Bet-pitjor

BET-PITJOR (LLOC) [Heb bêt pă˓ôr ( בֵּית פֲּעֹור) ]. Heb per a "casa" o "temple de Pitjor", un lloc de Transjordània la importància bíblica del qual es basa en esdeveniments que van tenir lloc abans de la conquesta hebrea de Canaán. El seu nom teofórico probablement indica que el déu Pitjor, o Baal de Pitjor, era adorat en els seus voltants. Aquest topònim, Bet-pitjor, està, de fet, relacionat amb un grup de noms propis que apareixen en l'Antic  Testament i que a vegades són causa de confusió: (1) Baal-pitjor, el nom d'un déu, una manifestació local de Baal (és a dir, Baal de Pitjor), que va ser adorat en NW Moab; (2) Pitjor, el nom d'una muntanya en el nord-oest de Moab i un nom abreujat per al déu de la muntanya Pitjor, Baal-pitjor, el nom de la qual es deriva de la designació de la muntanya; i (3) Bet-pitjor, el topònim que s'analitza en aquesta entrada, una ciutat que probablement va servir com a centre de culte de Baal-pitjor (potser coneguda com Bet-baal-pitjor en l'antiguitat).

Segons Josué 13.20, Bet-pitjor estava en el territori assignat a la tribu de Rubén, una àrea que incloïa l'altiplà moabita (és a dir, heb mı̂šōr ) i els vessants fins al Jordà. Abans de la seva invasió de Canaán, els hebreus van acampar entre aquests pujols sobre el Ghor, -a la vall enfront de Bet-pitjor- (Deut 3.29); aquí Moisès va relatar el viatge des d'Egipte i li va recordar a Israel sobre les seves obligacions del pacte (Deut 4: 44-45). Encara en la rodalia de Bet-pitjor, Moisès va veure la terra promesa des del "cim de Pisga", va morir "en la terra de Moab" i va ser enterrat "a la vall en la terra de Moab enfront de Bet-pitjor" (Deut 34: 1-6).

D'acord amb els passatges abans esmentats que esmenten a Bet-pitjor, les referències bíbliques a Pitjor, incloses les que narren l'experiència de Balaam en aquesta àrea (Núm. 23.28) i l'infame episodi de Sitim (Números 25), també assenyalen al nord-oest de Moab com la ubicació de Bet-pitjor. Encara que Deut 34: 6 diu que la ubicació de l'enterrament de Moisès era desconeguda en l'antiguitat, aquest text indica que estava en algun lloc "enfront de Bet-pitjor". La falta d'informació assenyalada per l'escriptor bíblic s'ha agreujat en els temps moderns, perquè les ubicacions de Pitjor i Beth-pitjor continuen sent incertes (aquests noms podrien referir-se al mateix lloc, per descomptat). Clarament, tota l'evidència disponible apunta a una ubicació en algun lloc sota el massís en el qual es troben el mont Nebo i el mont Pisgah (Ras Siyagha), probablement en Wâdī ˓Ayun Musa, però la identificació amb un lloc en particular ha de ser provisional de moment.

De la discussió acadèmica han sorgit dos llocs com a possibles candidats per a l'antiga Beth-pitjor. Segons Eusebio Bethphogor (la bíblica Bet-pitjor) i el mont Phogor estaven situats a 6 milles romanes a l'est de Livias (AT Beth-haram), en el camí a Esbus. A més, Egeria va dir que podia veure el lloc de Fogor (Pitjor) quan mirava N des de Siyagha. Aquesta posició correspon a Khirbet el-M'aḥṭṭa en la cresta Mushaqqar, segons l'identificat per un grup de reconeixement de l'Expedició Heshbon. Si bé molts erudits suggereixen que Beth-pitjor estava situada en el fort romà de Khirbet esh-Sheikh Jayil, Henke conclou que el que Musil va identificar amb aquest últim en realitat correspon a Khirbet el-M'aḥṭṭa. Altres erudits identifiquen a Khirbet ˓AyunMusa, situat ca. 1 milla al N del mont Nebo, amb Bet-pitjor.

      GERALD L. MATTINGLY