Basen

Significat de Basan

(heb. Bâshân, «plana fèrtil i sense pedres» o «sòl lleuger»).

Regió d'altiplà del nord de Transjordània, al nord de la part central i
superior del riu Yarmuk. Era una de les 3 zones en què es dividia la Palestina
oriental: «la plana» (Arabá*), Galaad* i Basán (Dt. 3.10; Jos. 20:8). Sense
embargament, a vegades es va comptar com a part d'aquest altiplà un sector del territori al
sud del Yarmuk (Jos. 12:4, 5), i ocasionalment es va incloure en Basán fins i tot la zona
muntanyenca a l'est de la Mar de Galilea i del Llac Hulé (Dt. 4.43). Els seus
principals ciutats van ser Astarot,* Astarot Karnaim,* Edrei,* Salca* i
Golán.* El país era famós per les seves pastures (Jer. 50:19; El meu. 7.14; Nah.1:4),
els seus boscos (Is. 2.13; Ez. 27:6) i el seu bestiar,144 que els autors bíblics
presenten com a símbols de força, passió; contentamiento i riquesa (Dt. 32:14;
Sal. 22.12; Ez. 39:18; Am. 4:1); els seus lleons (Dt. 33:22) i lleopards estan
extingits. Mapa VI, B-5.

Quan els israelites van entrar al país, el territori estava densament
poblat i sota la dominació del rei Og, qui va ser derrotat en la batalla de
Edrei; la regió se li va donar a la mitja tribu de Manasés (Nm. 21.33-35; Dt.
3:1-11, 13; Jos. 13:7, 8, 12). Després de la secessió de les 10 tribus, Basán
va pertànyer al regne del nord, però va ser conquistat per Hazael de Damasc en
temps del rei Jehú (2 R. 10.32, 33); en realitat, probablement havia estat
en possessió de Damasc ja per algun temps durant els regnats d'Acab (1r
22:3) i de Joram d'Israel (2 R. 8.28). Jeroboam II la va recuperar (14.25), però
Tiglat-pileser III (745-727 a. C.) es va apoderar d'ella, després de conquistar
Damasc, i la va transformar en una dependència assíria (15.29). Va estar en mans
nabateas en el s II a. C.; més tard va pertànyer al regne d'Herodes el Gran;
després al del seu fill Felipe; finalment al d'Agripa II, el seu últim governant
jueu. El nom Basán va sobreviure en el greco-romà Batanea. El país sembla
estar esmentat en les Cartes d'Amarna* amb el nom de Ziribashani. Mapa
XV, C-5. Vegeu Haurán; Traconite.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: BASEN

BASÁN segons la Bíblia: Fèrtil de la regió oriental del Jordán en el centre superior del Yarmuk.

Fèrtil de la regió oriental del Jordán en el centre superior del Yarmuk. Famosa per les seves riques pastures (La meva. 7.14; Jer. 50:19; Nah. 1:4) les seves alzines (Is. 2.13; Ez. 27:6), el seu bestiar major (Dt. 32:14; Sal. 22.13; Ez. 39:18; Am. 4:1).

Basen va pertànyer, successivament, a l'imperi de David i al regne del nord, Israel; després va ser possessió aramea (2 R. 10.33); baix Tiglat-pileser III assíria; en el segle II a. C., nabatea; finalment va pertànyer al regne d'Herodes i dels seus successors.

El relat de la victòria sobre el rei Og de Basán accentua els drets d'Israel sobre aquesta regió (Nm. 21.33-35).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: BASEN