Cilicia

Significat de Cilicia

(gr. Kilikía, «terra de Cilix»; as. Que; bab. Qâue).

Molts reconeixen en l'expressió miqwêh, «de Kue», d'1 R. 10.28 i 2 Cr. 1.16
(BJ, DHH, NBE, LPD) la Kue* antiga (antic nom de Cilicia). També li la
esmenta en les inscripcions fenícies de Zakar de Sengirli i l'obra de
Herodoto.

Regió marítima al sud-est de l'Àsia Menor, limitada al nord per les muntanyes
Tauros i a l'est pel mont Amanus. La seva ciutat més famosa era Tars, el lloc
de naixement de l'apòstol Pau (Hch. 21.39; 22:3; 23.34). La part occidental
era muntanyenca, per la qual cosa se'n diu Cilicia Aspra; l'oriental, plana i amb
pantans i esteros. La zona del Mediterrani que estava entre Cilicia i Xipre
es va dir «la mar de Cilicia» (Hch. 27:5). Després d'haver pertangut a els
selèucides per un temps, va passar a ser una província romana (102 a. C.) però més
tard la hi va reorganitzar vària vegades. La població estava formada per
descendents d'hitites, grecs i jueus (cf 6:9). L'església cristiana de
allí probablement va deure la seva existència a Pablo, qui va passar diversos anys en la
regió després de la seva conversió (Hch. 9.30; 11.25,26; Gá. 1.21). Durant el seu 2n
viatge missioner va lliurar a les esglésies els decrets del concili de Jerusalem
(Hch. 15.23,41).

En Ez. 27:11 (NBE) es tradueix l'heb. Jêlek com Jelec, que alguns
comentadors consideren que seria una ciutat i un altre nom per a Cilicia. Aquesta
variant textual troba suport en les fonts cuneïformes com 2§laku e
2iliku; el poble de #aqueix lloc estaria registrat en documents arameus
provinents d'Egipte com a J(i)lky. Mapes XI, B-3: XII, C-5; XIX, D-12/13.

Bib.: Herodoto iii.90.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: CILICIA

CILICIA segons la Bíblia: Província d'Àsia Menor; es troba entre Capadòcia al nord, amb la serralada del Taure com a límit; Licaonia i Isauria a l'est, sent el límit el mont Amano; el Mediterrani la voreja pel sud, i bufona amb Panfilia a l'oest.

Província d'Àsia Menor; es troba entre Capadòcia al nord, amb la serralada del Taure com a límit; Licaonia i Isauria a l'est, sent el límit el mont Amano; el Mediterrani la voreja pel sud, i bufona amb Panfilia a l'oest.

Estava dividida en dues províncies. La zona occidental, muntanyenca, era una d'elles. La zona oriental, plana, era l'altra província. Tars era la principal localitat de la plana, i era la ciutat natal de l'apòstol Pau (Hch. 21.39; 22:3; 23.34).

Cilicia pertanyia al regne de Síria. Jueus de Cilicia van discutir amb Esteban (Hch. 6:9). L'evangeli va arribar aviat a aquesta província (Hch. 15.23); és indubtable que Pablo va tenir bona part en això (Hch. 9.30; Gá. 1.21).

Recorrent Cilicia, va enfortir les esglésies que havia fundat (Hch. 15.41). Més tard, ja pres i dirigint-se a Roma, va navegar per la mar de Cilicia (Hch. 27:5).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: CILICIA