Catena Aurea · els Pares de l'Església

Mateu 7,13-14

Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →

"Entreu per la porta estreta, perquè ampla és la porta i espaiós el camí que porta a la perdició, i molts són els que entren per ella. Que estreta és la porta i quina estret és el camí que porta a la vida, i pocs són els que atinan amb ella!" (vv. 13-14)

Sant Agustí, de sermone Domini, 2, 23

Havia exhortat el Senyor abans a tenir un cor senzill i net, en el qual es busca a Déu, però com això és propi de pocs, ja comença a parlar de buscar la saviesa per a la recerca i la contemplació de la qual ha passat la vista per tots els preceptes que antecedeixen, amb el que ja pot veure's l'aspra via i la porta estreta. Per això afegeix: "Entreu per la porta estreta".

Glossa

Encara que és difícil que facis a uns altres el que vulguis que facin amb tu, amb tot, així ha de fer-se per a entrar per la porta estreta.

Pseudo-Crisóstomo, opus imperfectum in Matthaeum, hom. 18

Aquesta tercera conseqüència pertany a la justícia del dejuni perquè sigui tal l'ordre de la narració: "Tu, quan dejunes, ungeix el teu cap" ( Mt 6,17), i després prossegueix: "Entreu per la porta estreta". Tres són principalment les passions naturals i íntimament unides a la carn. La primera és la del menjar i la beguda, després l'amor de l'home a la dona, i en tercer lloc el somni. I és més difícil separar d'elles el nostre cos que de totes les altres. Així, l'abstinència de cap passió santifica tant al cos com el que l'home sigui cast, dejuni i sigui perseverant en les vigílies. Després per totes aquestes bones accions, i principalment pel laboriosíssim dejuni, diu: "Entreu per la porta estreta". La porta de perdició és el diable, per la qual s'entra en l'infern. La porta de la vida és Crist, per la qual s'entra al Regne dels Cels. Es diu que el diable és la porta ampla, no perquè s'estengui molt el seu poder, sinó per la dilatació de la supèrbia desenfrenada. També es diu que la porta estreta és Crist, no perquè la seva poder sigui limitat, sinó recollit per causa de la humilitat, perquè El, que no cap a tot el món, es va tancar en les entranyes d'una Verge. El camí de perdició és tota iniquitat. Digui's ample aquest camí perquè no està subjecte a regla ni cap disciplina, i els que caminen per ell segueixen tot el que els delecta. El camí de la vida eterna és tota justícia, i és estret per causes contràries. Ha de considerar-se que el que no camina pel camí no pot arribar a la porta, i el que no camina pel camí de la justícia és impossible que pugui conèixer veritablement a Jesucrist. De la mateixa manera no pot caure en mans del dimoni mes que aquell que camina pel camí dels pecats.

Sant Gregori, homiliae in Hiezechihelem prophetam, 17

Encara que la caritat sigui ampla, no obstant això, no arrenca als homes de la terra, sinó fent-los caminar per sengles àrdues i estretes. I certament que és bastant estret deixar-ho tot, estimar a un només, no ambicionar les coses pròsperes i no témer les adverses.

Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 23,5

Mes com digui després: "El meu jou és suau i la meva càrrega lleugera", ja indica com ha d'entendre's que el camí és estret i difícil, però aquí es demostra que #aqueix camí és fàcil i suau, ja que és camí i porta. Així com l'altre, que és ample i espaiós, també és camí i porta, la qual cosa significa que no són llocs de mansió definitiva, sinó de trànsit. El pensament que han de passar els treballs i les suors i que han de conduir a bon fi, això és, a la vida eterna, és suficient per a consolar a aquells que combaten. Si les tempestats són suportables per als navegants i la ferides són dolces per als militars, per l'esperança de premis transitoris, amb molta més raó, quan se sofreix pel premi celestial i per l'eterna recompensa, no hi haurà qui senti la imminència dels perills. I això mateix, a saber, el dir estret el camí, contribueix molt a fer-lo suau, perquè així ens prepara a la vigilància i dirigeix el nostre desig. D'altra banda, el que baralla en la bretxa, en veure que el príncep admira els treballs dels seus combats, es fa més intrèpid. Perquè no estiguem tristos quan ens escometen grans afliccions, se'ns diu que, si bé el camí és estret, la ciutat és molt gran. No és aquí on hem d'esperar el repòs ni allí témer la tristesa. En dir: "Perquè són pocs els que la troben", manifesta la desídia de molts, i per això va advertir als que ho sentien que no atenguessin les prosperitats de molts, sinó als treballs dels pocs.

Sant Jerònim

Parlant en #aqueix sentit de tots dos camins, diu que són molts els que caminen pel camí ample i pocs els que caminen per l'estret. No busquem el camí ample ni necessitem trobar-lo, perquè s'ofereix ell espontàniament, i és el camí dels quals erren. Mes el camí estret no el troben tots, ni els que el troben penetren en ell immediatament. Molts després d'haver trobat el camí de la veritat, captivats pels plaers del món, es tornen des de la meitat del camí.

Text de la Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino (domini públic), traduït al català.