Amma

AMMA (LLOC) [ Heb ˒ammâ ( אַמָּה) ]. Un pujol a l'E  de Gabaón que es troba "davant de Gía en el camí del desert de Gabaón" (2 Sam 2.24) que descendeix a la vall del Jordán. En la nit de la batalla en Gabaón entre els homes d'Israel i els serfs de David, Joab (el capità de David) i el seu germà A bishai van arribar a aquest pujol al capvespre mentre perseguien a Abner (el capità d'Israel). Abner i els seus homes fugien cap al riu Jordà i la ciutat de Mahanaim. Si bé la ubicació d'Ammah no s'ha identificat de manera concloent, els estudiosos han especulat sobre la seva ubicació. Aquesta especulació es basa tant en anàlisis lingüístiques com en consideracions geogràfiques pràctiques. La paraula hebrea Amma pot venir de l'Akk  ammatu, colze o fonament (Borée 1930: 35). En hebreu rabínic, no obstant això, ˒ammâ pot significar un canal per a l'aigua o una claveguera ( m. Šabb. 3: 4; Kil. 3: 2). Encara que la LXX transcriu el nom del pujol com Amman, tant Aquila com Theodotian tradueixen la paraula hebrea ˒ammâ com hydragōgos (un conducte o canal d'aigua). La Vulgata també proporciona aqua ductus com a traducció. Atès que Giah (heb gı̂aḥ ) pot indicar una deu (del verb gı̂aḥ , esclatar), es podria concloure que el pujol, Ammah, era un pujol amb un canal d'aigua relacionat amb la font d'aigua, Giah. No obstant això, la LXX transcriu gı̂aḥ com el nom propi Gai, una transliteració de la paraula hebrea gai˒ (vall). Aquila i Theodotian ho tradueixen com pharaggos (abisme, barranc o barranc), i la Vulgata ho tradueix com vallis (vall). Això ha portat als investigadors a concloure que Giah és una vall i que Ammah està al seu costat ( EncMiqr 2: 419). Press (1951: 158) va identificar aquesta vall com Sahel Geba, que està a l'E de Gabaón i al S  de Wadi Suweinit, que separa a Geba (el modern Jeba˓, MR 175140) de Michmash (modern Mukhmas, MR 176142). Vegeu també GEBA. Al llarg del costat de la vall hi ha una cova anomenada Heb dt.˓ārat ˒l gāyâ. Segons Press, el nom anterior de la vall continua en el nom d'aquesta cova. És cert que Sahel Geba es troba al llarg d'una possible ruta que Abner podia haver pres per a arribar a la Vall del Jordán, però per a acceptar-lo com una identificació precisa un ha d'assumir que la paraula comuna per a vall, gai˒, va ser reemplaçada, en el text, per la forma rara gı̂aḥ. Els erudits, per tant, no s'han posat d'acord sobre una identificació de lloc per a Ammah. S'accepta que Amma es troba en algun lloc a l'E de Gabaón en el que el text diu "el camí al desert de Gabaón". Aharoni ( LBHG, 60) va identificar "el camí al desert de Gabaón" com una branca del camí " del desert" que corria més o menys al llarg dels límits tradicionals entre Benjamí i la casa de José (Jos. 16: 1-2; 18.12). -13).

Bibliografia

Borée, W. 1930. Die alten Ortsnamen Pälestinas. Leipzig.

Premsa, I. 1951. Una enciclopèdia topogràfica-històrica de Palestina. Vol. 1. Jerusalem (en hebreu).

      SUSAN E. MCGARRY