Cereteos

Significat de Cereteos

(heb. kerêthî, «els que tallen», «botxins»).

Poble estretament vinculat amb els peleteos* (filisteus) i que vivia en la
parteix sud de l'àrea costanera dels filisteus en Palestina (1 S. 30:14; Ez.
25:16; Sof. 2:5). Alguns d'ells van ser membres de la guàrdia personal de
David (2 S. 8.18; 20.23; cf 23.23; 15.18). Com a mercenaris no s'immiscien
en la política nacional, i van romandre lleials al rei quan l'exèrcit
nacional ho va abandonar i va seguir a Absalón. Probablement eren cretencs que
van venir amb els filisteus durant l'època de la invasió dels Pobles del
Mar en el s XIII a. C., o van arribar directament de Creta en algun moment
posterior i van trobar espai per a situar-se entre els filisteus, els qui
anteriorment també van viure a Creta. Mapa VIII, F-1. Veáse Caftor.

Bib.: W. F. Albright, JPOS 1 (1920-1921):187-194.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: CERETEOS

CERETEOS segons la Bíblia: (prob. cretencs). Nació o tribu que habitava en Filistea o a la seva regió meridional (1 S. 30:14; Ez. 25:16; Sof. 2:5, 6). És possible que puguin ser identificats amb els filisteus vinguts de Caftor, o que fossin un grup emigrat directament de Creta.

(prob. cretencs). Nació o tribu que habitava en Filistea o a la seva regió meridional (1 S. 30:14; Ez. 25:16; Sof. 2:5, 6). És possible que puguin ser identificats amb els filisteus vinguts de Caftor, o que fossin un grup emigrat directament de Creta.

Cereteos eren els constituents de la «guàrdia de corps» del rei David (2 S. 8.18; 15.18; 23.23). En tres passatges el text hebreu esmenta, en lloc dels cereteos, als carianos (2 S. 20.23; 2 R. 11:4,19).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: CERETEOS