Catena Aurea · els Pares de l'Església

Mateu 7,24-27

Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →

"Perquè tot aquél que sent aquestes les meves paraules i les compleix, comparat serà a un home savi que va edificar la seva casa sobre la penya. Va descendir la pluja, van venir els rius, van bufar els vents, van donar impetuosament en aquella casa, i no va caure perquè estava consolidada sobre pedra. I tot el que sent aquestes les meves paraules i no les compleix, semblant serà a un home boig que va edificar la seva casa sobre sorra. Va descendir pluja, van venir els rius, van bufar els vents, van donar impetuosament sobre aquella casa, i va caure i va ser la seva ruïna gran". (vv. 24-27)

Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 24,2

Com havia d'haver-hi alguns que admirarien el que havia dit Jesús, però que no farien ostensible amb obres #aqueix admiració, prevenint-los, els aterreix, dient: "Perquè tot aquell que sent aquestes les meves paraules i les compleix, comparat serà a un home savi".

Pseudo-Crisóstomo, opus imperfectum in Matthaeum, hom. 20

No va dir, doncs: "Consideraré com un home savi a aquell que sent i fa", sinó: "Serà comparat a un home savi". Després el que es compara és home a qui s'assembla? A Crist. Crist, doncs, és l'home savi que ha edificat la seva casa (això és, la seva Església) sobre la pedra (això és, sobre la fermesa de la fe). L'home neci és el diable que ha edificat la seva casa (això és, tots els impius) sobre sorra (això és, la inconstància de la infidelitat), o sobre els homes mundans, que es diuen sorra per l'esterilitat, i com no estan units entre si, sinó que estan dividits per una multitud d'opinions, són innombrables. La pluja és l'ensenyament que rega a l'home, i els núvols són d'on sali la pluja. Uns són encesos per l'Esperit Sant, com els profetes i els apòstols; uns altres són agitats per l'esperit del diable, com són els heretges. Els vents favorables són els esperits de les diverses virtuts, o els àngels, que obren d'una manera invisible en els sentits dels homes i els inclinen a obrar el bé, i vents perjudicials són els esperits immunds. Els rius benèfics són els evangelistes i els mestres del poble. Ríos dolents són els homes plens de l'esperit immund i instruïts en la paraula, com són els filòsofs i els altres professors de les ciències humanes, dels qui brollen rius d'aigües pantanoses. A l'Església que Crist va fundar no la corromp la pluja de l'ensenyament fal·laç, ni l'hàlit del dimoni l'empeny, ni la commouen els corrents dels rius més violents. No s'oposa a això el que caiguin en això alguns de l'Església, perquè no tots els que es diuen cristians pertanyen a Crist, sinó que El coneix els que són seus ( 2Tim 2,19). Però la pluja de la veritable doctrina cau contra la casa que el diable va edificar. Bufen els vents, això és, les gràcies espirituals o els àngels; s'inflen els rius, això és, els quatre evangelistes i els altres savis; i així cau la casa, això és, la gentilitat, perquè s'aixequi Crist. I la seva ruïna ha estat gran. Dissolts els errors, convençudes les mentides i destruïts els ídols a tot el món. És, doncs, semblant a Crist el que sent les seves paraules i obra segons elles, això és, el que edifica sobre fort roca, això és, Crist que és tot el bo perquè sobre qualsevol espècie de bé que algun edifiqués aparegui que ha edificat sobre Crist. Com l'Església, una vegada edificada per Crist, no pot ser destruïda, així el cristià, que edifica sobre Crist no pot ser derrocat per cap adversitat, segons les paraules de l'Apòstol als Romans ( Rom 8,35): "Qui, doncs, ens separarà de la caritat de Crist?" És semblant al diable, el que sent les paraules del Senyor, però que no obra segons elles. Les paraules que se senten i no es practiquen caminen separades i escampades, i per això s'assemblen a la sorra. Sorra és també tota malícia o altres béns propis del món. Així com es destrueix la casa del diable, així tots els que viuen fundats sobre la sorra de la malícia són destruïts i cauen, i la ruïna és gran si un ha sofert algun detriment en la fe, major que si hagués fornicat o hagués comès algun homicidi, perquè té el mitjà d'aixecar-se per la penitència com es va aixecar David.

Rave

També pot entendre's per ruïna gran el que Jesucrist haurà de dir a aquells que ho senten i no obren: "Aneu al foc etern" ( Mt 25,41).

Sant Jerònim

Tota predicació dels heretges es funda en sorra movedissa, que no pot fer-se compacta, i així s'enfonsa.

San Hilario, homiliae in Matthaeum, 6

També significa amb les pluges les seduccions dels tous plaers, que es desprenen a poc a poc per totes les escletxes (quan éstas estan obertes) per a humitejar la fe, després de les quals arriba l'onatge dels rius (o torrents), això és, l'embranzida dels plaers més criminals, i de tot arreu bufen els vents amb tot el seu furor, això és, tot esperit del poder diabòlic entra en la lid.

Sant Agustí, de sermone Domini, 2, 25

Quan la pluja es posa com significant algun mal, es pren per la superstició nebulosa. Els rumors dels homes es comparen als vents, el riu a les concupiscencias de la carn, com que corren per la terra. El que és induït per les prosperitats és infringit per l'adversitat, la qual cosa no tem el que té edificada la seva casa sobre pedra, això és, el que no sols escolta els preceptes del Senyor, sinó que també els practica. Mes s'exposa a perill en totes aquestes coses aquell que sent i no obra. Cap afirma en si el que percep de Déu, ni ho sent, sinó practicant-ho. Ha de considerar-se que quan va dir: "I tot el que sent aquestes les meves paraules", bé manifesta que aquestes paraules comprenen tots els preceptes en què es funda tota la vida del cristià, perquè amb raó els que vulguin viure segons ella siguin comparats als que edifiquen sobre pedra.

Text de la Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino (domini públic), traduït al català.