Eliezer

ELIEZER (PERSONA) [Heb ˒l'ezerı̂˓ ( אֶלִיעֶזֶר) ]. Var. ELEAZAR. Nom d'onze individus bíblics. El nom està compost pels elements ˒ēlı̂, "el meu déu" i ˓ēzer, "ajuda" o "força", que en conseqüència significa "El meu déu és ajuda / força". L'últim element apareix en molts altres noms bíblics i del Pròxim Orient (Loewenstamm EncMiqr 1: 346-7) i és de traducció incerta a causa de la fusió d'arrels originalment distintes ˓zr, -ajudar- i ǵzr, -ser forta-. (Ginsberg 1938: 210 i s .; Driver 1956: 142, n. 17; Dahood Psalms 1210 ).

1. Serf d'Abraham. En Gènesi 15: 2-3, Abram es queixa a Yahvé: -No tinc fills; la meva casa és ben-emšeq, és a dir, Damasc Eliezer (alternativament: ‘el ben-emšeq de la meva casa és Damasc Eliezer’). . . . Com no m'ha concedit descendència, un membre de la meva família és el meu hereu ". Les paraules ben-emšeq no s'han traduït perquè no sabem el que signifiquen, no obstant això, almenys des d'Aquila ( 1r segle CE ) emšeq ha estat considerada com una variant o l'ortografia defectuosa de dt.šqe (h), -coper-. Alguns consideren que les referències a Damasc i / o Eliezer són el resultat de la corrupció o glossat, i s'han proposat diverses restauracions (SkinnerGénesis ICC , 277-79), però Cassuto ( EncMiqr 2: 675-77) planteja la hipòtesi que l'enteniment tradicional (ja en la LXX) d'Eliezer com el nom del serf d'Abram és correcte i que també se'n diu Damasc perquè va passar a va trobar #aqueix ciutat aramea. A vegades es considera que el passatge significa que Abraham ha adoptat legalment al seu esclau Eliezer com el seu hereu, però sobre l'ambigüitat de les dades i la rellevància limitada dels paral·lels legals antics, vegeu Thompson (1974: 203-30).

2. El segon fill de Moisès (Èxode 18: 4; 1 Cròniques 23.15; 26:25). Segons 1 Cròniques 23.17, Eliezer va tenir un fill, Rehabías, mentre que 1 Cròniques 26:25 enumera més descendents: Isaïes, Joram, Zicri, Selomit, sent l'últim el custodi del botí militar de Samuel, Saúl, Abner, Joab i David. . És possible que el clan d'Eliezer sigui una branca del clan d'Aaronid ELEAZAR que reclamava ascendència mosaica.

3. Una família de Benjamí (1 Cròniques 7: 8).

4. Un dels trompetistes sacerdotals que introdueix l'arca a Jerusalem (1 Cròniques 15.24).

5. Líder de la tribu de Rubén durant el regnat de Salomó (1 Cròniques 27:16).

6. Fill de Dodavá (probablement llegeix * Dodiah) (2 Cròniques 20.37). És un profeta de Maresa que maleeix a Josafat, rei de Judà, per la seva cooperació amb Ocozías d'Israel.

7. Missatger d'Esdras enviat des del canal d'Ahava a Casiphia per a trobar levites per a servir en el Temple (Esdras 8.16; 1 Esdr 8.43 té a Eleazar). Podria ser el mateix que el número 8 a continuació.

8. Sacerdot de l'època d'Esdras que es casa amb un estranger (Esdras 10.18; 1 Esd 9.19 té a Eleazar).

9. Un levita, contemporani d'Esdras, que té una esposa estrangera (Esdras 10.23; 1 Esdr 9.23 té a Jonás).

10. Un jueu laic del mateix període que Esdras i membre del clan d'Harim (cf. Esdras 2.32). Té una esposa estrangera (Esdras 10.31; 1 Esdr 9.32 té Eliōdónes [Codex B ] o Eliōnas [Codex A ]).

11. Un avantpassat de Jesús (Lucas 3.29).

Bibliografia

Driver, GR 1956. Mites i llegendes cananeus. Edimburg.

Ginsberg, HL 1938. A Ugaritic Parallel to 2 Sam 1 21. JBL 57: 209-13.

Thompson, TL 1974. La historicitat de les narratives patriarcals. BZAW 133. Berlín.

      WILLIAM H. PROPP