Abi-albon

ABI-ALBON (PERSONA) [Heb ˒ăbı̂-˓albôn ( אֲבִי־עַלְבֹּון) ]. Arbatita inclòs en una llista dels trenta principals guerrers del rei David (2 Sam. 23.31). El seu poble natal és probablement Bet-arabah, possiblement per a ser identificat amb el-Gharabeh, al sud-est  de Jericó (cf. Jos 18.18, 22). La confusió associada amb aquest nom està assenyalada per la substitució del nom "Abiel" en la llista paral·lela d'1 Cr. 11.32. S'han ofert diverses opinions importants sobre el nom. Zadok (1979: 105) creu que l'heb ˒ăbı̂-˓albôn pot ser una forma alterada d'un ˒abi-ba˓lon no testificat, i que la tendència del TM  a canviar elements teofóricos pagans (com ba˓lon ) a ˒ēl explica la variant "Abiel" en 1 Cròniques 11.32. Mazar (1986: 94) sosté que el text original deia -Abibaal fill de l'Arbatita-; el reemplaçament de l'element  ba˓a l'amb  ˒ēl va traduir l'Abiel associat amb "l'Arbatita" (preservat en 1 Cr. 11.32), mentre que la caiguda de la consonant b en b˓l i la fusió amb la següent paraula "fill de -(Heb bn ) traduït ˒by˓lbn Abi-albon (2 Sam 23.31). McCarter ( 2 Samuel AB, 492) suggereix que darrere de la referència del TM a Abi-Albon s'amaga una història textual encara més complexa. Ell creu que 2 Sam 23.31 originalment deia "Abial el bet-arabatita" (heb ˒by˓l bt h˓rbty ), però que el prefix comú per als noms de les ciutats , bêt, s'havia  malinterpretat bat, "filla de", i es "va corregir" a ben, "fill de". Aquesta versió "corregida" es reflecteix en la LXX: abiēl huios tou Arabōthitou, "Abiel fill de l'arabatita". Finalment, una fusió del nom -Abial- amb la paraula -fill de- va resultar en el nom ˒by˓lbn, va vocalitzar Abi-Albon.

Bibliografia

Mazar, B. 1986. The Early Biblical Period, Historical Studies. Ed. S. Aḥituv i B. Levine. Jerusalem.

Zadok, R. 1979. Els jueus en Babilònia durant els períodes caldeu i aqueménico, segons les fonts babilòniques. Estudis sobre la història del poble jueu i la Terra d'Israel Sèrie de monografies 3. Haifa.

      MARK J. FRETZ