Bet-haggan

BET-HAGGAN (LLOC) [Heb bêt haggān ( בֵּית הַגָּן) ]. Un lloc cap a on va fugir Ocozías, rei de Judà, quan va ser atacat per Jehú, rei d'Israel (2 Reis 9.27). Ocozías fugia de Jezreel (v. 15) cap a Samaria i Jerusalem. Per tant, hauria d'haver pres la carretera principal que va al sud-oest de Jezreel a la moderna Jenin, on es troba el pas natural de la vall de Jezreel a les muntanyes de Samaria. Coneixent el camí, Jehú va ordenar una emboscada per a matar al rei de Judà en l'estret pas de GUR que condueix a la vall de Dothan. Després de ser ferit de mort, Ocozías va canviar abruptament de direcció i es va dirigir a Meguido, on va morir.

La identificació de Beth-haggan deu, per tant, estar relacionada amb el modern Jenin (MR 178207), on el nom s'encén. -Casa del recinte- (gan): estava ben conservada en el període romà com Ginea, marcant la frontera entre Galilea i Samaria i descrita com -un llogaret situat en la gran plana- ( JW 3.48). En 1968, Porath va descobrir en el centre de la moderna Jenin una superfície de 30 dunams, sobre la qual es va construir més tard l'estació central d'autobusos. La ceràmica recol·lectada va demostrar que el lloc va existir en els períodes EB I, MB I, LB I-II, Ferro I-II, persa, hel·lenístic, romà, bizantí, medieval i otomà. Aquest descobriment va permetre la identificació, en el mateix lloc, de Kn(E7 dels Textos d'Execració posteriors), com suggereix Mazar (1974: 25). També sembla que es tracta de "kur-Gina" d'EA  250, esmentat en relació amb els esdeveniments que van tenir lloc després de la mort de Labayu, príncep de Siquem. Amb la identificació d'Harabu (EA 250) amb el-Hurab a la vall de Dothan (Zertal 1984: 59-65), sembla encara més probable que -kur-Gina- i Beth-haggan estiguessin de fet en Jenin.

Bibliografia

Mazar, B. 1974. Canaán i Israel. Jerusalem (en hebreu).

Zertal, A. 1984. Arubboth, Hepher i el tercer districte salomònic. Tel Aviv (en hebreu).

      ADAM ZERTAL