Balaam
Significat de Balaam
(heb. Bilâm, potser «golut [devorador]» [del verb bâla, «empassar», «devorar»]
o «que no és poble», «senyor del poble», «foraster»; gr. Balaám).
Profeta o endeví arameu subornat per Balac, rei de Moab, per a maleir al
poble hebreu acampat en Sitim en vespres de l'encreuament del riu Jordà i el seu
entrada en Canaán (Nm. 22:1-6). La llar de Balaam era a la ciutat de
Petor,* a la regió d'Amav* (v 5, BJ i DHH), sobre el riu Eufrates. Balaam
era famós per posseir poders inusuals (v 6), i la seva reputació hauria estat
ben estesa. L'informe dels cps 22-24 no deixa lloc a dubtes que ell
coneixia al veritable Déu i que Déu es comunicava amb ell.
Certament el do de profecia va reposar sobre ell en presentar diversos oracles amb
respecte al poble hebreu, encara que els autors bíblics enlloc el
diuen profeta (24:4, 16).
La profunda consternació de les nacions paganes de Palestina i Transjordània
per causa dels israelites es reflecteix en la confessió de Rahab de Jericó: «El
temor de vosaltres ha caigut sobre nosaltres, i tots els habitants del país ja
han desmaiat per causa de vosaltres» (Jos. 2:9). Els informes del miraculós
encreuament del Mar Roig i de les victòries hebrees sobre els poderosos amorreus al
aquest del Jordán (v 10) van terroritzar als habitants del país. Van témer que
ells fossin els pròxims a caure davant les forces hebrees aparentment
invencibles (v 11). El suborn que Balac va oferir a Balaam (Nm. 22:7, 17;
24:11) atesta de l'abatiment i del temor cap als israelites, com també
de la seva fe en els poders ocults de Balaam.
Els primers missatgers que va enviar Balac van ser «ancians» (Nm. 22:5-7) o
«prínceps» (vs 13, 14). Quan Balaam, per instrucció de Déu, va refusar anar amb
ells, Balac va enviar una segona delegació composta per «prínceps» de major
rang i li va oferir un suborn major (vs 15-17). Encara que coneixia la voluntat de
Déu en aquest assumpte, Balaam va insistir a demanar permís de nou per a anar amb els
missatgers (vs 18, 19). El Senyor li va permetre acompanyar-los, si el buscaven una altra
vegada, però li va indicar que només parlaria el que se li diria (v 20). Inclinat a
acceptar els honors i la recompensa que Balac li havia ofert, Balaam va ser amb
els prínceps, aparentment oblidant que les limitacions imposades anul·larien
el propòsit del seu viatge (vs 20-22). En el camí, Balaam va rebre evidències
clares que estava actuant en contra de la voluntat de Déu (vs 22-35).
Per a pronunciar les seves malediccions, Balac va portar a Balaam primer a Bamot-baal, en
Qui-riat-huzot (v 41). Allí es van aixecar 7 altars i sobre cadascun Balac i
Balaam van oferir un vedell i un carner. Balaam es va apartar una miqueta per a
rebre el missatge del Senyor per a Balac (23:1-6). El 1r missatge va ser una
declaració que Israel era diferent a totes les altres nacions i que
Déu l'havia beneït (vs 7-10). Balac va portar llavors a Balaam a la muntanya
Pisga, on es van repetir els sacrificis (vs 14-17), però el 2n missatge
va reafirmar el 1r. De totes maneres, Balac va fer un 3er, intent i va oferir els
mateixos sacrificis en el cim de la muntanya Pitjor (vs 27-30), però amb aquest
resultat (24:1-9). Quan se li va ordenar que tornés a la seva casa, Balaam li va donar
a Balac un 4t missatge: una visió de la vinguda del Messies i l'establiment
del seu regne (vs 15-19). Més tard, Balaam va aconsellar a Balac a seduir a els
hebreus amb la idolatria i la immoralitat, amb el resultat que la maledicció
de Déu va caure sobre Israel (25:1-9; cf 31:16). Una mica més tard, Balaam va ser
mort en batalla pels israelites (31:8). El seu nom va arribar a ser un
equivalent d'apostasia (cf 2 P. 2.14-17), especialment de l'aliança impia
entre el poble de Déu i el món (Ap. 2.14).
En 1967 es van trobar nombrosos fragments d'estuc amb inscripcions durant
les excavacions d'un temple en Deir Alla, a la vall del Jordán. Aquests
fragments havien cobert un deixant i procedien de c 700 a. C. El text està
compost en un dialecte arameu que difereix dels ja coneguts. Després del
desxiframent del text, encara que s'han conservat només fragments, es
va descobrir que contenia missatges de derrota i malediccions suposadament
pronunciades per «Balaam, fill de Beor» (anomenat «vident dels déus»),
rebuts en visió. El text també declara que la gent va reaccionar
negativament a les malediccions i refusava acceptar-les. És interessant 138
saber que Balaam, diversos segles més tard, encara era recordat com un
profeta amb missatges divins i malediccions que va viure més o menys en aquesta
regió en què va actuar d'acord amb la Bíblia.
Bib.: J. Hoftijzer, BA 39 (1976):11-17; J. Hoftijzer i G. van der Kooij,
Aramaic Texts from Deir Alla [Textos arameus provinents de Deir Alla]
(Leiden, 1976); W. F. Albright, JBL 63 (1944):207-233.
Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: BALAAM
BALAAM segons la Bíblia: Profeta madianita que residia en Petor, fill de Beor o Bosor.
Profeta madianita que residia en Petor, fill de Beor o Bosor. Va ser contractat per Balac rei de Moab per a maleir a Israel, però Déu li va empènyer a beneir en lloc de maleir al seu poble triat.
Encara que parlava amb una forma de pietat, el seu cor estava evidentment inclinat a aconseguir la paga de Balac (Jud. 11). L'àngel de Jehová li va resistir, i el seu asna li va reprendre, però li va ser permès seguir pel seu camí (Nm. 22, 23, 24; Dt. 23:4, 5; Jos. 24:9, 10).
Encara que empès per Déu a beneir a Israel, va aconsellar perversament a Balac al fet que els seduís mitjançant les dones madianites (Nm. 31:16; 2 P. 2.15; Ap. 2.14), la qual cosa va conduir a la caiguda d'ells en una basta idolatria (Nm. 25:1, 2).
Després que Israel fos castigat pel seu pecat, va caure la venjança sobre Moab, i entre els morts va estar Balaam. És anomenat «endeví» (Jos. 13.22), i quan estava amb Balac va buscar encantaments.
En Nm. 23.15 les paraules «a Déu» són afegides pels traductors. En Nm. 24:1 s'afirma que no va ser a la recerca d'averanys, sinó que va quedar dominat per Déu. En els passatges del NT és posat com a exemple de consumada maldat i apostasia.
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).