Bondat

Significat de Bondat

(heb. tôb [masculí] o tôbâh [femení] i tûb; jesed, «misericòrdia»,
«bondat»; gr. agathÇsún; jrstós, «bondadós», «benigne», «misericordiós»,
«bo moralment», «honrat»; jrstóts, «benevolència», «bondat», «el bé»,
«el bo [correcte]»; agathós, «bo», «capaç», «adequat per a un propòsit
particular»; tó agathón, «el bé», «el bo», «el just [correcte]», «el
benèfic [convenient]»; filanthrÇpía, «amabilitat», «hospitalitat», «amor [de
Déu] cap als homes»; filanthpopÇs, «consideradament», «bondadosamente»).

Bondat és l'excel·lència moral o religiosa; una virtut, la qualitat de ser
bo. La paraula emparentat, «bé», és el bo, favorable o convenient;
el benestar o la felicitat; la virtut formada per tot el que és moralment
bo; tot el que posseeix una persona. En general, els vocables hebreus i
grecs emfatitzen el que és bo, benigne (bondadós) i està bé.

En l'AT, tôb, tôbâh i tûb -3 paraules molt emparentades en derivació i
significat- es refereixen al que posseeix qualitats desitjables o excel·lència de
caràcter. Exemples típics de tûb són Neh. 9.25, 35; Sal. 27:13. En Ex. 33:19
(BJ) sembla abastar totes les virtuts i la benignitat de Déu. Normalment
tôb s'usa com un adjectiu, però ocasionalment s'utilitza en un sentit gairebé
idèntic al de tûb (Nm. 10.32, DHH; Dj. 8.35, DHH; Sal. 23:6, DHH).
Ocasionalment» bondat» es tradueix de l'heb. jesed, paraula que emfatitza 175 la
benignitat i la misericòrdia* (Ex. 34:6, LPD; Sal. 86:15, LPD, etc.).

En el NT, agathÇsún (Ro. 15.14; Gá. 5.22), jrstós (Ro. 2:4) i jrstóts (Ro.
2:4; 11.22) estan prop de la idea de «bondat» en sentit general, encara que els 2
últims s'inclinen més cap a la benignitat. D'altra banda, filanthÇpía i
filanthropÇs es refereixen cap a l'humanitari (Hch. 28:2; Tit. 2:4; 3:4), i
agathós i tó agathón al bo i el bé en general (Mt. 12.35; Ro. 2:7; He.
10:1).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: BONDAT