Catena Aurea · els Pares de l'Església

Mateu 8,18-22

Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →

Mes com veiés Jesús moltes gents al voltant de si, va manar als seus deixebles passar a l'altra part del llac. I arribant-se a l'un escriba, li va dir: "Maestro, et seguiré on vulgui que fossis". I Jesús li va dir: "Les raposas tenen coves, i els ocells del cel nius; mes el Fill de l'home no té on recolzar el cap". I un altre dels seus deixebles li va dir: "Senyor deixa'm anar primer, i enterrar al meu pare". Mas Jesús li diu: "Segueix-me, i deixa que els morts enterrin als seus morts". (vv. 18-22)

Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 27,2

Com Jesús no solament curava els cossos, sinó que també esmenava l'ànima i ensenyava la veritable saviesa, va voler mostrar-se a si mateix, no sols curant les malalties, sinó també no fent res per ostentació, i per això es diu: "Mes com veiés Jesús moltes gents al voltant de si, va manar passar a l'altra part del llac". Feia això, educant-nos en la moderació, calmant l'enveja dels jueus i ensenyant-nos a no fer res per ostentació.

Remigio

Va fer això, com a home, volent evitar la importunitat de la munió. Estaven fixos en L'admirant-li, i volent veure-li. Qui, en efecte, voldria separar-se del, quan tals miracles feia? Qui no voldria veure el seu rostre senzill i aquella boca que tals coses parlava? Perquè si Moisès tenia la cara radiant de glòria i Sant Esteban com la d'un àngel, comprenguem que l'amo de totes les coses degué aparèixer llavors com convenia. Per la qual cosa diu el profeta: "Magnífic en bellesa sobre els fills dels homes" ( Sal 44,3).

San Hilario, homiliae in Matthaeum, 7

No hem de creure que el nom de deixeble convingués solament als apòstols; perquè llegim que, a més dels apòstols, va haver-hi molts altres deixebles.

Sant Agustí, De consensu evangelistarum, 2, 22

És manifest que el dia en què Jesús va manar passar a l'altra part del llac, no és aquell que segueix a l'altre en què va ser curada la sogra de Sant Pere, perquè en #aqueix dia Sant Marcos i Sant Lluc diuen que va sortir Jesús per al desert.

Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 27,2

Observem que, per a no ofendre a la munió, no les acomiada directament, no li diu: Retireu-vos, sinó que va manar als seus deixebles anar a l'altre costat, donant esperança a la munió d'anar també allà.

Remigio

Què és el que va succeir mentrestant que Jesús va manar i es va verificar l'embarcament, l'evangelista va procurar manifestar-lo, quan afegeix: "I arribant-se a l'un escriba, li va dir: Maestro, et seguiré on vulgui que fossis".

Sant Jerònim

Aquest escriba, que només coneixia la lletra que mata, si hagués dit: "Senyor, et seguiré on vulgui que tu vagis", no hagués estat rebutjat pel Senyor. Mes com li considerava com a mestre d'entre molts, i era literat, i no oient espiritual, no tenia lloc en el qual pogués Jesús reclinar el seu cap. Se'ns demostra, doncs, amb això que l'escriba va ser rebutjat, perquè veient la grandesa dels miracles, va voler seguir al Salvador per a procurar-se guanys amb la indústria dels miracles, desitjant el mateix que Simón Mago volia comprar a Sant Pere.

Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 27,2

Vegem també quant és el seu orgull. Vi i va parlar de tal mode, que semblava menysprear-se de ser comptat amb la munió, manifestant que era superior a molts.

San Hilario, homiliae in Matthaeum, 7

Aquest escriba, que és un dels doctors de la llei, li pregunta si vol que li segueixi, com si en la llei no estigués manifest que éste era Jesucrist, a qui ha de seguir-se amb gran profit. Per tant va manifestar el seu pensament d'infidelitat sota el dubte de la pregunta, perquè l'acceptar la fe no és cosa que ha de preguntar-se, sinó seguir-se.

Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom 27,2

Jesucrist li respon, no a la pregunta, que fa per mitjà de paraules, sinó per a la finalitat que es proposa, com segueix: "I Jesús li va dir: Les raposas tenen coves i els ocells del cel nius; mes el Fill de l'home no té on reclinar el cap", com si digués

Sant Jerònim

: Com és que vols seguir-me per les riqueses i els guanys del món, quan jo sóc tan pobre que no tinc alberg cap, ni sostre que pugui dir meu?

Sant Joan Crisóstomo, homilae in Matthaeum, hom. 27,2

Aquesta resposta no era per a rebutjar-li, sinó per a reprendre-li. Hubiérale acceptat, a haver volgut seguir-li en la pobresa. I perquè es comprengui la seva malícia, sentint això, no va dir: "Estic preparat a seguir-te".

Sant Agustí, sermons 100,1

O d'una altra manera, el Fill de l'home no té on reclinar el seu cap, a saber, en la teva fe. Les guineus tenen coves en el teu cor, perquè ets un falsari, els ocells del cel tenen nius en el teu cor, perquè estàs elevat per l'orgull. Com a falsari i com a orgullós no em seguiràs. Com pot succeir que el falsari segueixi al que és senzill?

Sant Gregori Magno, Moralia, 19, 1

Les guineus són els animals més enganyosos. S'amaguen en fosses o en coves i quan apareixen, mai marxen per camins drets, sinó que corren per sengles tortuoses. Els ocells es remunten amb alt vol. Així, amb el nom de guineus se signifiquen els enganys i els fraus, amb el nom dels ocells, aquesta mateixa supèrbia, pròpia dels dimonis. Com si digués: "Els dimonis, engañadores i superbs, troben hostalatge en el teu cor, però la meva humilitat no troba descans en l'ànima superba.

Sant Agustí, quaestiones evangeliorum, 5

S'entén, doncs, que mogut pels miracles, l'escriba va voler seguir a Jesús buscant la vanaglòria (que signifiquen els ocells), i va fingir oferir-se com a deixeble, la ficció del qual se significa amb el nom de les guineus.

Rave

Els heretges, que confien en la seva astúcia, se signifiquen per les guineus, i els esperits malignes pels ocells, que tenien en el cor del poble jueu coves i nius, això és, els seus domicilis.

Prossegueix: Un altre dels seus deixebles li diu: "Senyor, permet-me primer anar a enterrar al meu pare".

Sant Jerònim

Quina semblança hi ha entre l'escriba i el deixeble? Aquél li diu mestre, i éste li confessa com a Senyor. Est, manifestant la seva pietat, desitja anar a enterrar al pare. Aquél promet seguir-li on vulgui que vagi, no buscant al Mestre, sinó utilitat del mestre.

San Hilario, homiliae in Matthaeum, 7

Aquest deixeble no li pregunta si li ha de seguir (ja va creure que convenia seguir-li), sinó que li prega li permeti anar a enterrar al seu pare.

Sant Agustí, sermons, 100,2

El Senyor, quan prepara als homes per a l'Evangeli, no vol que interposin cap excusa de pietat temporal o terrestre, i per això segueix: "Jesús li va dir: Segueix-me, i deixa als morts que enterrin als seus morts".

Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 27,3

Va dir això, no manant menysprear l'honor que es deu als pares, sinó demostrant que cap cosa és tan necessària per a nosaltres com l'ocupar-nos en els negocis del cel. A #aqueix fi hem d'unir-nos a ells amb tot el nostre ardor, i no trigar un moment per inevitables i incitants que siguin les coses que ens atreuen. Quina cosa era més necessària que enterrar al seu pare? I quina altra cosa més fàcil? El temps que es podia trigar no era molt. Per #aqueix mitjà el Senyor li va deslliurar de molts mals, com són els plors i les tristeses, i les altres coses que d'aquí es desprenen. Després de la sepultura era necessari examinar el testament, fer les particions i altres coses per l'estil. I així, succeint-se en ell les fluctuacions les unes a les altres, van poder allunyar-li molt de la veritat. Mes si encara es revolta el teu cor, pensa que molts no permeten que els malalts sàpiguen la mort del seu pare, de la seva mare o del seu fill, ni els permeten acompanyar el seu cadàver al sepulcre, i lluny de ser això una crueltat, ho seria el contrari. I molt més dolent és separar a un home dels tractes espirituals, sobretot quan hi ha uns altres per a complir #aqueix tristos deures de sepultura, com esdevenia en aquesta ocasió. Per això contesta el Senyor: "Deixa als morts que enterrin als seus morts".

Sant Agustí, sermons 100,2

Com dient: "El teu pare ha mort, però hi ha altres morts que enterren als seus morts, com són els infidels".

Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 27,4

En el que manifesta que aquest mort no li pertanyia, perquè el difunt, segons jo crec, era del número dels infidels. Si admires a aquest jove perquè va preguntar al Salvador sobre un assumpte tan necessari i no va marxar espontàniament, admira molt més que, havent-se prohibit marxar, es va quedar, sense que això pugui dir-se ingratitud, ja que no ho va fer per desídia, sinó per donar la preferència a un assumpte de més interès.

San Hilario, homiliae in Matthaeum, 7

El que ens ensenya el principi de l'oració dominical, que en primer lloc hem de pregar: "Pare nostre que estàs en els cels" ( Mt 6,9), es realitza en el deixeble, personificació del poble creient. Se li adverteix que té un sol Pare, que està en els cels. Després, entre el fill fidel i el pare infidel, no queda cap dret per a dir-se pare. Va advertir també que no es barregin en les memòries dels sants els morts infidels, que igualment estan morts els que viuen apartats de Déu, que per consegüent, els morts siguin sepultats pels morts, perquè és necessari que per la fe de Déu els vius s'adhereixin als vius.

Sant Jerònim

Si un mort soterrada a un altre mort, no hem de cuidar-nos dels morts, sinó dels que viuen, no sigui que mentre caminem sol·lícits pels morts, vengem a ser morts també.

Sant Gregori Magno, Moralia, 4,27

Els morts sepulten també al mort quan els pecadors afavoreixen als pecadors, perquè els que lloen al que piga, li amaguen ja mort sota la llosa de les seves paraules.

Rave

En aquesta sentència podem veure també que en algunes ocasions ha de prescindir-se dels béns petits per a aconseguir altres majors per la seva utilitat.

Sant Agustí, de consensu evangelistarum, 2,23

El que Sant Mateu ens compta aquí com esdevingut després que el Senyor va manar que es passés a l'altre costat del llac, Sant Lluc ( Lc 9) el col·loca en el moment en què estaven en marxa pel camí, la qual cosa no és contrari, perquè era necessari caminar camí per a arribar a la mar.

Text de la Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino (domini públic), traduït al català.