Catena Aurea · els Pares de l'Església

Mateu 8,1-4

Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →

I havent baixat de la muntanya, li van seguir moltes torbes; i heus aquí que, venint un leprós, li adorava, dient: "Senyor, si vols, pots netejar-me". I estenent la mà li va tocar, dient: "Vull, sé net", i al punt la seva lepra va ser netejada. I Jesús li va dir: "Mira, que no li ho diguis a ningú; mes veu, mostra't al sacerdot i ofereix l'ofrena que va manar Moisès en testimoniatge a ells". (vv. 1-4)

Sant Jerònim

Després de la predicació i de l'ensenyament, s'ofereix el moment de començar a fer miracles, perquè quant s'ha dit rebi la seva confirmació en la virtut dels miracles.

Pseudo-Crisóstomo, opus imperfectum in Matthaeum, hom. 21

Com ensenyava demostrant que tenia poder, perquè no es cregués que era ostentació aquesta manera especial d'explicar-se, fa per mitjà de les obres el mateix que havia fet per mitjà de les paraules, com tenint també el poder de curar. Per això diu l'evangelista: "Havent baixat Jesús de la muntanya, li van seguir moltes torbes".

Pseudo-Orígens, hom. in liv. 5

Quan ensenyava Jesús en la muntanya els seus deixebles estaven amb El, i a ells era permès conèixer els secrets de l'ensenyament celestial. Ara, quan baixa de la muntanya, el segueix una munió que no havia pogut pujar a la muntanya, perquè aquells als qui oprimeix la maldat de la culpa no poden pujar al coneixement de la sublimitat dels misteris. Baixant el Senyor, això és, inclinant-se cap a la malaltia i impotència dels altres, quan s'ha compadit de la imperfecció o malaltia d'aquéllos, li va seguir la munió. Alguns atrets per la caritat, la major part per l'ensenyament, i alguns perquè els curava i cuidava d'ells.

Haymo

S'entén per la muntanya en què el Senyor es va asseure, el cel, de qui s'ha escrit: "El cel és el meu seient" ( Is 66,1). Però quan el Senyor se senti en la muntanya només s'acosten a l'els seus deixebles, perquè abans de prendre la nostra carn mortal Déu només era conegut a la la Judea ( Sal 75,2), però quan Déu va baixar de la muntanya de la seva divinitat i va prendre les febleses de la nostra humanitat, una gran multitud de nacions l'ha seguit. En això s'ensenya als mestres que s'adeqüin a l'auditori en les seves predicacions, i segons vegin que cadascun pot comprendre, així li expliquin la paraula de Déu. Pugen a la muntanya també els mestres quan ensenyen als més perfectes preceptes més excel·lents, i baixen d'ell quan ensenyen coses senzilles als més malalts.

Pseudo-Crisóstomo, opus imperfectum in Matthaeum, hom. 21

Entre els quals no van pujar a la muntanya es troba el leprós, que no pot pujar a l'alt, aclaparat sota el pes dels seus pecats. La lepra és el pecat de les nostres ànimes. El Senyor va baixar de l'altura del cel com d'una alta muntanya, per a netejar la lepra dels nostres pecats. I així, com si li esperés, el leprós surt a l'encontre del qual baixa. Per això diu: "I va venir un leprós".

Pseudo-Orígens, hom. in liv. 5

En el pla capellà, i en la muntanya no fa res, perquè hi ha temps per a tot sota el cel. Hi ha temps per a ensenyar i per a curar. En la muntanya va ensenyar, va curar les ànimes i va sanar el cor humà. Acabat la qual cosa, com havia baixat de les muntanyes celestials a salvar als pecadors, va venir a l'un leprós, i li adorava. Abans de demanar va començar a adorar-li, manifestant el culte que es deu a Déu.

Pseudo-Crisóstomo, opus imperfectum in Matthaeum, hom. 21

No li demanava el leprós com a un home poderós, sinó que li adorava com a Déu. L'oració perfecta és la fe i la confessió, d'on el leprós, adorant, va omplir els deures de la fe, i amb les paraules va omplir els de la confessió. He aquí per què li adorava, dient: "Senyor, si vols pots netejar-me".

Pseudo-Orígens, hom. in liv. 5

"Senyor, per Tu han estat fetes totes les coses, per tant, si vols pots netejar-me. La teva voluntat és obra, i les obres obeeixen a la teva voluntat. Tu has netejat primerament de la lepra a Naamán Syro per mitjà d'Eliseo, i ara, si vols, pots netejar-me".

Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 25,1

No va dir: "Si ho demanes a Déu", ni "si ores", sinó: "Si vols pots netejar-me". I no va dir tampoc: "Senyor, neteja'm", sinó que tot ho deixa al seu arbitri, i li reconeix com Déu, i li atribueix la potestat de fer-ho tot.

Pseudo-Crisóstomo, opus imperfectum in Matthaeum, hom. 21

I oferia al Metge espiritual una mercè espiritual. Perquè així com se satisfà als metges de la terra amb diners, a éste amb oracions. Cap altra cosa més digna podem oferir a Déu que una oració ben feta. Quant al que diu: "Si vols", no dubta que la voluntat de Déu està inclinada a tot el bo, sinó que, com no a tots convé la perfecció corporal, ignorava si a ell li convindria aquella curació. Diu, doncs: "Si vols", com si digués: "Crec que vols tot el que és bo, però ignoro si és bo per a mi el que demano".

Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 25,2

Encara que podia netejar-ho amb la paraula i amb la voluntat, li va aplicar la mà i el tacte, com segueix: "I estenent Jesús la mà, ho va tocar", per a manifestar que no estava subjecte a cap llei i que, estant net, res hi havia immund per al. Eliseo, observant el que diu la llei, no va sortir i va tocar a Naamán, sinó que ho va enviar al Jordán perquè allí es rentés. El Senyor demostra aquí que no obra com a serf, sinó que, com Déu, cura i toca. La mà no es torna immunda per haver tocat la lepra, sinó que, per contra, el cos leprós es torna net al simple contacte de la mà santa. El Senyor no havia vingut només a curar els cossos, sinó també a guiar les ànimes pel camí de la veritable saviesa. Així com ja no prohibia menjar abans de rentar-se les mans, així ensenya aquí que convé témer només la lepra de l'ànima (que és el pecat), perquè la lepra del cos no serveix d'impediment a la pràctica de la virtut.

Pseudo-Crisóstomo, opus imperfectum in Matthaeum, hom. 21

Encara que va violar la lletra de la llei, no va violar el seu esperit. Perquè la llei va manar no tocar la lepra, puix que no podia fer que la lepra no taqués al que la toqués. Després la llei va prohibir tocar la lepra, no perquè els leprosos no sanessin, sinó perquè no es contaminessin els que els tocaven. Doncs bé, El, que va tocar en aquesta ocasió, no va ser tacat per la lepra sinó que va netejar la mateixa lepra, tocant-la. Pel fet de tocar la lepra demostra també que només hem de fugir de la lepra de l'ànima.

Sant Joan Damascè, de fide orthodoxa, 3, 15

No era només Déu, sinó també home, per això obrava els miracles per mitjà de la paraula i del tacte, a fi que els seus actes divins es perfeccionessin amb el concurs del cos, com a òrgan.

Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 25,2

Quan toca al leprós cap l'acusa encara, perquè els que l'escoltaven encara no s'havien contaminat amb l'enveja.

Pseudo-Crisóstomo, opus imperfectum in Matthaeum, hom. 21

Si, per contra, ho hagués curat d'amagat, qui hagués pogut saber en virtut de qui l'havia sanat? Després la voluntat de netejar la lepra va ser per al leprós, però la paraula per als altres que el presenciaven. Per això va dir el Salvador: "Vull, sé net".

Sant Jerònim

No ha de llegir-se juntament, com volen alguns autors llatins: "Vull netejar", sinó per separat. De tal mode, que primer digui: "Vull", i després, manant, digui: "Neteja't". El leprós havia dit: "Si vols", el Senyor li va respondre: "Vull". Aquél havia dit: "Em pots netejar", i el Senyor li va respondre: "Sé net".

Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 25,2

Mai abans d'ara havia dit aquesta paraula, encara que havia fet coses admirables. Però aquí va dir: "Vull", per a confirmar l'opinió de la munió i del leprós sobre el seu poder.

Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 25,2

La naturalesa va obeir amb promptitud al poder de qui manava i per això segueix: "I després la seva lepra va ser netejada". Però quant a la paraula després no expressa bé la promptitud amb què el leprós va quedar netejat.

Pseudo-Orígens, hom. in liv. 5

Com no va trigar a creure, tampoc va trigar a sanar, i com no va dilatar la confessió, tampoc es va fer esperar la curació.

Sant Agustí, de consensum evangelistarum 2, 19

També fa esment Sant Lluc de la curació d'aquest leprós, encara que no sota la mateixa forma, sinó com sol fer aquell que compta alguna cosa, que primer omet algunes coses, i després que les recorda les cita, encara que tornant enrere, com succeeix amb freqüència en les coses inspirades per Déu, que, conegudes primer, s'escriuen després, quan es recorden.

Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom.25,2

Quan Jesús va haver curat el cos del leprós, li ordena que no ho digui a ningú, i per això segueix: "I li va dir Jesús: Mira, que no ho diguis a ningú". Alguns diuen que li va manar això perquè no parlessin en mal sentit de la seva curació, la qual cosa es diu sense fonament. No ho va curar de tal manera que quedés dubte sobre la seva curació. Però ho mana que no ho digui a ningú, ensenyant a no estimar l'ostentació ni l'honor ( Mc 5,20). A un altre que va curar ho va manar que ho digués, ensenyant-nos també a interpretar en bon sentit les seves paraules, com era el que no es divulgués el miracle, sinó que es donés glòria a Déu. Per mitjà d'aquest leprós ens va ensenyar a no ser vanagloriosos, i per mitjà de l'altre a no ser desagraïts, sinó referir-ho tot a la lloança de Déu.

Sant Jerònim

I en veritat, quina necessitat havia de que publiqués amb la paraula el que constantment mostrava amb el cos curat?

San Hilario, homiliae in Matthaeum, 7

Com aquesta curació es busca més aviat que oferir-se, es mana el silenci.

Prossegueix: "Però veu i presenta't al sacerdot".

Sant Jerònim

Ho va enviar als sacerdots primerament per humilitat, i perquè es veiés que guardava deferències als sacerdots. En segon lloc perquè, veient éstos al leprós curat, se salvessin creient al Salvador, i si no creien, fossin inexcusables. I al mateix temps perquè no es cregués que infringia la llei, com tantes vegades li havien acriminado.

Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 25,2

I en veritat que ni la violava en tot ni en tot la guardava, sinó unes vegades feia això, altres allò. En l'un, preparant el camí a la futura saviesa, en l'un altre, cohibint la llengua desvergonyida dels jueus i condescendint amb la imbecil·litat d'ells. D'aquí el que els apòstols apareguin algunes vegades observant la llei, i altres prescindint d'ella.

Pseudo-Orígens, hom. in liv. 5

Ho va enviar als sacerdots perquè coneguessin que no havia estat curat pel costum de la llei, sinó per l'acció de la divina gràcia.

Sant Jerònim

Estava manat en la llei que els que fossin curats de la lepra oferissin dons als sacerdots, i per això prossegueix: "I ofereix la teva ofrena, que va manar Moisès en testimoniatge a ells" ( Lev 14).

Pseudo-Crisóstomo, opus imperfectum in Matthaeum, hom. 21

No s'entengui aquí que va manar això Moisès per a donar testimoniatge a aquéllos. "Veu tu, ofereix en testimoniatge per a ells".

Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 25,3

Preveient Jesucrist que res avançarien amb això, no va dir: "Per a esmena d'ells", sinó: "Per a testimoniatge", això és, per a acusació i atestació, ja que tot quant jo havia de fer ja ho he fet. I tot i que va preveure que no havien d'esmenar-se, no va deixar de fer el que convenia, mes ells van romandre en la seva pròpia malícia. No va dir, doncs: "L'ofrena que jo mano", sinó: "la que va manar Moisès", per a relacionar-los amb la llei, tancar la boca als malvats, i perquè no diguessin que havia usurpat la glòria dels sacerdots, ja que El va fer la seva obra, concedint-los la prova d'això al mateix temps.

Pseudo-Orígens, hom. in liv. 5

"Ofereix la teva ofrena", perquè tots els que vegin que la portes creen en el miracle.

Pseudo-Crisóstomo, opus imperfectum in Matthaeum, hom. 21

Mana al leprós presentar ofrenes perquè, si després volien llançar-lo, pogués dir-los: "Heu rebut les meves ofrenes com a net, com, doncs, m'expulseu com a leprós?".

San Hilario, homiliae in Matthaeum, 7

També pot llegir-se que Moisès va manar això en testimoniatge per a ells, perquè el que Moisès va manar en la llei és testimoniatge, no efecte.

Beda, in hom. dg. 3 post Epiphania

Si crida l'atenció d'algun com és que el Senyor sembla que aprova els sacrificis ordenats per Moisès, sent així que l'Església no els accepta, tingui en compte que Jesucrist encara no havia ofert el seu Cos en holocaust per mitjà de la passió. No convenia suprimir els sacrificis prefiguratius abans que es verifiqués el que significaven, i fos confirmat amb el testimoniatge de la predicació dels apòstols i la fe dels pobles creients. Aquest home, doncs, significa al gènere humà que, no sols era leprós, sinó que també, segons l'Evangeli de Sant Lluc ( Lc 5,12), es diu que havia estat ple de lepra. Tots van pecar i necessiten de la glòria de Déu ( Rom 3,23), això és, que el Salvador estengui cap a ells la mà, i siguin curats de la vanitat de l'antic error pel Verb de Déu, unit a la naturalesa humana. I els que per molt de temps van haver aparegut com a detestables i llançats dels límits del poble de Déu, ara, retornats al seu temple, puguin oferir al sacerdot per mitjà dels seus cossos una ofrena viva, això és, a aquell sacerdot a qui se li ha dit: "Tu ets Sacerdot eternament" ( Sal 19,4).

Remigio

Es designa també d'una manera moral, per mitjà del leprós, al pecador (perquè el pecat fa aparèixer a l'ànima bruta i inconstant) que es prostra davant de Jesucrist, commogut a la vista dels seus antics pecats, i que, no obstant això, ha de confessar-se i demanar el remei de la penitència. Perquè el leprós manifesta la seva ferida i demana el remei. El Senyor estén la mà quan atorga l'auxili de la divina misericòrdia, i immediatament el leprós aconsegueix el perdó dels seus pecats. Ni pot reconciliar-se amb l'Església, sinó per mitjà del judici del sacerdot.

Text de la Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino (domini públic), traduït al català.