Barzillai

BARZILLAI (PERSONA) [Heb barzillay ( בַּרְזִלַּי) ]. El nom de tres homes en l'Antic  Testament .

1. Un galaadita que va fer costat a David durant les seves dificultats amb Absalón (2 Sam 17: 27-29). Quan David, perseguit des de Jerusalem per Absalón, va acampar en Mahanaim, Barzilai li va subministrar materials i aliments de la seva considerable riquesa. Les tropes renovades i enfortides de David van derrotar a l'exèrcit d'Absalón. La bondat de Barzilai ho va convertir en l'objecte del favor peculiar de David: David ho va convidar a Jerusalem per a la seva residència permanent, prop del palau on podria gaudir dels privilegis de l'amistat real. Barzillai va declinar, no obstant això, a causa de les febleses de la seva avançada edat que inhibirien tal gaudi. En canvi, va enviar al seu fill, Chimham, a qui David va rebre com el seu substitut. Després d'una benedicció solemne i cerimoniosa pronunciada sobre el seu benefactor, el rei es va dirigir cap a Jerusalem, acompanyat per Chimham; Barzilai va tornar a la seva llar en Galaad (2 Sam 19: 31-40). David va recompensar la bondat, la generositat i la lleialtat de Barzilai instruint a Salomó a estendre a Quimam i els seus fills una amistat real contínua juntament amb els privilegis que l'acompanyen (1 Reis 2: 7).

2. Un resident d'Abel-Meholah en Galaad (2 Sam 21: 8). El seu fill Adriel es va casar amb Merab, la filla del rei Saúl, encara que la hi havia promès a David. D'Adriel va guanyar cinc néts, però va sofrir la vergonyosa pèrdua de #aqueix néts a causa de les hostilitats entre Saúl i David. David els va lliurar als gabaonitas, als qui sabia que eren enemics de Saúl; els gabaonitas van penjar als cinc, exposats en una muntanya (2 Sam 21: 8-9).

3. El pare d'una família de fills que va viure a Jerusalem durant el període postexílico (Esdras 2:61 = Nehemías 7:63). Va derivar el seu nom del número 1 anterior quan va prendre una esposa de la seva progènie i va prendre el nom amb l'esposa. El seu nom se dóna com "Jaddus" ("Jaddous" en un manuscrit) en 1 Esdr 5.38, un passatge en el qual el nom de la seva esposa se dóna com "Augia". Però aquests noms són dubtosos per raons que Bewer (1922: 31) va resumir ja en 1922 i que els estudiosos posteriors del passatge han trobat convincents. -Jaddus- és la transliteració grega corrupta de l'heb zlly, de la qual es va perdre la síl·laba anterior br . "Augia" és una corrupció del Gk Agiliadi, que era la transliteració de l'heb hglydy,"El galaadita". Si les pretensions dels seus fills eren legítimes, era sacerdot. Els seus fills van reclamar els privilegis i deures dels sacerdots a la Jerusalem postexílica, encara que no van poder establir el seu reclam quan van buscar, en va, el seu registre en les genealogies sacerdotals. Aquesta manca els va marcar com a immunds i els va excloure del sacerdoci (Esdras 2: 62-63 = Nehemías 7: 64-65). Kidner ( Ezra Nehemiah TOTC , 42) suggereix que quan Barzillai es va apropiar d'un nom d'una família no sacerdotal, va comprometre la seva condició de sacerdot; posteriorment, el seu nom i el dels seus fills van ser eliminats o exclosos dels registres sacerdotals.

Bibliografia

Bewer, J. 1922. Der Text donis Buches Ezra. Göttingen.

      GERALD J. PETTER