem de llançar la palla de l'ull dels nostres germans.

Text de la Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino (domini públic), traduït al català.