Cervesa-laai-roi

CERVESA-LAAI-ROI (LLOC) [Heb bĕ˒ēr l'aiḥ ro˒ı̂ ( בְּאֵר לַחַי רָאִי) ]. Un lloc en el sud de Palestina associat amb el naixement d'Ismael (Gènesi 16.14) i esmentat dues vegades (Gènesis 24:62; 25:11) com a residència del patriarca Isaac. El nom s'introdueix en una narració etiològica d'una visió experimentada en el lloc per l'embarassada HAGAR, a qui se li promet el naixement d'un fill al qual se li diu que cridi ISMAEL (Gènesi 16: 7-12). En resposta a la visió, Agar nomena la deïtat que se li va aparèixer com -un Déu que veu- (Heb ˒el rŏ˒ı̂; Gènesi 16.13), i pronuncia una altra declaració respecte a veure. El nom del lloc es refereix a l'expressió d'Agar (16.14).

Tant la declaració d'Agar com el nom del lloc Beer-lahai-roi són difícils d'interpretar i han engendrat solucions especulatives de diversos tipus. La traducció de Gènesi 16.14, phrear hou enopion eidon -bé d'aquell a qui clarament he vist-, és una interpretació midráshica més que una traducció. El llatí de la Vulgata, Puteum Viventis Videntis em -Pou del Vivent, El que em veu-, té l'aparença d'una traducció literal. Les interpretacions rabíniques són variacions sobre el tema de veure i viure. Molts intèrprets moderns separen el topònim de l'etiologia en la qual està incrustat. Així Wellhausen ( WFI , 326) va interpretar les consonants hebrees l-ḥ-i com la paraula "mandíbula" i r-˒-i com una espècie d'antílop (no testificat en hebreu).

La ubicació de Beer-lahai-roi es col·loca entre KADESH i BERED (Gènesi 16.14), és a dir, en el Negeb (llavors Gènesi 24:62). La font d'aigua que va donar origen al nom estava situada -en el camí a Shur- (Gènesi 16: 7; veure SHUR, DESERT DE).

      HENRY O. TOMPSON