Abella

Significat d'Abella

(heb. debôrâh; terme que va donar lloc al nom Débora*).
Insecte productor de mel. No s'esmenta específicament l'ofici d'apicultor en
l'AT, però probablement ja existia en temps remots. Alguns erudits creuen
que l'heb. ja{ar en 1 S. 14.26 (i potser també en el v 25) s'hauria de traduir
«rusc» o «colmenar» en lloc de «bosc», amb el que aquests versicles indicarien la
existència de l'apicultura en l'antiga Palestina (l'apicultura apareix en les lleis
heteas del s XIV a. C.: seccions 91 i 92 de la Tauleta I). En l'AT hi ha referències a
abelles silvestres o la seva mel (Dt. 1.44, BJ; 32:13; Dj. 14:8; Sal. 118:12; Is. 7.18). El
emmagatzemat d'aquesta mel, esmentat en Jer. 41:8 i Mr. 1:6, reforçaria la
comparació de Palestina com una «terra que flueix llet i mel» (Ex. 3:8; Nm.
13.27). Per a l'abella silvestre, vegeu Vespa.
Bib.: LVTL 404; ANET 193.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ABELLA

ABELLA segons la Bíblia: Les abelles abunden en Palestina a causa de la gran quantitat de flors i al càlid clima que regna a la regió.

Les abelles abunden en Palestina a causa de la gran quantitat de flors i al càlid clima que regna a la regió. Són nombrosíssimes a la vall del Jordán i a la regió sud-oriental.

Si bé en temps bíblics no es coneixia el seu cultiu científic, des de molt antic es coneixia en estat salvatge. En la Bíblia se l'esmenta quatre vegades (Dt. 1.14; Dj. 14:8; Sal. 118:12; Is. 7.18). En canvi, com a nom de dona (Débora «l'Abella») era freqüent entre els israelites (Gn. 35:8; Dj. 4:4).

La mel d'abelles va ser la font gairebé única per a endolcir les menges fins ja ben entrat el segle XVIII. Alguns exegetes creuen que les abelles esmentades en l'episodi de Sansón (Dj. 14:8) no serien abelles fabricadoras de mel, sinó una altra espècie, que els hebreus també cridaven amb el nom de «Débora».

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ABELLA