Bet-hogla

BET-HOGLA (LLOC) [Heb bêt-hoglâ ( בֵּית־הָגְלָה) ]. Un llogaret que era a la frontera entre els territoris de les tribus de Judà i Benjamí (Jos. 15: 6; 18.19). També figura com una de les ciutats del territori de Benjamí (Jos. 18.21). Les descripcions de les fronteres situen a Bet-hoglah i el seu llogaret companya Bet-arabah just al N de la badia en la costa nord de la Mar Morta en la desembocadura del riu Jordà. Bet-hoglah, una dels llogarets que poden portar el nom d'un animal (perdiu – heb hoglâ; LBHG, 255), va ser identificada per Eusebio ( Klosterman ed. , 48) amb el que en el seu temps es deia Agla. Avui s'identifica com el modern Dier Hajlah (MR 197136), un lloc prop d'Ain ˓ Hajlah SE De Jericó. El seu poble company de Beth-arabah (modern ˓Ain el-Gharabeh, MR 197139) es troba just al N. Encara que l'evidència lingüística d'aquesta identificació és molt forta, els artefactes recuperats d'aquesta àrea no són anteriors al període bizantí. Bet-hoglah i el seu llogaret companya Bet-arabah han jugat un paper important en l'estudi del desenvolupament històric del text bíblic. Bet-llaurava apareix en les llistes de ciutats de la tribu de Judà (Jos. 15:61) i en les llistes de la tribu de Benjamí (Jos. 18.22). Si bé Bet-hogla només apareix en la llista de ciutats benjaminitas (Jos. 18.21), apareix clarament, juntament amb Bet-llaurava, al sud de la frontera (en Judà) en la descripció de la frontera de la davantera sud de Benjamí (Josué 18 : 19). Bet-llaurava també està clarament al S de la frontera en la descripció de la davantera N de Judà (Jos. 15: 6). Aquestes discrepàncies han portat als estudiosos a concloure que les fronteres entre les tribus van canviar amb el temps i que les ciutats poden haver pertangut a diferents territoris en diferents períodes. Kallai (1960: 48) va escriure que la descripció de la davantera N de la tribu de Judà (Jos. 15: 5-11) representava la frontera després de les conquestes de David. Va afirmar que la llista de ciutats de la Judea (Jos. 15: 21-61) era part del segon districte de Salomó (HGB , 373), però també va mostrar signes d'edició posterior (temps d'Ezequías). Va concloure que la llista de les ciutats de Benjamí (Josué 21-17), que data després de la divisió dels regnes, només podia representar la situació històrica durant el període entre la conquesta d'Abías i l'expulsió de Judà del mont Efraín durant la guerra d'Ansa amb Baasa ( HGB, 404).

Bibliografia

Kallai, Z. 1960. Els límits del nord de Judà des de l'assentament de les tribus fins al començament del període Hasmonaean. Jerusalem (en hebreu).

      SUSAN E. MCGARRY