Fugitiu
també: Fugitivo
Significat de Fugitiu
(heb. bârîah, mibrâj, nûa{, pâlîth).
Persona que fuig; algú que escapa de la persecució o del perill. Els
termes originals estan estretament relacionats, i en general designen
a qui fuig d'un perill (Dj. 12:4, 5; Is. 15:5; etc.). En alguns casos es
emfatitza la idea de no trobar refugi (Jer. 49:36; heb. dâjâh). En uns altres és
l'«errant» (heb. nâdaj), amb el sentit de qui vaga sense rumb fix.
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).