Bazlit

BAZLIT (PERSONA) [Heb baṣlı̂t ( בַּצְלִית) ]. Var. BAZLUT. Cap d'una família de nĕtı̂nı̂m (serfs del temple) (veure NETINIM) enumerats entre els exiliats que tornen de Babilònia a Jerusalem i Judà (Neh 7.54 = Esdras 2.52; 1 Esdr 5.31). Mentre que el grec en les tres aparicions és Basalōth, Ezra empra la variant hebrea de baṣlût. Noth ( IPN , 231) creu que el nom deriva d'una designació de planta, és a dir, heb bṣl, "ceba". Zadok (1980: 113) està d'acord en suggerir que el nom es pot formar a partir de l'arrel baṣl ( bĕṣālı̂m bṣālı̂m plural en hebreu bíblic – Núm 11: 5; heb bāṣēl tardà o beṣel; Ar baṣal; Aram buṣlā˒) ) i el sufix hipocorístic ît o ût, que Jastrow (1926: 158a, 1384b, i potser 290a, 324a) mostra que s'adjunta a altres noms postbíblics, alguns dels quals poden derivar d'aliments vegetarians.

Bibliografia

Jastrow, M. 1926. Diccionari dels Targumim, El Talmud Babli i Yerushalmi, i la Literatura Midrashic. Vol. 1. Nova York.

Zadok, R. 1980. Notes sobre l'onomasticón bíblic i extrabíblico. JQR 71: 107-117.

      RODNEY H. SHEARER