Arc

Significat d'Arc

(heb. qesheth; qashshâth, «arquer»; gr. tóxon).
Arma de caçadors i guerrers (Gn. 21.16, 20, etc.). Va ser introduïda en Canaán en
temps comparativament tardans. Sinhué l'egipci, barallant en el s XX a. C. amb
arcs, fletxes i daga, es va trobar amb un enemic sirià que només tenia una destral, una
daga i una llança, però no tenia arc i fletxes. Tuthmosis III (s XV a. C.) enumera els
despulles preses en la batalla de Meguido, entre els quals hi havia 924 carros, però
només 502 arcs. En la tomba d'un noble en Gezer, de mitjan 2n mil·lenni a. C.,
es van trobar només 2 puntes de fletxa, però 130 puntes de llança.
L'arc egipci, abans del període dels hicsos, era de fusta reforçada amb cuir.
No obstant això, els hicsos van introduir l'«arc compost», fet amb làmines
superposades d'os o ivori amb les de fusta per a augmentar la seva elasticitat i
poder de tir. S'han trobat arcs d'aquesta classe en les tombes reals egípcies.
Alguns tenien làmines de metall, probablement bronze, per a augmentar el seu
elasticitat (2 S. 22.35; Job 20.24; Sal. 18.34). Per a manejar tals arcs, amb els
que es podien fer coses increïbles, es necessitava un llarg ensinistrament, com el
revelen els registres egipcis. Sembla que a l'Israel d'hora només els nobles
posseïen arcs, però 93 en el temps dels reis els usaven els soldats comuns (1
Cr. 5.18; 2 Cr. 26:11, 12, 14; Sal. 78:9). Els arameus tenien arquers (1 R.
22.34), com els tenien els enemics que vindrien del nord, predits per Jeremies
(4.29; 6.23). En el llenguatge poètic de l'AT l'arc representa la força i el poder
(Gn. 49:24; Job 29:20), i «fer fallida l'arc» de l'enemic significa destruir les seves forces
(Jer. 49:35; Us. 1:5). Vegin-se representacions d'arcs, en relleus assiris, en les
figs 11, 30, 308, 312.
Bib.: ANET 20, 237.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ARC