Calamarsa
també: Granizo
Significat de Calamarsa
(heb. bârâd, elgâbîsh; gr. jálaza).
Partícules o trossos de gel que es formen en els núvols de tempesta i
ocasionalment creixen prou com per a caure a terra abans de
fondre's. Isaïes va comparar els judicis de Déu amb una tempesta de calamarsa
(Is. 28:2). Una severa calamarsada va constituir la 7a plaga d'Egipte (Ex. 9.23,
24; Sal. 78:47, 48), i es descriu una calamarsa que cau sobre els homes com
l'última de les 7 plagues a la fi dels temps (Ap. 16.21). Després que Josué
va derrotar a Adonisedec i els seus aliats en Gabaón, el Senyor va fer caure calamarsa i va matar
a més dels que havien exterminat els exèrcits d'Israel (Jos. 10.11).
Actualment la calamarsa és rara a Egipte, i una cosa més freqüent en Palestina.
Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: CALAMARSA
CALAMARSA segons la Bíblia: Agregacions de gel formades de gotes d'aigua a les regions molt fredes de l'atmosfera.
Agregacions de gel formades de gotes d'aigua a les regions molt fredes de l'atmosfera.
Es poden unir entre si formant calamarses molt grans que cauen amb una gran força, provocant greus danys.
Va ser una de les deu plagues d'Egipte (Éx. 9.18-34; Sal. 78:47, 48; 105:32).
Va a vegades acompanyat d'aparell elèctric.
Formarà part de les manifestacions del poder de Déu en els seus judicis amb aquest món pecador (Ap. 8:7; 11.19; 16.21).
Josefo suggereix que la calamarsa d'Egipte va ser d'una grandària singular (Ant. 2.14, 4).
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).