Flauta

Significat de Flauta

Un dels instruments musicals de vent més antics, sovint dibuixat o
gravat en els monuments egipcis (fig 224). Era una simple canya buida amb
una embocadura en un extrem i, al llarg d'ella, forats que es cobrien amb
els dits per a variar el to. És traducció del: 1. Heb. {ûgâb. Tal vegada és
la flauta veritable (Job 21.12; 30:31; Sal. 150:4). En Gn. 4.21 se l'esmenta
com un instrument inventat molt al començament de la història del nostre món.
2. Heb. jâlîl. Potser es refereix a la flauta doble o oboè (1 S. 10:5; 1 R.
1.40; Is. 5.12; 30:29; Jer. 48:36). Consistia de 2 tubs, els que, a jutjar
per dibuixos egipcis i assiris antics, tenien un sola embocadura i es tocaven
un amb cada mà; alguns tubs eren cilíndrics, altres cònics (fig 225).
Com apareix una mà més alta que l'altra es va arribar a la conclusió que
emetien 2 tons. Era un instrument de goig, però aparentment no s'usava
per a la música del temple. 3. Heb. neqeb (Ez. 28:13), un vocable de
significat incert. 4. Aram. mashrôqîtha. Prové del grec i, de
acord amb paraules similars, tindria el sentit d'una flauta de llengüeta de
origen grec (Dn. 3:5, 7, 10, 15). 5. Gr. aulós, «flauta» (1 Co. 14:7). 6.
Gr. aultes. Els usats pels executants de flautes que tocaven tant per a
ocasions de dol (Mt. 9.23) com d'alegria (Mt. 11.17; Lc. 7.32; Ap. 18.22;
vegeu CBA 3.39-41).

224. Egipci tocant una flauta.

Bib.: O. R. Sellers, BA 4 (1941)1.40, 41.

225. Dona egípcia (esquerra) i home assiri (dreta) tocant la flauta doble
o oboè.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: FLAUTA