Dodanim

DODANIM [heb dōdānı̂m ( דֹּדָנִים) ]. Quarta "descendència" de Javán (Gènesi 10: 4). El Sam. Tancat. i la LXX , juntament amb alguns manuscrits hebreus, segueixi el passatge paral·lel d'1 Cròniques 1: 7 i llegir un inicial cap de bestiar en lloc de la MT ‘s Dalet. Això suposa una confusió d'escribes que pot reflectir la similitud en l'ortografia de les dues lletres. Sobre la base del sufix plural -îm, aquesta figura sembla ser el nom d'un grup ètnic. Molts comentaristes han seguit la lectura alternativa i han trobat en els Rodanim als habitants de Rodas. Si és així, es repeteix aquest error en el TM al -poble de Dedán- esmentat en Ezequiel 27:15 (llavors LXX; cf. Simons, GTTOT , 80)?

Una explicació alternativa que conserva la vocalització del MT identifica als Dodanim amb els Danuna. Els Danuna apareixen com una regió a Síria, esmentada en una carta d'Amarna del segle XIV a. C.  de Tir ( dóna-nu-na ), en una inscripció neoasiria d'Ashurnasirpal I ( donen-nu-na ), i en les inscripcions egípcies ( d -in-nw-n et al. ) ( RA 2: 120). No obstant això, la diferència en les consonants de Dodanim i Danuna fa que aquesta interpretació sigui poc probable (Wenham Gènesi 1-15 WBC , 219).

S'ha presentat una proposta més recent que identifica als Dodanim amb els habitants de Dodona, el lloc d'un antic oracle grec a la regió d'Epiro (Neiman 1973: 121; Berger 1982: 60).

Bibliografia

Berger, P.-R. 1982. Ellasar, Tarschisch und Jawan, Gn 14 i 10. WO 13: 50-78.

Neiman, D. 1973. Les dues genealogies de Japhet. Pàgines. 119-26 a Orient i Occident, ed. HA Hoffner, Jr. AOAT 22. Kevelaer i Neukirchen-Vluyn.

      RICHARD S. HESS