Triat

Significat de Triat

(heb. bâjûr, «triat», «electe»; gr. eklektós, «triat», «electe»; eklogue,
«elecció», «instrument triat»).

Aquest terme i els seus sinònims s'usen tant en l'AT com en el NT primàriament
en relació amb l'antic Israel com a instrument triat per Déu per a la
salvació del món (ls. 45:4; Ro. 11:7, 28), i en el NT per a referir-se a els
creients cristians (2 Tu. 2.10). Déu va triar a Abrahán i als seus
descendents per a ser «un poble especial, més que tots els pobles que estan
sobre la terra» (Dt. 7:6), per a conèixer-ho, per a caminar en els seus camins i per a
ser els seus testimonis davant les nacions de la terra (ls. 43:10). Els termes
«elegit» i «elecció» designen específicament a Israel en el seu paper messiànic
com a missatger triat per Déu per a convertir als pagans (42:1). Cap
dels 2 té una connotació d'elecció arbitrària respecte a la
salvació eterna dels israelites individuals. Els termes denoten el
estatus singular d'Israel com a nació al servei de Déu, no la posició de
els objectes de #aqueix nació individualment com a subjectes de la gràcia i de la
misericòrdia de Déu. Això és evident per l'anàlisi de Pablo sobre la
preferència que Déu va mostrar per Jacob sobre Esaú com a hereu de la
primogenitura d'Abrahán (Ro. 9.10-14).

L'«elecció» divina d'un poble triat continua sent vàlida en els temps
del NT (Ro. 11:5, 7, 28), però ara els gentils també estan inclosos, no
només els jueus (9.24-26). En realitat, els creients cristians, sense prendre en
compte la seva raça, són ara en un sentit especial una «generació triada» i
«el poble de Déu» (1 P. 2:9, 10), i han heretat els privilegis i les
responsabilitats de la relació del pacte originalment confiat al poble
hebreu (Mt. 21.43). Els cristians individuals s'han d'assegurar «amb
diligència» que estan entre els fidels als qui Déu donarà entrada en el
regne etern de Crist (2 P. 1.10, 11). En els evangelis, Jesús usa el
terme «triats» per a referir-se al romanent fidel que existeix immediatament
abans de la seva segona vinguda (Mt. 24:22, 24, 31; Mr. 13.20, 22, 27; Lc. 18:7).
Ells són els seus triats, rebutjats i oprimits pels seus enemics, però aviat
seran vindicados i alliberats. En l'hora de la tribulació que precedeix
immediatament al seu alliberament, donaran el seu testimoniatge final al món de la veritat
de Déu, completant així el propòsit diví que els va fer el seu poble triat
(vegeu CBA 6:571, 572).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: TRIAT