Carismaticos
Significat de Carismaticos
La Renovació Carismàtica és un reavivament de l'experiència de Pentecosta, amb l'exercici dels diferents carismes i la vivència dels fruits de l'Esperit.
Va néixer bíblicament, en una certa forma, de les tres llistes de carismes i ministeris que dóna Sant Pau en 1 Cor. 12. Va ser iniciada, en el nostre segle, per un grup de “Pentecostales”, i és d'un dinamisme explosiu, que ha envaït pràcticament totes la denominacions cristianes, inclosos l'Església Catòlica… és la “explosió de l'Espíritu” dels últims temps del Joel i Pedro (Fets 2.17-21, Joel 2.28-32).
En retirs carismàtics i en seminaris de l'Esperit, es tracta de reviure l'experiència de Pentecosta… i es reviu! Seglars o religiosos comencen a parlar en llengües i a profetitzar i hi ha sanacions de malalties i alliberaments de l'alcohol, de les drogues, de la gelosia… i el mestressa de casa, que abans només s'ocupava de les seves novel·les, ara vol anar de retir en retir per a sentir de nou el “descans en l'Espíritu” i donar testimoniatge del Senyor… i el jove que abans caminava sense rumb, entre gangues i drogues, ara es dedica a portar la paraula de Déu on vaig poder i on pot i a tractar de ser una persona útil a la societat, formant-se a l'escola per a una professió o treball… i el mecànic s'adona que també és Església, amb el do de sanacions o profecia, i ara es dedica a imposar les mans sobre els malalts que es curen!, o a ser testimoni de les meravelles del Senyor de retir en retir… i entren moltes ganes de comprendre, i viure, la Bíblia… i en la Renovació Carismàtica Catòlica, es comença a assistir amb més devoció i amor a la Santa Missa, i a resar el rosari amb més sentit, i a confessar-se amb freqüència…i no sols es practiquen els carismes d'1 Cor. 12, de sanacions, miracles, llengües… sinó que es viu amb consciència els fruits de l'Esperit de Gal. 5.22, i per descomptat, on hi ha amor i goig i pau i bondat i benignitat i paciència, aquí passen coses grandioses i meravelloses… hi ha canvis de vida, i penediments, i els tebis es posen a servir, i els calents s'incendien d'amor i servei…
La Mare de Déu és la “Primera Carismática” del Nou Testament, perquè va ser la primera sobre la qual va descendir l'Esperit, en Mt. 1 i Lc. 1, i es va omplir de Jesús, i ésta és l'essència de la renovació carismàtica!… i plena de Jesús va fer dues coses: La primera es va anar de pressa a “servir”, a ajudar a la seva cosina Isabel; i la segona, va cantar les glòries de Déu en el Magnificat (en Lc. 1: 46-56)… i aquestes són les dues característiques del carismàtic: Servei i lloança al Senyor.
Tota aquesta potencialitat grandiosa, té també els seus problemes de possibles desviacions i fins a heretgies… i el problema més gran a l'Església Catòlica és que alguns sacerdots es desentenen dels carismàtics, o fins els rebutgen… Per això, en els seus diversos discursos a la Renovació, el Papa Joan Pau II en el primer que ha insistit, ha estat que els sacerdots tenen l'obligació d'atendre els carismàtics en les seves parròquies:
“Podeu decir”, va dir el Sant Pare, “que el Papa el fa también”. En el seu últim discurs a la Renovació Carismàtica Catòlica, va emfatitzar el fet que ha de ser una, com l'Església mateixa, “Jeràrquica, Carismàtica, Sacramental, Mariana, i de Servicio”… i va posar la Renovació sota la protecció de la Mare de Déu, a qui va nomenar la seva “Patrona”.
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).