Carismes

Significat de Carismes

Els dóna Déu perquè els exercim, perquè els usem en bé de la comunitat: Mt. 24:14-30, 1 Cor. 12:7.
No serem salvats pels carismes que Déu ens dóna … sinó per la fe en Crist i el que ell ha fet per nosaltres en la Creu. Per a alguns creients, Déu s'interessa més per veure els “fruits” de l'Esperit en la nostra vida (veure Gàlates 5.22-25), en comptes de ‘senyals’ de poder i suposada inspiració divina amb #aqueix dons que Déu ens va regalar: Mt. 7.21-27, 24:14-30, 25:31-46, 1 Cor.. 13, Gal. 5.22-24. A molts amb el carisma de profecia i de miracles i d'expulsar dimonis, Jesús els dirà aparteu-vos de mi, obradors d'iniquitat. Mt. 7.22-23. Hi ha versions falses de #aqueix dons, i manifestacions equivocades d'emoció i a vegades seculas d'animisme espiritisme endevinació, especialment en persones en les famílies de les quals s'ha practicat aquestes coses.

Tots podem rebre i exercir una varietat de carismes, l'Esperit dóna a cadascun segons li convé (1 Cor. 12:7-8). A uns els dóna el do d'animar, a uns altres el talent d'ensenyar, o d'organitzar, o de dirigir, o de servir, o parlar de part de Déu (profecia) o parlar en llengües (per a ús personal, o en cas de tenir una persona per a interpretar, per a l'edificació de l'església) … a cadascun segons l'Esperit vol, per a bé de la comunitat.

La Bíblia ens dóna diverses llistes de carismes espirituals:
– En Is. 11:2, el capítol del regne universal i de pau del Messies, ens dóna sis que, amb el do de pietat, formen els set clàssics “Dons de l'Esperit.”

– Pablo ens dóna quatre llistes en tres capítols. En 1 Cor. 12, Rom. 12, Ef. 4… i en els tres capítols ens parla també del Cos Místic de Crist, emfatitzant el fet que els carismes no són per a utilitat pròpia, sinó per al bé de la comunitat, com diu específicament en 1 Cor. 12:7.

La llista d'1 Cor. 12 va ser, en una certa forma, el punt de partida de la Renovació Carismàtica.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: CARISMES

CARISMES segons la Bíblia: Transliteració de la paraula grega «Charis», que significa «don, regal, gràcia, favor, poder, ofici, missió».

Transliteració de la paraula grega «Charis», que significa «don, regal, gràcia, favor, poder, ofici, missió».

Són dons que, procedents de Crist ascendit, Cap de l'església, són distribuïts per l'Esperit Sant. Tots els creients, havent rebut la unció de l'Esperit (Ap. 1:6; 2 Co. 1.21; 1 Jn. 2.20, 27), són receptors del/els do/és de l'Esperit (o dons espirituals), que són capacitats sobrenaturals concedides a cada creient, en vista del servei i funció que tenen dins del cos de Crist (1 Co. 12:7, 11).

Pablo dóna relació d'un cert número d'aquests dons: saviesa, coneixement (1 Co. 12:8), fe, sanitats (1 Co. 12:9), miracles, profecia, discerniment d'esperits, llengües i interpretació (1 Co. 12.10).

En un altre sentit, les persones són els dons a l'església (1 Co. 12.28; cp. Ef. 4:8, 11, 12), i la paraula usada per a denotar-los «és «domatge»; es tracta llavors d'apòstols, profetes, evangelistes, pastors i mestres (Ef. 4.11).

Aquests dons relacionats en Efesis tenen com a propòsit «perfeccionar als sants per a l'obra del ministeri, per a l'edificació del cos de Crist, fins que tots arribem a la unitat de la fe i del coneixement del Fill de Déu…» (Ef. 4.12, 13, etc.).

És evident que uns dons, com els apòstols, ja no estan entre nosaltres; però ens queden els seus ensenyaments en les Escriptures (cp. Hch. 20.32; 2 P. 13-15; 3.15-18). El que sí que podem tenir per cert és que, siguin quals fossin les tasques donades, Déu donarà la capacitat de complir-les.

Tenim en les Escriptures quatre llistes de carismes o dons de l'Esperit. Encara que molts dedueixen d'aquests quatre catàlegs que no tenim aquí la llista completa de carismes, és bo recordar el que diu l'apòstol Pau en 2 Tu. 3.16-17, i l'expressat en el paràgraf anterior.
Respecte als dons de sanitats, miracles, profecia, do de llengües, etc., hi ha dues postures bàsiques:

(a) que segueixen amb nosaltres;

(b) que van complir el seu objectiu de testimoniatge i acreditació al nou testimoniatge que Déu estava aixecant després del tancament del cànon de les Escriptures, i que ja no operen en l'actualitat.

Primerament hem d'assenyalar que tots i cadascun dels dons donats per l'Esperit són miraculosos, i no sols els de manifestació externa espectacular com els de miracles, sanitats i llengües.

Déu és sobirà quant a en quines èpoques dóna uns o no d'una manera concreta. Els dons externs i espectaculars van ser donats en profusió en l'època en què l'Evangeli i el Nou Pacte havien de ser acreditats (He. 2:4), i ho van ser amb senyals externs mai renovats (Hch. 2:1-3; 4.31).

En l'actualitat pot, certament, manifestar El seu poder, sempre segons La seva voluntat; de fet, la major part dels dons (saviesa, ciència o coneixement, fe, evangelistes, ajudes, liberalitat) mai han deixat de ser atorgats.

En canvi, si bé Déu cura a uns certs malalts, bé mitjançant serfs seus o directament, no s'ha donat a ningú, que se sàpiga, que pugui curar a tots (que era la característica del do de Crist i dels seus apòstols: cp. Mt. 10:8; Mr. 6.56; Lc. 4.40; 6.19; 9.11; Hch. 5.16). Vegin-se LLENGÜES (DO DE), MILAGROS, SANITAT (DO DE).

L'església de Corint havia rebut tots els dons, i 1 Corintis és l'única epístola en la qual s'esmenten els dons extern-espectaculars (1 Co. 1:7; 12; 14); tot això no va impedir que els corintis fossin carnals ni la seva tendència a formar partits sectaris.

L'essencial és estar totalment sotmesos al Senyor i a tota La seva Paraula, poder discernir el do atorgat a cadascun, i permetre que el Senyor ens usi per al bé de l'església íntegrament.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: CARISMES