Azotus

AZOTUS (LLOC) [Gk Azotys ( Ἀζοτυς ) ]. El nom de la ciutat filistea d'ASHDOD en els apòcrifs i el NT. Situada a mig camí entre Gaza i Jope, l'antiga ciutat es trobava a menys de 3 milles terra endins. Ashdod va ser excavat en 1962-72, i la seva història durant els períodes macabeu i romà està ben documentada, particularment en 1 Macabeus i Josefo.

La ciutat d'Azoto apareix (1 Mac 4.15) com un lloc de retir (veure Goldstein 1 Maccabees AB, 265) al qual els soldats de l'exèrcit de Gòrgies (un dels oficials de Lisias enviat per a derrotar a Israel) van fugir quan van ser derrotats. per Judes. A més, Jonatán va atacar la ciutat en 147 a. C.  (1 Mac. 10:78) i la va cremar juntament amb els seus llogarets i el temple de Dagan (10: 83-84). Apolonio, el governador de Coele-Síria que estava assetjant Jamnia, havia desafiat a Jonatán a lluitar (10: 70-73), per la qual cosa Jonatán va capturar una guarnició d'Apolonio amb seu en Jope (10: 74-76). Llavors Apolonio va portar 3.000 genets a Azoto (és a dir, lluny de Jope), com si es retirés de Jonatán, i va deixar una cavalleria de 1.000 darrere per a atrapar a Jonatán entre les dues unitats (10:79; Josefo diu [ Ant13.4.4 §92] que Apolonio primer va marxar N i després es va retirar). Apolonio probablement va triar lluitar en Azotus perquè el terreny pla allí era més adequat per a la cavalleria que el terreny en Jope (així Goldstein 1 Maccabees AB, 422).

Assoto s'esmenta novament (1 Mac 16.10) en relació amb la derrota de Cendebeus, "comandant en cap de la regió costanera" (15.38) sota Antíoc VII (va regnar 139 / 8-129 / 8). Juan Hircano va derrotar a Cendebeo en una plana als afores de Modeín, enviant a Cendebeo a fugir a la fortalesa de Cedrón que havia construït (16: 9, cf. 15.41). Alguns dels seus soldats van fugir a les "torres d'Azotus". 1 Mac 16.10 diu: "Juan ho va cremar amb foc". L'antecedent d'això "" no és clar. Un podria suposar que es pretenia Azotus, i dos manuscrits llatins diuen "ells", és a dir, les torres d'Azotus. No obstant això, John havia seguit a Cendebeus a Kedron, que probablement és la ciutat que va incendiar.

En altres llocs, Azotus apareix com el nom d'un districte, en lloc d'una ciutat. En 164 a. C.  Judes va atacar Assoto (1 Mac. 5:68), que es va definir amb més detall mitjançant la frase aposicional -la terra dels filisteus- (Goldstein 1 Maccabees AB, 305). Més tard (ca. 142 a. C.  ), Simón va fortificar Jope i Gazara (una ciutat en el límit del [territori] d'Azoto; 1 Mac 14.34).

Un altre text que esmenta a Azotus (1 Mac 9.15) sovint es considera erroni. En 160 a. C.  Judes va lliurar la seva última batalla contra Báquides, que havia marxat de Síria a Jerusalem i després a Berea (9: 1-4). Judes va acampar prop d'Elasa (9: 5). Durant la batalla, Judes va atacar el flanc fort de l'enemic, fent fugir als soldats de Báquides i perseguint-los -fins a la muntanya Assoto- (9.15). Atès que Azotus es troba aproximadament a 35 milles de distància, i atès que la ciutat es troba prop de la costa i no en una muntanya, els erudits sovint han sospitat de la lectura. Els apòcrifs anotats d'Oxford  suggereixen el-asur, que es troba a 6 milles al NE de Berea ( el-Bireh ). Goldstein ( 1 MacabeosAB, 373), no obstant això, segueix la conjectura de Johann David Michaelis ( Deutsche Übersetzung donis ersten Buchs der Maccabäer mit Anmerkungen, 1778) que un copista va malinterpretar ˒šdwt (-conques hidrogràfiques- o -pendents-) com ˒šdwd (-Ashdod-) . D'altra banda, Van Henten (1983: 46) assenyala que en 3.24, 4.14 i 16: 9 l'exèrcit en retirada també és perseguit a gran distància. A més, vol llegir la paraula grega orous no com la forma genitiva singular d'horos (muntanya) sinó com un acusatiu plural d'ho  horos, (límit) (1983: 47). Per tant, l'enemic hauria fugit, no al mont Azotus (ja que Azotus es troba en la plana costanera), sinó al límit del territori d'Azotus. A l'objecció que la preposició heos presa substantius en genitiu com el seu objecte, Van Henten enumera exemples del seu ús amb l'acusatiu.

Josefo relata la història subsegüent de la ciutat. Alejandro Janneo va retenir a Azoto al començament del seu regnat ( Ant 13.15.4 §395), i les ruïnes mostren evidència d'un atac durant el període macabeu, per la qual cosa els erudits sovint assumeixen que va ser capturat per Juan Hircano. Els arqueòlegs van descobrir una moneda d'Antíoc VIII, datada en 114 a. C.  , que presumiblement estableix la data després de la qual la ciutat va caure sota el control jueu. En el 63 a. C.  Pompeu li va llevar Assoto a Judà ( TJ 1.7.7 §156), però Gabinio (governador de Síria des del 57  al 55 a. C.  ) ho va retornar a Judà baix Hircano II ( TJ 1.8.4 §166). El regne d'Herodes incloïa la ciutat, que va voler a la seva germana Salomé ( JW2.6.3 §98). Durant la Primera Revolta, la ciutat va ser capturada pels romans sota el comandament de Vespasiano, qui va col·locar una guarnició allí ( JW 4.3.2 §130).

En el Nou Testament, s'esmenta a Azoto (Fets 8.40) com la ciutat on es va trobar a Felipe l'evangelista després de batejar a l'eunuc etíop.

Bibliografia

Dancy, JC 1954. Un comentari sobre I Macabeus. Oxford.

Henten, furgoneta JW. 1983. Der Berg Ashdod: Uberlegungen zu 1. Makk.9,15. JSJ 14: 43-51.

Tedesche, S. i Zeitlin, S. 1950. El primer llibre dels Macabeus. Nova York.

      PAUL L. REDDITT

[seixanta-cinc]