Catena Aurea · els Pares de l'Església

Mateu 8,10-13

Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →

Quan això va sentir Jesús, es va meravellar, i va dir als que li seguien: "En veritat us dic, no he trobat una fe tan gran a Israel. Us dic, doncs, que vindran molts d'Orient i d'Occident, i es recolzaran amb Abraham, i Isaac i Jacob en el regne dels cels. Mes els fills del regne seran tirats en les tenebres exteriors: allí serà el plor i el cruixir de dents". I va dir Jesús al Centurión: "Veu, i com vas creure, així et sigui fet": i va ser sa el serf en aquella hora. (vv. 10-13)

Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 26,3

Així com el que havia dit el leprós, parlant de la potestat de Jesucrist: "Si vols, pots curar-me", es confirma amb la paraula del Salvador que diu: "Vull, sé net", així també aquí, no sols no va inculpar al centurión pel que va dir de la seva potestat, sinó que li va elogiar. Va fer més encara, i l'evangelista, significant la intensitat de la lloança, diu: "Sentint-ho Jesús..."

Pseudo-Orígens, hom. in liv. 5

Considera què i quant és el que admira l'Unigènit de Déu. L'or, les riqueses, els regnes, els principats, són en la seva presència com una ombra o una flor que cau. Cap d'aquestes coses és admirable en la presència de Déu, com a gran o preciosa, sinó solament la fe. A ésta l'admira honrant-la, a ésta l'estima digna del seu grat.

Sant Agustí, super Genesim contra Manichaeos, 1, 8

Qui pot dir-se que havia infós la fe en el centurión, sinó el mateix que l'admirava? I si era un altre el que l'havia infós, com l'admirava Aquell que tot ho sap? El Senyor admira per a ensenyar-nos el que hem d'admirar nosaltres, que fins i tot necessitem ser moguts així. D'altra banda, aquestes emocions no anunciaven en El la pertorbació de l'ànima, sinó que constituïen part del seu ensenyament.

Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 26,3

Pel que es diu que es va admirar en presència de tot el poble, per a donar exemple als altres, a fi que admiressin també. Segueix, doncs: I als quals li seguien els va dir: "En veritat us dic".

Sant Agustí, contra Faustum 22, 74

Va lloar la fe d'aquél, però no li va manar deixar la milícia.

Sant Jerònim

Parla dels contemporanis, no dels passats patriarques i profetes.

Pseudo-Crisóstomo, opus imperfectum in Matthaeum, hom. 22

Va creure Andrés, però dient Sant Joan: "Heus aquí el Xai de Déu" ( Jn 1,36); va creure Sant Pere, però evangelitzant-li Andrés; va creure Felipe, però llegint les Escriptures; i Nathanael va rebre primer una prova de la divinitat, i així va oferir la confessió de la seva fe.

Pseudo-Orígens, hom. in liv. 5

Jairo, príncep d'Israel, demanant per la seva filla, no va dir: "Vaig donar amb la teva paraula", sinó: "Veuen immediatament" ( Mc 5,23). Nicodemo, sentint parlar del misteri de la fe, diu: "Com pot ser això?" ( Jn 3,9). María i Marta diuen: "Senyor, si haguessis estat aquí, el meu germà no hagués mort" ( Jn 11,32). Com dubtant que el poder de Déu pogués ser present a tot arreu.

Pseudo-Crisóstomo, opus imperfectum in Matthaeum, hom. 22

O si volem considerar a éste com a millor creient que els apòstols, han d'entendre's les paraules de Jesucrist en el sentit que qualsevol obra bona d'un home es lloa segons la qualitat de la persona que la fa. És una cosa gran el que un home simple digui alguna cosa que sembli propi de la saviesa, la qual cosa no és admirable quan ho diu un filòsof. En #aqueix sentit s'ha dit del centurión: "No he trobat tanta fe a Israel".

Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 26,4

No era igual que cregués un jueu o que cregués un gentil.

Sant Jerònim

O potser en el centurión la fe dels gentils es prefereix a la dels israelites, i per això afegeix: "Us dic que vindran molts d'Orient", etc.

Sant Agustí, sermons, 62,6

No diu tots, sinó que molts vindran d'Orient i d'Occident. Amb aquestes dues parts es designa tothom.

Haymo

O vindran de l'Orient els que en el moment que són il·luminats es converteixen i de l'Occident els que sofrien persecució per la fe fins a la mort; o bé ve de l'Orient el que comença a servir a Déu des de la infància i de l'Occident el que es converteix a Déu en l'ancianitat.

Pseudo-Orígens, hom. in liv. 5

Mes com diu en un altre lloc que són pocs els triats? En cada generació són pocs els triats, però reunits el dia del judici es veurà que són molts. Prossegueix: "I es recolzaran, no estenent el seu cos, sinó descansant espiritualment; no bevent temporalment, sinó gaudint dels fins eterns, amb Abraham, Isaac i Jacob en el Regne dels Cels, on es troben la llum, l'alegria, la glòria i la longevitat de la vida eterna".

Sant Jerònim

Perquè el Déu d'Abraham, Creador del cel, és Pare de Jesucrist. En el Regne dels Cels es troba Abraham amb qui descansaran les nacions que van creure en Jesucrist, Fill del Creador.

Sant Agustí, sermons, 62,6

Així com veiem als cristians, anomenats al convit celestial, on es troba el pa de la santedat i la beguda de la saviesa, també veiem als jueus reprovats en la següent frase: "Mes els fills del regne seran llançats a les tenebres exteriors". Això és, els jueus, que van rebre la llei, que celebren en les seves figures els misteris futurs que, una vegada presents, no van reconèixer.

Sant Jerònim

O crida als jueus fills del regne, perquè Déu ha regnat abans en ells.

Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 26,4

O diu fills del regne, a aquells per als qui estava el regne preparat, la qual cosa els estimulava més.

Sant Agustí, contra Faustum, 16, 24

Si, doncs, Moisès no ha recomanat al poble d'Israel un altre Déu que el d'Abraham, Isaac i Jacob, i Jesucrist recomana el mateix, no pot acusar-se-li d'haver intentat apartar aquell poble del seu Déu. Precisament, si els amenaça que aniran a les tenebres exteriors és perquè els veia apartats del seu Déu, en el regne del qual diu que totes les gents, anomenades de tot el món, descansaran amb Abraham, Isaac i Jacob ( Ex 3), no per un altre motiu que per haver tingut la fe del Déu d'Abraham, d'Isaac i Jacob. El testimoniatge que aquí els dóna el Salvador, no suposa que no hagin estat esmenats en la seva mort ni justificats després de la seva passió.

Sant Jerònim

Es diuen tenebres exteriors perquè el que és llançat per Déu fora, deixa la llum.

Haymo

Manifesta que hauran de patir allí quan afegeix: "Allí serà el plor i el cruixir de dents". Amb la metàfora dels membres descriu les penes dels turments. Quan els ulls són afectats pel fum produeixen llàgrimes, i les dents grinyolen quan fa massa fred. Es manifesta, doncs, que els rèprobes en l'infern sofriran una calor i un fred intolerables, segons aquelles paraules de Job: "Passaran de les aigües de neu a l'excessiva calor" ( Job 24,19).

Sant Jerònim

Si, doncs, el plor és propi dels ulls, i el grinyolar de dents representa els ossos, és veritable la resurrecció dels cossos i d'aquells membres que van morir.

Rave

El grinyolar de les dents és efecte de la indignació, perquè quan cadascun es penedeix tard, tarda també s'enfureix per haver delinquit amb tan persistent iniquitat.

Remigio

O d'una altra manera, diu tenebres exteriors a les nacions estrangeres, perquè quant al punt de vista històric, el Senyor anuncia aquí la ruïna dels jueus, els qui a causa de la seva infidelitat haurien de ser portats captius i ser dispersats per les diverses nacions de la terra. El plor sol néixer del foc, i el grinyolar de dents del fred. S'atribueix el plor a aquells que habiten als països més càlids, com a l'Índia i a l'Etiòpia; mes el grinyolar de dents és propi d'aquells que viuen als països més freds, com són la Hircania i l'Escitia.

Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 26,5

A fi que ningú pensés que el que el Salvador havia dit al centurión, no era sinó una vana adulació, fa miracles com segueix: "I va dir Jesús al centurión: veu, i com vas creure, així es faci".

Rave

Com si digués: "Segons la mesura de la teva fe, se't mesurarà aquesta gràcia. Pot, per consegüent, el mèrit del Senyor ajudar als seus serfs, no sols per raó de la fe sinó també pel compliment de la llei, d'on segueix: "I va ser sa el serf en aquella hora".

Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom., 26,5

Ha d'admirar-se la promptitud. No solament el curar, sinó també el mode impensat i el moment de temps en què Jesucrist fa això, manifesta el seu gran poder.

Sant Agustí, sermons 62,4

Així com el Senyor no va entrar amb el cos a la casa del centurión, sinó que absent de cos i present amb la majestat, va sanar al mateix noi, així en el sol poble jueu va estar amb el cos, perquè en les altres nacions ni va néixer de la Verge, ni va patir, ni va mostrar cap malaltia, ni va fer miracles, i no obstant això es va complir el que s'havia dit: "El poble que no em va conèixer, em va servir, i en sentir parlar de mi, em va obeir" ( Sal 17,46). La nació jueva va conèixer i va crucificar; les altres nacions de la terra van sentir i van creure.

Text de la Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino (domini públic), traduït al català.