Dodo

DODO (PERSONA) [Heb dôdô ( דֹּודֹו) ; dōdô ( דֹּדֹו) ]. Var. DODAI. El nom de tres homes en la Bíblia hebrea, dues dels quals eren guerrers associats amb la cort real. Igual que el nom "Dodavahu", aquest nom es deriva de l'arrel comuna heb dwd, que significa "estimat", "favorit" o "amic". El terme també pot referir-se a l'oncle d'un (cf. Lv 10: 4; 20.20; etc. ). Aquesta arrel forma la base del nom David així com de l'altre nom de Salomó, Jedidiah (-estimat de Yahweh-). Isaïes 5: 1, que comença amb referències a iĕdı̂dı̂ i dôdî , és probablement una obra de teatre sobre els noms de David i Salomón. Les formes relacionades ( dôdî, dôdek, dôdâ ) són especialment prominents en el Cantar dels Cantessis (1: 13-14; 2: 3, 8, 10, etc.). Els noms Dodāhū yLos dudū estan testificats en textos cuneïformes.

1.      L'avi de Tola, un dels jutges menors d'Israel de la tribu d'Isacar (Jutges 10: 1).

2.      El pare d'Eleazar, el segon de -els tres- guerrers més canviats de nom de David (2 Sam 23: 9 = 1 Cròniques 11.12). El propi llinatge de Dodo es descriu com ben-˒ăḥôhı̂, "el fill d'Ahohi", o més probablement, "el fill d'un Ahohite". Dodai l'Ahohita és nomenat com un dels oficials de David sobre els impostos mensuals (1 Cròniques 27: 4), i pot ser el mateix pare d'Eleazar (heb ˒el˓āzār ). El nom relacionat Dodava (cf. Akk dōdāhū ) s'atribueix al pare d'Eliezer (Hb Eliezer ), el profeta en 2 Chr 20.37.

3.      El pare d'Elhanán de Betlem, qui immediatament segueix a Asahel, germà de Joab, en la llista dels guerrers de David (2 Sam 23.24 = 1 Cròniques 11.26).

      DG SCHLE I