Aznot-tabor

AZNOT-TABOR (LLOC) [Heb ˒aznôt tābôr ( אַזְנֹות תָּבֹור)]. Un poble que serveix com a punt de partida de la descripció de la frontera O del territori de la tribu de Neftalí (Jos 19.34). Noth (1935: 199-200) ha suggerit que Jos 19.33 va descriure la davantera N del territori tribal; no obstant això, la frase inicial del v 34 mostra clarament que el v 33 en realitat descriu el bord S des del W fins a l'E. El versicle 34 comença amb la fórmula "I la vora es va tornar cap a l'oest". Aquesta fórmula apareix diverses vegades en Joshua, la qual cosa indica que la descripció de la vora torna al punt de partida i després continua en la direcció oposada, en aquest cas cap al nord. La frontera del territori de Zabulón es descriu en direccions oposades des d'un punt de partida: Sarid (Josué 19: 10, 12); la frontera del territori d'Aser es descriu de manera similar, el punt de partida és Helkath (Josué 19: 25 – en LXX -d'Helkath- – i en el vers 27 -I la frontera es va tornar cap a l'est-). Semblaria que en el cas de Neftalí, el punt de partida és la muntanya. Tabor; però per a aconseguir una major precisió,Apareixen dos punts de partida, HELEF per al bord S (que ha de buscar-se a l'E del mont Tabor) i Aznoth-Tabor per a la vora O (que ha de buscar-se al N de la muntanya). Saarisalo (1927: 127) va identificar a aquest últim en Kh. Umm-Jubeil (MR 186237), 4 km al N de la muntanya, situat en un petit pujol idealment adequat com a punt de partida per a una descripció de la frontera. Saaris-alo va reportar ceràmica LB del lloc, però estudis arqueològics recents reporten només ceràmica de l'Edat del Ferro II i posteriors (Zori 1977: 105; Gal 1982: 20).

Bibliografia

Gal, Z. 1982. La Baixa Galilea en l'Edat del Ferro. Diss. , Tel Aviv (en hebreu ).

Noth, M. 1935. Studien zu donin historisch-geographischen Dokumenten donis Josuabuches , ZDPV 58: 185-225.

Saarisalo, A. 1927. El límit entre Isacar i Neftalí. Hèlsinki.

Zori, N. 1977. La terra d'Isacar: Estudi arqueològic. Jerusalem (en heb ).

      RAFAEL FRANKEL