Elam

Significat d'Elam

(heb. Kl>m, potser «durada sense fi»).

1. Fill de Sem, avantpassat dels elamitas* (Gn. 10.22; 1 Cr. 1.17).

2. País a la regió dels monts Zagros a l'est de Babilònia, anomenat Susiana o
Elimais pels grecs. Els medes van ser els seus veïns del nord-est, i els
perses els del sud-est. La seva capital va ser Susa.* D'acord amb Gn. 10.22 i 1 Cr.
1.17, els elamitas* eren descendents de Sem, però la seva llengua pertany al
grup asiánico-armenoide de llengües. Els elamitas són esmentats en
inscripcions cuneïformes ja en el 3er, mil·lenni a. C. El seu país va ser derrotat per
Sargón i Naram-Sense d'Acad. No obstant això, en el s XX a. C. van posar fi a la 3a
dinastia d'Ur en una invasió a la Mesopotàmia. En els segles següents
van ser tan poderosos que ocasionalment van controlar parts de Mesopotàmia. Per
#aqueix temps el bíblic Quedorlaomer, rei d'Elam, i 3 reis confederats
van subjugar a uns certs reis palestins durant 12 anys i van arrasar 2 vegades la seva
país (Gn. 14). En temps de l'Imperi Assiri, en el 1r mil·lenni a. C., Elam va ser
un dels seus enemics més forts. Moltes vegades Elam es va posar del costat de
Babilònia, que amb el temps va ser avassallada per Assíria; unes altres, els elamitas
també van ser sotmesos, i els seus soldats elamitas van haver de servir en el
exèrcit assiri (Is. 22:6). Sargón II, Senaquerib i Asurbanipal van lluitar
contra la seva capital, Susa. Finalment, Asurbanipal va prendre la ciutat en el 639 a. C.
Molts dels seus ciutadans van ser deportats a altres parts de l'Imperi Assiri,
incloent a Samaria (Esd. 4:9). El lament d'Ezequiel (Ez. 32:24) 363 pot
al·ludir a aquest fet. Elam més tard va arribar a ser part de l'Imperi Babilònic,
esdeveniment al qual es pot referir la profecia de Jer. 49:34-39. Després va ser
sotmesa per Pèrsia. Els reis perses van fer de Susa una de les seves residències
(Dn. 8:2; Est. 1:2). Els elamitas d'Hch. 2:9 -els qui van assistir a la festa
de Pentecosta a Jerusalem i en la qual van sentir la influència de la
predicació de l'evangeli pels apòstols- probablement eren jueus que
vivien en Elam. Mapes III, XIII, C-6.

Bib.: W. Hinz, CAH 1:2, pp 644-680; II:1, pp 256-288; R. Labat, CAH II:2, pàg
379-416.

3. Benjamita que va viure a Jerusalem (1 Cr. 8.24, 28).

4. Levita de la família de Coré en temps de David (1 Cr. 26:3).

5. Nom ancestral d'un clan d'exiliats dels quals 1.254 van tornar a
Palestina amb Zorobabel (Esd. 2:7; Neh. 7.12), i altres 71 amb Esdras (Esd.
8:7). Alguns d'ells estaven casats amb dones estrangeres en temps de
Esdras (10:2, 26). Un representant de la família va signar el pacte de Nehemías
(Neh. 10.14).

6. Nom ancestral del clan d'exiliats anomenat «l'altre Elam», dels quals
van tornar 1.254 a Palestina amb Zorobabel (Esd. 2.31; Neh. 7.34).

7. Sacerdot en temps de Nehemías que va prendre part en la dedicació del mur de
Jerusalem (Neh. 12.42).

182. Soldats elamitas (fileres superior) cisellats sobre l'escalinata del
palau en Persépolis.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ELAM