Abiatar

Significat d'Abiatar

(= pare de l'abundància). Sacerdot que va escapar de la massacre en Nob (1 Sa. 22.11-23). Juntament amb Sadoc, va servir al rei David com a Summe Sacerdot, com a tal, va acompanyar a l'arca fins a Jerusalem, quan David va fer d'aquesta ciutat la capital del regne (1 Cr. 15.11). El rei Salomó el va deposar per haver donat suport a la rebel·lió d'Adonías per a usurpar el tron de David (1 Re. 1-2).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ABIATAR

ABIATAR segons la Bíblia: Nom propi que significa «Pare de l'abundància».

Fill d'Ahimelec, summe sacerdot a qui va succeir en el càrrec (1 S. 22.20). Va ser un fidel conseller de David (2 S. 15.24; 17.15; 19.11); juntament amb Zadoc va portar l'arca de l'aliança a Jerusalem (2 S. 15.24 i 1 Cr. 15.11-12).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ABIATAR