Bones noves

BONES NOVES. El punt de partida per a una discussió de "bones noves" ha de ser la KJV , ja que aquesta traducció va establir la frase com una manera de parlar de la proclamació de l'Evangeli. -Declarar, portar o mostrar bones noves- apareix quatre vegades en la KJV: Lucas 1.19; 8: 1; Fets 13.32; Rom 10.15. En cada cas, la frase tradueix el verb euangelizomai. Estretament relacionada amb aquesta frase està l'expressió "portar bones noves", que es tradueix tant en euangelizomai (p. ex., Lucas 2.10) com en heb bāśar (per exemple, 2 Sam 4.10; Isa 40: 9; 52: 7). No obstant això, el significat de les paraules -bones (bones) noves- per a l'estudi de la proclamació en la tradició bíblica supera amb escreix la seva presència com a traducció en la KJV. -Bones (bones) noves- localitza explícitament l'origen de la proclamació en l'anunci de (bones) notícies.

Els primers usos en la Bíblia hebrea del verb bāśar (traduït regularment en la LXX com euangelizomai ) es refereixen a l'anunci dels resultats de la batalla. La paraula bāśar s'usa per a anunciar notícies de derrota (1 Sam 4.17), però principalment anuncia notícies de victòria (1 Sam 31: 9). El grup de baśar més concentrat i dramàtic està en 2 Samuel 18, on David espera notícies del front de batalla sobre el destí d'Absalón i la seva revolta. Aquesta escena és rica en ironia, i tot això depèn de l'anunci i la recepció de notícies (18.19, 20, 25, 26, 27, 31). Aquesta narrativa de textura densa transmet el poder inherent a l'anunci de notícies, perquè és només en el moment de l'anunci de les notícies del front de batalla que la mort d'Absalón es torna real per a David.

A la paraula bāśar se li dóna una funció de culte en el seu ús en els Salms. En Sal. 40:10 i 96: 2 s'usa bāśar per a anunciar la salvació i sobirania de Yahweh. En el Salm 40 es fa l'anunci a la -gran congregació-; en el Salm 96 a "les nacions". El canvi del camp de batalla al culte és important. L'anunci de la notícia està vinculat a la identitat i vocació d'Israel com a poble de Yahvé.

El desenvolupament més important en l'ús de bāśar en la Bíblia hebrea ocorre en el Segon Isaïes. En Segon Isaïes, bāśar es converteix en un terme teològic distintiu ( TDNT 2: 708). En Isa 40: 9; 41:27; i 52: 7 bāśar s'usa per a anunciar el començament del regnat de Déu i un temps de novetat escatològica. No obstant això, el més significatiu de l'ús de bāśar en el Segon Isaïes no és simplement el contingut que s'anuncia, sinó que les paraules de l'anunci mateix fan que el nou regne de Déu sigui una realitat per a aquells que escolten. És a dir, l'anunci, les "noves", són en si mateixes el consol que Israel anhela. Aquest ús teològic altament intencional de bāśar continua en el tercer Isaïes (Isa 60: 6; 61: 1) on la paraula que s'anuncia clarament és una encarnació de consol i salvació.

En la literatura grega precristiana (a part de la LXX), el verb euangelizomai es remunta als escrits d'Aristòfanes ( equació 643). Com en la Bíblia hebrea, el verb s'usa principalment per a anunciar notícies. L'anunci de notícies va des de la victòria en la batalla (Plut. Pomp. 66) fins al naixement d'un nen (Theophr. Char. 17.7) i la mort d'un conegut (Heliod. 2.10). Euangelizomai adquireix un significat religiós en la literatura grega ( TDNT 2: 711) quan es combina amb sōtēria i eutuchēdt. o eutuchia (per exemple, Heliod. 10.1f.). El maridatge amb sōtēria té paral·lels en el NT , però l'aparellament amb eutuchia és aliè a l'ús del NT.

La noció del NT de bones noves (bones noves) es basa directament en els desenvolupaments teològics en el segon i tercer Isaïes. L'ús que fa Pablo d'Isa 52: 7 en Romans 10.15 és un bon exemple. Pablo usa Isa 52: 7 per a descriure el paper del predicador, el que anuncia bones noves, en portar a la gent a la fe en Jesucrist. La paraula parlada és en si mateixa un element crític en l'inici de la nova era de Déu. Vegeu Stuhlmacher 1968: 109-206.

En Isaïes i el Nou Testament, la paraula que anuncia bones noves no és simplement un vehicle per a transmetre notícies importants. Més aviat, la paraula en si és ara la notícia. La paraula parlada de l'anunci fa a Déu present i nova vida. Escoltar l'anunci parlat de bones noves és participar en l'oferta de salvació.

Bibliografia

Stuhlmacher, P. 1968. Dónes paulinische Evangelium. Göttingen.

      GAIL R. O’DAY