Geba

Significat de Geba

(heb. Geba{, «pujol [serral]»).

Ciutat en territori de Benjamí (Jos. 18.24; 1 Cr. 8:6) que va ser assignada a els
sacerdots (Jos. 21.17). No la hi ha de confondre amb la veïna Gabaa, la
fortalesa-capital de Saúl. En Is. 10.29 s'esmenten juntes les 2 ciutats.
Geba era la més del nord del regne de Judà (2 R. 23:8; Zac. 14.10). Li la
esmenta en els registres de Tuthmosis III i de Ramsés II. El lloc ha estat
identificat amb la moderna Jeba{, a uns 3 km al sud-oest de Micmas i a uns
11 km al nornoreste de Jerusalem. Mapa VI, E-3.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: GEBA

GEBA segons la Bíblia: «pujol».
Ciutat en el límit nord-oriental de Benjamí (Jos. 18.24).
Va ser una de les ciutats posteriorment lliurades als levites.

«pujol».
Ciutat en el límit nord-oriental de Benjamí (Jos. 18.24).
Va ser una de les ciutats posteriorment lliurades als levites.

Quan la divisió del regne, va venir a ser l'extrem nord de Judà.
D'1 S. 14:5 es dedueix que Geba es trobava al sud del pas de Micmas. La versió Reina-Valera diu aquí Gabaa; hauria de ser Geba.

Ésta va ser l'escena de l'aventurada empresa de Jonatán i el seu escuder contra els filisteus.
S'identifica amb el poble de Jeba’, que ocupa l'antiga localitat. Es troba a uns 10 Km. al nord de Jerusalem.

Va ser fortificada per Ansa amb materials que el seu enemic Baasa havia usat per a fortificar Ramá contra ell (1 R. 15.22).

És sovint confosa amb Gabaa en diverses versions, a causa del semblant dels noms en l'original.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: GEBA