Baalis

BAALIS (PERSONA) [heb ba˓ălı̂s ( בַּעֲלִיס) ]. Un rei amonita de principis del segle VAIG VEURE A. C. esmentat només en Jeremies 40:14. El context indica que Baalis era: (1) anti-babilònic en la seva política exterior, buscant restaurar el tron davídic sota el control dels amonitas, i col·laborant amb la reialesa de la Judea involucrada en l'assassinat de Gedalías, el governador designat per Babilònia que residia en Mizpah; o (2) almenys pertorbador d'un govern jueu estable en un esforç per servir als seus propis fins, potser gelós de qualsevol veí que tingués el potencial de rivalitzar amb el seu propi poder.

Aquest rei ha estat identificat amb el Ba˓al-yish˓a esmentat en una impressió de segell trobada en 1984 en Tell el-˓Umeiri, just al sud d'Amman a Jordània (Geraty 1984; 1985). Es va trobar en el tamís de la capa superficial del sòl excavat prop del borda W del monticle, a uns 50 cm per sobre de  les restes d'una important estructura pública denominada Ciutadella d'Amonita pels excavadors. La impressió del segell en si (19 mm de diàmetre) estava en l'extrem pla d'un con de ceràmica cuita (21 mm de longitud) que podia haver servit com a tap amb identificació per a un gerro de contingut desconegut.

La impressió del segell finament concebuda i executada es divideix en 3 panells. Els panells superior i inferior contenen la inscripció Amonite, datada paleogràficament en ca. 600 a. C.  (Herr 1985b i fc. ). El panell del mitjà representa una iconografia típicament amonita (Younker 1985): un escarabat de quatre ales que empeny una bola solar flanquejada per estendards, discos solars i llunes creixents en un acoblament que recorda a Zeph 1: 4-6. La inscripció diu lmlkm-˒wr ˓bd b˓l-iš˓, "pertanyent a Milkom-˒ur, servent de Ba˓al-yish˓a (o Ba˓al-yasha˓ )". Tots dos noms personals, el de l'amo del segell i el del rei al qual servia, constitueixen "primers". Milkom-˒or("Milkom és llum") o Milkom-˒ur ("flama de Milkom"), representa la primera aparició coneguda en la qual Milkom, el conegut nomeni diví amonita, apareix com un dels elements en un nom propi amonita. Segons el seu títol, "serf", aquest individu hauria estat un destacat funcionari del govern al servei del rei amonita, Ba˓al-yish˓a ("Baal és salvació") o Ba˓al-yasha˓ ("Baal estalvia" ). Aquest últim s'identifica amb el Baalis de Jer 40:14, i aquesta referència a ell és la seva primera confirmació extrabíblica, malgrat l'afirmació de Wright (1974: 3) que " Ba˓lay " està en l'ampolla de Tell Siran (un malentès de Cross 1973 ), desinformació perpetuada per Feinberg (1982: 272).

L'ortografia del nom del rei amonita que es conserva en Jer 40:14 (b˓lys) i en la impressió del segell (b˓lyš˓) són prou diferents com perquè un pugui qüestionar legítimament la identificació. Els següents punts argumenten al seu favor (Shea 1985: 112):

1. Dels 9 reis amonitas ara coneguts de la Bíblia, textos assiris i inscripcions amonitas (cf. la llista de Cross en Herr 1985b: 171), el Baalis de Jeremies és l'únic que conté -Baal- com a element teofórico.

2. En els més de 100 noms reunits fins ara en el nostre onomasticon ammonita, Baalis és l'únic nom que conté -Baal- com el seu element teofórico. Per tant, l'ús de "Baal" en el nom d'un rei amonita és exclusiu del rei del sellamiento  d'Umeiri ˓ i del rei esmentat en Jer 40:14. Encara que l'element verbal en els noms difereix, és raonable concloure que les 2 referències són al mateix rei amonita.

Per tant, la diferència d'ortografia en l'element verbal del nom requereix una explicació. Abans del descobriment de la impressió del segell, tant de Cross (1973: 15) com Landes ( IDB 1: 112), van reconèixer que el nom Baalis no té sentit tal com apareix en el TM , per la qual cosa va suggerir que podria ser hipocoristicon. Posteriorment a la troballa, Shea (1985) ha argumentat un canvi piadós intencional en la Bíblia per a evitar la teologia pagana, un punt de vista disputat per Herr (1985a). També és possible que podria ser un canvi no intencional que reflecteix la forma en què els jueus van escoltar el nom pronunciat en amonita, parcialment conservat, potser, en Jer 47:14 LXX , com Belisa, on la vocal final reflectiria la presència d'una ˓ayin final .que, per descomptat, no s'hauria escrit en grec (Geraty 1985: 100). Que šin de Transjordània es pronunciava śin a Cisjordània és ben conegut per la història de Shibbolet en Jutges 12: 6. Qualsevol que sigui la raó de la diferència en l'ortografia, Puech (1985: 10) la va reconstruir hipotèticament amb precisió abans del descobriment arqueològic.

Bibliografia

Cross, FM 1973. Notes sobre la inscripció amonita de Tell Siran. BASOR 212: 12-15.

Feinberg, CL 1982. Jeremiah NICOT . Grans ràpids.

Geraty, LT 1984. Informe preliminar sobre la temporada 1984 del Projecte Madaba Plains en Tell el-˓Umeiri. Butlletí de l'Institut d'Arqueologia. [Universitat Andrews]. 5: 3-4

—. 1985. Un informe preliminar sobre la primera temporada en Tell el-˓Umeiri. AUSS 23: 85-110.

Herr, LG 1985a. És l'ortografia de "Baalis" en Jeremies 40:14 una mutilació? AUSS 23: 187-91.

—. 1985b. El Serf de Baalis. BA 48: 169-72.

—. fc. Impressió del segell inscrit del Serf de Baalis. En Tell el-˓Umeiri 1984, ed. LT Geraty i col. Berrien Springs, EL MEU.

Puech, E. 1985. L’inscription de la statue d’Amman et la paléographie ammonite. RB 92: 5-24.

Shea, WH 1985. Mutilació de noms estrangers per escriptors bíblics: un possible exemple de Tell el-˓Umeiri. AUSS 23: 111-15.

Wright, GE 1974. Informe anual per als fideïcomissaris, la Corporació, els membres i els amics. Butlletí d'ASOR 9: 1-2.

Younker, RW 1985. Israel, Judà i Ammón i els motius del segell de Baalis de Tell el-˓Umeiri. BA 48: 173-80.

      LAWRENCE T. GERATY