Arbol

Significat d'Arbol

– De
la ciència, del bé i del mal. Del qual els
va prohibir menjar a Adán i a Eva… si mengessin, moriran, Gen. 2.19,17.

– De
la vida. Un altre arbre en el Paradís. Qui mengés,
aconseguiria la immortalitat. També està a la Jerusalem Celestial de l'Apoc.
22:2, Gen. 2:8, 3.22.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ARBOL

ARBRE segons la Bíblia: Les Sagrades Escriptures ens descriuen una flora corresponent a les regions subtropicals. En Palestina s'alternen l'aridesa amb la fertilitat.

Les Sagrades Escriptures ens descriuen una flora corresponent a les regions subtropicals. En Palestina s'alternen l'aridesa amb la fertilitat.

Les regions més fèrtils de les terres bíbliques eren la plana de Sarón al llarg de la costa (Is. 35:2), els boscos de pins i cedres del Líban i de l'Hermón i les valls pròximes a Jericó (Éx. 9.25), el pla d'Esdraelón en Galilea i unes certes regions a l'altre costat del Jordán.

Els arbres coneguts pels autors bíblics eren dels tipus llenyosos, arbustos i arbres de fustes resinoses. Els arbres són utilitzats, a més dels seus usos naturals, per a ensenyar diverses veritats. Així, simbolitzen a l'home just (Sal. 1:3), que «és com l'arbre plantat al costat del corrent de l'aigua»; donarà bon fruit al seu degut temps.

Qui confia en el Senyor és com l'arbre que tindrà fullatge abundant i que no temerà la calor perquè les seves arrels estaran enfonsades en l'aigua que conservarà la seva verdor (Jer. 17:8). Qui posa la seva confiança en un altre home ve a ser com a tamarinde en l'estepa, que habita en els llocs àrids i secs i mai prospera (Jer. 17:6). La mateixa analogia s'aplica també als pobles (Us. 14:6-8).

A vegades els arbres són personificats en figures poètiques que lloen i celebren les obres de Déu; així, en Isaïes aplaudeixen (Is. 55:12); en els Salms s'alegren i són sadollats per la generositat del Creador (Sal. 96:12; 104:16); comprenen les obres del Senyor en Ezequiel (Ez. 17.24).

(a) AT:
Alguns arbres de l'Antic Testament tenen un significat especial en la història del poble de Déu, ja que prop d'ells va tenir lloc algun esdeveniment d'especial significació; així:l'alzina de More a Hebron, on el Senyor es va aparèixer dues vegades a Abraham (Gn. 12:6-7; 18:1); l'alzinar de Mamre que està a Hebron, on Abraham va edificar un altar (Gn. 13:8); el terebinto de Bet-el; l'alzina de Jabes, on els habitants de la rodalia van enterrar a Saúl i als seus fills; l'alzina d'Ofra, on el Senyor es va aparèixer a Gedeón; la vall d'Ela, on David va matar a Goliat; el tamarisco de Beerseba, on Abraham, després d'establir aliança amb Abimelec, va aixecar un altar al Senyor; el tamarisco de Gabaa, on Saúl va rebre la notícia que havien descobert a David; la palmera de Débora, on ésta solia asseure's i on els israelites pujaven junts per als judicis; el magraner de Migrón, on estava assegut Saúl quan Jonatán va intentar creuar les files enemigues dels filisteus (Gn. 12:6-7; 18:1; Gn. 13:8; 1 R. 13.14; 1 Cr. 10.12; Dj. 6.11; 1 S. 17:2; Gn. 21.23-33; i 1 S. 22:6; Dj. 4:5; 1 S. 14:2).

Aquests passatges i molts altres ens indiquen fins a quin punt els arbres gaudeixen d'un caràcter privilegiat, si bé accidental, en els fets del poble de Déu. Els profetes i les lleis ordenen destruir tot arbre que pugui ser, fins i tot indirectament, objecte de veneració o de culte que solament s'havia de rendir al Senyor (Dt. 12:2-3; 16.21; Jer. 2.20).

(b) NT:
En el Nou Testament l'arbre s'esmenta en el sentit general de vegetació, o com en el cas de les paràboles de Jesús: quan compara el regne de Déu a un arbre frondós en el qual tots els homes tenen abric; o quan ho compara al gra de mostassa (Mt. 13.22; Lc. 13.19); o quan ensenya a discernir als homes bons dels dolents pels seus fruits (Mt. 7.17-19); els nous brots de la figuera presagien l'estiu (Mt. 24:32; Lc. 21.29).

L'arbre serveix també per a simbolitzar la reprovació final del poble que no va rebre a Crist, en els gestos i paraules del Baptista, quan ja la destral està posada a l'arrel per a tallar-lo i llançar-lo al foc (Mt. 3.10; Lc. 3:9). Finalment, els arbres estèrils indiquen la maledicció que impedeix donar bons fruits (Mt. 34:32; Lc. 21.29). En relació amb els diferents arbres vegin-se els respectius articles.

exc, ARBRE (A.T.)
tip, FLOR
Alguns arbres de l'Antic Testament tenen un significat especial en la història del poble de Déu, ja que prop d'ells va tenir lloc algun esdeveniment d'especial significació; així: l'alzina de More a Hebron, on el Senyor es va aparèixer dues vegades a Abraham (Gn. 12:6-7; 12.18-1); l'alzinar de Mamre que està a Hebron, on Abraham va edificar un altar (Gn. 13:8); el terebinto de Bet-el; l'alzina de Jabes, on els habitants de la rodalia van enterrar a Saúl i als seus fills; l'alzina d'Ofra, on el Senyor es va aparèixer a Gedeón; la vall d'Ela, (significa la vall del Roure o, vall de l'Alzina), on David va matar a Goliat; el tamarisco de Beerseba, on Abraham, després d'establir aliança amb Abimelec, va aixecar un altar al Senyor; el tamarisco de Gabaa, on Saúl va rebre la notícia que havien descobert a David; la palmera de Débora, on ésta solia asseure's i on els israelites pujaven junts per als judicis; el magraner de Migrón, on estava assegut Saúl quan Jonatán va intentar creuar les files enemigues dels filisteus (Gn. 12:6-7; 18:1; Un. 13:8; 1 R. 13.14; 1 Cr. 10.12; Dj. 6.11; 1 S.17:2; Gn. 21.23-33; i 1 S.22:6; Dj. 4:5; 1 S.14:2).

Aquests passatges i molts altres ens indiquen fins a quin punt els arbres gaudeixen d'un caràcter privilegiat, si bé accidental, en els fets del poble de Déu. Els profetes i les lleis ordenen destruir tot arbre que pugui ser, fins i tot indirectament, objecte de veneració o de culte que solament s'havia de rendir al Senyor (Dt. 12:2-3; 16.21; Jer. 2.20).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ARBOL