Gauls

GAULS [Gk Galatai ( Γαλαται ) ]. Var. GALATAS. Citat en 1 Mac 8: 2 com el nom d'un poble que va ser derrotat i sotmès a subjugació pels romans i en 2 Mac 8.20 (aquí usualment traduït com a -Gàlates-) com a oponents dels macedonis en Babilònia. Van ser els romans els qui els van donar el nom amb el qual els coneixem: gals [ Lat Galli ]. Aquest grup indoeuropeu d'Europa central i S, també conegut en la literatura grega com a cèltiques [Gr keltoi ], va ser un dels pobles que van envair Itàlia i altres terres a la S en el 3d segle AC Un gran nombre també va ser a Àsia Menor, on es van establir a la regió de Frígia, més tard dita GALATIA pels romans.

Totes dues cites anteriors requereixen explicació. És 1 Mac 8: 2 una referència a la conquesta romana dels seus invasors del nord a la Gàl·lia cisalpina oa la derrota dels gàlates d'Àsia Menor en 189 a. C.  (Schiffman HBC , 886)? La cronologia dels esdeveniments i el context d'1 Macabeus 8 suggereix el primer. Goldstein ha demostrat que els romans encara no governaven ni obtenien tributs dels gàlates d'Àsia Menor ( 1 Macabeus AB , 350-51). La subjugació d'Espanya en 1 Mac 8: 3 suggereix la Segona Guerra Púnica (218-201 a. C.  ), que també va involucrar als gals d'Europa. Atès que els gàlates d'Àsia Menor van ser utilitzats per Antíoc el Gran (223-187 a. C. ) en la seva guerra amb Roma, el seu esment en el v 2 en lloc d'en la descripció de la seva derrota en els vv 6-8 seria sorprenent. És molt més difícil determinar si l'autor macabeu es refereix a la derrota dels gals cisalpinos en 222 a. C.  o en 190 a. C. 

Atès que no hi ha un registre clar d'una guerra que involucri als gals (o gàlates) en Babilònia, la designació específica de 2 Mac 8.20 és encara més difícil de determinar. Atès que els gàlates tenien bastant reputació com a mercenaris i van funcionar com a tals per a diverses parts en les batalles entre els imperis hel·lenístics, és raonable suposar que aquesta cita és una referència a algun conflicte d'aquest tipus (Goldstein 2 Maccabees AB, 331-34) . La procedència babilònica descarta diversos de #aqueix casos (cf. Levy 1950). Si l'epitomista es referia a la batalla d'Antíoc III (223-187 a. C.  ) amb Molón en Mitjana en 220 a. C.  , la victòria de Seleuc II Callinicus (246-225 a. C. )) sobre el seu germà Antiochus Hierax (Bar-Kochva 1973), o alguna altra possibilitat és impossible de determinar amb certesa (Habicht 2 Maccabees JSHRZ , 240-41).

Mentre que algunes variants de 2 Timoteo 4.10 diuen gal·li (Sinaiticus, Ephraemi, etc.), Gàlata està més testificat. La majoria dels comentaristes entenen que això es refereix a Àsia Menor.

Bibliografia

Bar-Kochva, B. 1973. Sobre les fonts i la cronologia de la batalla d'Antíoc I contra els gàlates. Actes de la Societat Filològica de Cambridge 199: 1-8.

Levy, I. 1950. Ptolemée fils de Makron. Pàgines. 688-99 en Annales de l’Institut de philosophie. Brussel·les.

      JOHN KAMPEN